Carta a Nimue

diumenge, 1 de febrer de 2009
Foto: Google

Estimada Nimue,

avui el cel estava cobert de núvols, els camps mullats i un aire gèlid embolcallava la terra. Crec que puc endevinar el teu estat d’ànim melanconiós, la teva tristesa, envoltada de columnes de gel, tancada al palau de la terrible Reina de la neu blanca. Saber-te en companyia de la Reina de la neu de colors em reconforta. Tingues confiança: el vostre alliberament és proper.

Jo encara estic en un estadi de semihivernació; però les fades primerenques, les més agosarades, comencen a despertar de la seva letargia. Juntament amb les forces de la natura preparen la Gran Revolució. Les petites fades rosadenques que passen l’hivern ben arraulides als troncs dels ametllers ja han d’haver començat a sortir per les branques. Primer un diminut botó blanc, després una flor menuda que anirà creixent al llarg del lent procés de metamorfosi de les fades. Quan estiguin completament formades, emprendran el vol i els ametllers verdejaran i agitaran les branques en un gest carregat de bons auguris: el bon temps es prepara per esclatar en el moment en què totes les espècies de fades haurem despertat del llarg son hivernal.

Nimue, estimada, les ballarines delicades com tu mereixeríeu que sempre brillés el sol, perquè la llum daurada passés a través de la seda transparent dels vels, perquè els lluentons ens enlluernessin i les monedes dringuessin suaument al ritme de la dansa sinuosa. Però, ara com ara, no puc fer res més que dir-te que els camps somriuen tímidament perquè els ametllers ja estan florits. I els dies són més llargs i el dia de la gran festa cada cop és més a prop.

Rep un encanteri benefactor –encara que sigui feble– i un dolç aleteig d’ales.

La teva fada bona.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 20:35, |

21 Comentaris:

llegir aquest post aha sigut passar uns moments magics, espero que tot el teu explendor desperti conjuntament amb el de la minue.
Quin regal més bonic per a la Nimue i per a tots els que et llegim.
Petons, maca!
quin dolç despertar de la primavera...
les fades primerenques treuen el nas... i les més atrevides floreixen per encomanar-nos el seu esplendor...
gràcies per fer-nos partíceps d'aquesta carta tan bonica...

petó fada!
tot i estar en estadi se semihivernació quan algú necessita un encanteri surts.
Això se'n diu ser una fada responsable!
Molt tendre i molt maco!
I que a vosaltres se us encomani, Striper! Un petó.

Gràcies, Rita! Petons per a tu també.

Es va despertant de mica en mica, Mar, és que alguns anys se li enganxen els llençols... Petonets.

Ai, Estrip, em sembla que has posat el dit a la llaga... La responsabilitat és el meu pitjor enemic :( Un petó.
Em sap una mica de greu perquè no conec la història de la Nimue, però prometo visitar-la per entendre millor de què va. Això sí, si una cosa entenc és que aquesta carta va dirigida a una amiga, una amiga de veritat, i això ja m'arrenca un somriure.
Quina sort que té la Nimue de tenir-te com amiga. I quina carta més bonica que li has escrit. Anima de saber que la primavera comença d'esclatar als brots dels ametllers...

Petons de reviscolar.
oooooh!!!! sense paraules m'he quedat!!!! sort que un ratolinet va agafar la carta abans de pujar al Zeppelin i així m'ha arribat sense problemes! Tens raó, la melangia i el fred m'omplin, que te vaig a contar. Però gràcies per tot, per la companyia, per la primavera, per les paraules...
guapa de remate ;)!!!!
Ossssstres que bé :) La nimue ja ha fugit, he llegit la seva crònica també! Quina sort, que de ben segur que amb el suport de les fades ha pogut aguantar tot aquest temps i tot el fred, que ja sabem que és un dels seus grans enemics...

Quin equip! Quanta compenetració!! sí senyor, les fades formeu un gran equip!! ole!
Quina carta més bonica, FADA. Segur que la Nimue ja no té tan fred. Diuen que si La Candelera plora... s'acaba el fred! Per tant, ja ho tenim. El nostre estiu arriba poquet a poquet. Un petó FADA i un altre per la NIMUE. Fins aviat.
Et recomano el bloc de la Nimue, Xexu, com a ella també li he recomanat el teu. I sí, és una bona amiga. Petons.

Violeta, no ho dubtis, la primavera s'acosta!! Petonets, bonica.

Guapa, tu, Nimue! I valenta! Mira que escapar-te... Sort del ratolinet, segur que la carta t'hi va ajudar ;))B7s.

Un tàndem format per una fada i una ballarina és invencible, Laia!! Petonets.

Ai, Jordicine, no sé què dir-te. Aquesta Candelera em té desconcertada: al matí, sol; però a la tarda va tornar a ploure :(( Gràcies pels petons: reconforten. Muaaac!
una carta com aquesta fa que l'amistat amb fades no tingui preu!
;P

Petons
L'amistat de debò no té preu sigui qui sigui el teu amic, Bimbonocilla! I jo em sento molt afortunada de tenir la Nimue com amiga.
Ohh, quina carta més maca, és plena d'esperança! I això, al cap i a la fi, és el que tots necessitem...

Una abraçada!
Tendre i plena d'estimació, no podia ser d'una altra manera, venint de tu...petonets fada!
Sí, Ainalma, esperem, que tot arriba. Petons, bonica.


Ueee!, Zel, que em faràs posar vermella... Gràcies, maca. Un petó.
Ets poesia pura, Fada... Ets un gust!

Una abraçada!!
A veure si el teu encanteri de fada bona, m'allibera a mi també una mica... noia!!!! Que jo no sé a que es deu aquest estat passiu!!!!

M'ha encantat llegir-te!!!
:-D
Violette :D Tu també, guapa!


Estic encara una mica en baixa forma, Eli, però que no sigui dit: encanteri va!!! Ara que, has pensat a reviscolar-te anant al ball de mantons? Aqusts remeis són molt efectius... Petonets, bonica!
Un preciós regal per al Nimue, fada. T'he llegit aquest matí i encara que no tinc finestra he vist florir els ametllers. Gràcies!!!
Comencen a estar preciosos, Joana, els ametllers. Un petó.