Com un infant
He aprofitat els dies de vacances i l’haver de preparar mejar per a ocasions especials per provar de fer coses bones i boniques. Us en deixo les fotos, les idees i us asseguro que és tan fàcil com bo.
Entrant per al dia de Nadal (on tradició i innovació es donen la mà)
A la base hi ha enciam de fulla de roure amanit amb una mica de reducció de vinagre de Mòdena i mel. Per guarnir, ous de guatlla i pernil d’ànec. A sota del galet, un tall de pilota del caldo. A dins del galet (bullit només amb aigua i sal i passat per aigua freda) cigrons, quadradets de patata i pastanaga (tot això de l’escorregut) i, havent-ho passat per la paella, botifarra negra esparracada, cansalada ibèrica tallada molt petita i bolets també tallats molt petits.
Roses del desert
Només dos ingredients: cobertura de xocolata negra desfeta al bany maria i cereals (més coneguts com a corn-flakes). Un cop la xocolata està desfeta, hi afegim els cereals i ho remenem fins que quedin força bruts de xocolata. Omplim les cassoletes de manera que quan es refredi la xocolata quedin formes irregulars i capricioses, com les roses del desert. (La foto no li fa justícia, ja em perdonareu).
I com un infant ens quedaran els morrets empastifats.
Etiquetes de comentaris: delícies, fotos, hivern, receptes, reflexions
21 Comentaris:
Ets tremendaaaaaa!!! :)
Jo done fe que les roses del desert de xocolata són una de les grans troballes de l'any. Fàcils de fer i bones bones. B7s!
mooooolt bon any!!!
Bon any!
Bon any preciosa i felicitats per aquestes menges que fan tan bona pinta!!
Petons!
molts petonets
I tens res a veure amb els mags, res que tu no en necessites i tenint-te a tu...
Bon any Fada!
Bon any!!! Besets.
Bon any Fada, i que els reis ens portin tots els punts de la teva llista multilíngüe.
Gràcies, Striper, ara només cal que et posis el davantal, que tu en saps molt!
Te'n podria dir un grapat, Nimue, de coses que no faig bé... Però tampoc es tracta de minar l'autoestima, no trobes?
Tant de bo, Estrip!
Gràcies, Rita. Que els bons desitjos es facin realitat!
Ai, la vanitat, Òscar. La veritat és que m'agrada molt cuinar, però quan veus que a tothom li agrada tant...això t'infla una miqueta... Petons.
Prova-ho, Laia, prova-ho. Ja ho veuràs...
Gràcies, Alas. Un petó.
Benvinguda, Rateta, torna quan vulguis!!
M'afalagues, Anton. Però em temo que els Reis no porten fades... No ens deixaríem! Petons.
Jordicine, a casa, i sense haver arribat encara, els Reis ja han portat un grapat de nervis... ;))
De debò, Joana? Jo estic que no puc més!
Per començar no està gens malament, Ainalma! Ànims.
Xexu, ben mirat potser tens raó que l'entrant no és fàcil. Però quan entro a la cuina xalo tant que ni me n'adono. Un petó.
Esperem que més d'una, Aguarelix! Que jo la carta dels Reis la faig moooolt llarga! Petons.
Quina gana que em fas venir...
I ara, amb tot el que he menjat... ja puc començar a fer dieta!!! ;-D
Bon any i bons reis!!!
Petonassos!
Enhorabona per ser tan bona cuinera! és una qualitat que jo no tinc :(
Edelia, no em faria res, però aquest any ja érem disset! I la taula no és elàstica... Un petó ben gran.
i visca la xarranca!
ja m'hauria agradat ser en aquesta taula per gaudir-les també amb el gust i l'olfacte, no només amb la vista...
els millors desitjos per l'any nou!
una abraçada