Com un infant

dijous, 1 de gener del 2009
Després d’uns dies d’àpats familiars, tenim una petita treva fins a la culminació de les festes. La canalla ja té la carta feta. Els grans la faríem tan llarga... de coses tan intangibles i tan necessàries... Podríem seguir l’ordre alfabètic començant per una llengua i continuant per una altra i una altra i... i en totes les llengües trobaríem què demanar amb cadascuna de les lletres: amistat, bondad, companyonia, decència, espoire, famílies unides, generosità, happiness, innocència, justícia, liberté, moderazione, nature, oportunitat, paix, quiétude, respeto, solidaritat, temps, umanitarismo, vida, work, xarranca, yeux, zones verdes. I com un infant ens n’aniríem al llit nerviosos, pensant si cadascun dels nostres desitjos es podrà fer realitat.

He aprofitat els dies de vacances i l’haver de preparar mejar per a ocasions especials per provar de fer coses bones i boniques. Us en deixo les fotos, les idees i us asseguro que és tan fàcil com bo.

Entrant per al dia de Nadal (on tradició i innovació es donen la mà)


A la base hi ha enciam de fulla de roure amanit amb una mica de reducció de vinagre de Mòdena i mel. Per guarnir, ous de guatlla i pernil d’ànec. A sota del galet, un tall de pilota del caldo. A dins del galet (bullit només amb aigua i sal i passat per aigua freda) cigrons, quadradets de patata i pastanaga (tot això de l’escorregut) i, havent-ho passat per la paella, botifarra negra esparracada, cansalada ibèrica tallada molt petita i bolets també tallats molt petits.

Roses del desert

Només dos ingredients: cobertura de xocolata negra desfeta al bany maria i cereals (més coneguts com a corn-flakes). Un cop la xocolata està desfeta, hi afegim els cereals i ho remenem fins que quedin força bruts de xocolata. Omplim les cassoletes de manera que quan es refredi la xocolata quedin formes irregulars i capricioses, com les roses del desert. (La foto no li fa justícia, ja em perdonareu).

I com un infant ens quedaran els morrets empastifats.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

 
escrit per fada a les 23:45, |

21 Comentaris:

quines menges més bones fada!
ja m'hauria agradat ser en aquesta taula per gaudir-les també amb el gust i l'olfacte, no només amb la vista...

els millors desitjos per l'any nou!
una abraçada
Igualment, Mar. Petonets.
Coi quina delicatesen m'han agradat, per lo de tradició i modernitat.
Buf!!!! però hi ha alguna cosa que no sàpigues fer bé? :PP
Ets tremendaaaaaa!!! :)

Jo done fe que les roses del desert de xocolata són una de les grans troballes de l'any. Fàcils de fer i bones bones. B7s!
ostra fada, si era igual de bo al paladar que ho és als ulls; el de casa segur que et van fer l'onada en acabar l'àpat.
mooooolt bon any!!!
amb aquests àpats les il·lusions semblen més fàcil de complir-se. Tant de bo!
Bon any!
Què no pot fer una fada sinó coses bones... :-)

Bon any preciosa i felicitats per aquestes menges que fan tan bona pinta!!
Petons!
OoOoOoooo! Quina bona pinta! I això de la xocolata i els corn flakes ho he de provar! Nyammmm...
faaadaaa!!! estàs feta una artistaa!!! però quina bona pinta que fa TOT O_O...uuummm, segur que va ser DELICIóS!!!
molts petonets
Fada, acabo d'arribar al teu blog i em trobo això... Déumeu, ja no t'abandono!! Feliç Any!!!
Entre l'espititualitat de les lletres i la materialitat de les menges... Em fas pensar.Jo vull una Fada com tu, no estic per romanssos./que el nou 9 del any et conservi i ens conservi el que ens has ensenyat... Bon any.Anton.
I tens res a veure amb els mags, res que tu no en necessites i tenint-te a tu...
Quina bona pinta! I quina nit que arriba pels que tenim petitons. Passa-ho bé Fada. Un petó.
Quina bona pinta! a mi encara em queda un raconet...
Bon any Fada!
Nyam-nyam! Em quede amb la recepta de les roses del desert, que a més de semblar fàcil (recordem que estem parlant de mi, ehem...) té una pinta impressionant!!!

Bon any!!! Besets.
Ostres, a això li dius cuina fàcil? A les roses del desert aquestes encara, però l'entrant em sembla impossible de fer, diré que tan impossible de fer com bona pinta té, que ara me'n menjaria 7 o 8.

Bon any Fada, i que els reis ens portin tots els punts de la teva llista multilíngüe.
Bon any! Si acabes el 2008 amb aquests àpats, quina bella sorpresa no t'ha de reservar el 2009!
Gràcies a tots pels vostres comentaris i que els Reis us portin tot allò que demaneu.


Gràcies, Striper, ara només cal que et posis el davantal, que tu en saps molt!

Te'n podria dir un grapat, Nimue, de coses que no faig bé... Però tampoc es tracta de minar l'autoestima, no trobes?

Tant de bo, Estrip!

Gràcies, Rita. Que els bons desitjos es facin realitat!

Ai, la vanitat, Òscar. La veritat és que m'agrada molt cuinar, però quan veus que a tothom li agrada tant...això t'infla una miqueta... Petons.

Prova-ho, Laia, prova-ho. Ja ho veuràs...

Gràcies, Alas. Un petó.

Benvinguda, Rateta, torna quan vulguis!!

M'afalagues, Anton. Però em temo que els Reis no porten fades... No ens deixaríem! Petons.

Jordicine, a casa, i sense haver arribat encara, els Reis ja han portat un grapat de nervis... ;))

De debò, Joana? Jo estic que no puc més!

Per començar no està gens malament, Ainalma! Ànims.

Xexu, ben mirat potser tens raó que l'entrant no és fàcil. Però quan entro a la cuina xalo tant que ni me n'adono. Un petó.

Esperem que més d'una, Aguarelix! Que jo la carta dels Reis la faig moooolt llarga! Petons.
Ummm...
Quina gana que em fas venir...
I ara, amb tot el que he menjat... ja puc començar a fer dieta!!! ;-D

Bon any i bons reis!!!
Petonassos!
Carai! l'any vinent dino a casa teva! Bé, no no...que la meva padrina fa una crema catalana per llepar-se els dits!
Enhorabona per ser tan bona cuinera! és una qualitat que jo no tinc :(
No, Eli, no, no facis dieta encara, que falta el tortell de Reis! Petons.

Edelia, no em faria res, però aquest any ja érem disset! I la taula no és elàstica... Un petó ben gran.
Mmmmmmmmmmmmmm... quina bona pinta te tot!!

i visca la xarranca!