Bombolla perduda

dilluns, 12 de gener del 2009
Imatge: Internet

Ja sé que sona a excusa barata, però estic molt enfeinada. I em sap greu no tenir temps per passar pels vostres blogs, perquè a cadascun d'ells (de cadascun de vosaltres) aprenc coses noves cada dia. Així que, mentre no vinguin temps millors l'únic que puc fer és fer algun post de tant en tant per fer-me un mica present en aquest món i si em dieu alguna cosa us ben asseguro que em farà molt feliç.

La molta feina i aquest fred m'està portant una mica d'angoixa, de tristesa. I he recordat aquest poema que tenia guardat sobre un setiment antic i trist. Us el deixo. Sigueu benèvols. Un petó per a tots i totes.

Et volia com el desig més gran.
T’imaginava, inconegut,
dins la bombolla.
Intuïa els teus moviments,
gairebé imperceptibles,
com un suau pessigolleig,
levitant.
Dins la bombolla opaca,
els meus ulls eren els teus,
les meves paraules
et reportaven
parcs, gronxadors i tobogans.
I uns nens fent bombolles
de sabó.
De la bombolla estant
escoltaves dolces cançons
i et bressolava,
les mans damunt el ventre,
per protegir-te de tots els llops
que s’amagarien sota el llit.
Potser hi havia massa sabó
perquè la teva bombolla
no es va enlairar.
I vas desaparèixer amb ella,
sense veure parcs, gronxadors, ni tobogans,
sense poder obrir els ulls
i trobar l’escalf de la meva mirada.

Et vas endur, això sí,
un amor que dura,
encara ara,
una cançó de bressol
i un grapat de llàgrimes.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 18:50, |

26 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 12 de gener del 2009, a les 19:54 Blogger rebaixes ha dit:
És massa trist per posar-hi un comentari... i no vull fer-te plorar i plorar jo al temps./
Ja saps que tens un amic, Avui ha començat Personatges Itinerants, el post primer m'ha tocat a mi. Anton.
  At 12 de gener del 2009, a les 20:10 Blogger nimue ha dit:
ai, xiqueta... jo ja havia tingut el privilegi de llegir aquest poema teu però igualment em ve un calfred en tornar-lo a llegir...
Avui ha fet sol, és que has fet molts petons, potser? Coses de fades... sí...
Bonicaaa!
  At 12 de gener del 2009, a les 20:15 Blogger òscar ha dit:
un petó gegant i que el solet exilïi ben aviat la tristor
  At 12 de gener del 2009, a les 20:53 Blogger alas ha dit:
fada guapa...m'he emocionat molt amb el teu poema...per mala sort també vaig viure una expèriencia semblant, no he pogut evitar identificar-me amb les teves
tendres i tristes paraules...

♥

un petó
  At 12 de gener del 2009, a les 21:40 Blogger Rita ha dit:
M'has deixat sense paraules, només sentiment. T'abraço i et faig un petó.
Aviat farà bo!
  At 12 de gener del 2009, a les 22:26 Blogger zel ha dit:
Jo també m'he emocionat, i molt...sàpigues, que, per un altre motiu, jo també vaig passar-hi...i mai s'oblida... Petons fada de llum dolça!
  At 12 de gener del 2009, a les 23:50 Blogger Sergi ha dit:
És un poema trist, i per això arriba ben endins. Esperarem la teva tornada, i que passi ràpid aquesta temporada.
  At 13 de gener del 2009, a les 9:43 Blogger bimbonocilla ha dit:
Fada preciosa... sentiments preciosos.
Jo tinc un germà bombolla i a vegades encara (fa moooolts anys) li explico coses!
PETONAS!
  At 13 de gener del 2009, a les 23:13 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Anton. Atrafegada com vaig no podré estar al cas del Personatges itinerants, però que vagi molt bé. Un petó.

Ja portem dos dies de sol, Nimue! Visca!

Els teus desitjos són ordres, Òscar: avui ja estic força més animada! (Que ets una mica màgic, tu també?) ;))

Alas, bonica, hi ha coses que si no les vius a la pròpia pell, no saps com et fan sentir, oi?

Gràcies pel teu afecte, Rita. Una abraçada i un petó també per a tu, maca.

Tens raó, Zel: mai no s'oblida. Ni tant sols després de tenir els tres que ja has vist algun cop pel meu blog. Un petó, maca.

Sí, Xexu, sí que passi ràpid!

Que bonic això que dius, Bimbonocilla. Una tendra abraçada.
  At 14 de gener del 2009, a les 9:43 Blogger Jordicine ha dit:
Buf! M'he quedat de pedra. Molt trist. Torna qual vulguis, Nosaltres t'esperarem aquí. Ens encanta la teva sensibilitat i tendresa. Un petó.
  At 14 de gener del 2009, a les 16:29 Blogger fada ha dit:
Moltíssimes gràcies, Jordicine, pel que dius i per esperar-me. Es troba a faltar no poder passar més estones per aquest món. Un petó.
  At 16 de gener del 2009, a les 10:57 Blogger Joana ha dit:
Estem fets de bons i mals records... d'experiències. Malgrat la tistesa ...un somriure de bon dia.
Una abraçada!
  At 17 de gener del 2009, a les 12:06 Blogger A_ca_dia ha dit:
A veure si torna aviat el bon temps i olbidem abrics, bufandes, guants i podem sortir al carrer amb un somriure gengant i gaudir de la calidesa del sol, que sempre és energia. Perquè després d'un post així tots necessitem una mica d'aquesta energia. Jo me n'he quedat sense...
  At 18 de gener del 2009, a les 19:58 Blogger Ainalma ha dit:
Potser aquest és un d'eixos moments en què les paraules estan de més... Però no les abraçades. Una de ben forta, bonica, que la mereixes!
  At 19 de gener del 2009, a les 17:35 Blogger fada ha dit:
Gràcies, guapíssima! Sempre optimistes per davant de tot! Un petó.

Em sap greu, Edèlia, no era la meva intenció deixar-te sense energia
:(( Però no et procupis, immediatament t'envio un encanteri recuperador. Molts petons.

Aquesta abraçada teva m'ha arribat molt endins, Ainalma. Gràcies de tot cor, bonica. Un petó.
  At 19 de gener del 2009, a les 20:13 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Hola bonica. Ja feia temps que tenia ganes de passar pel teu blog de màgia, tots estem tan enfeinats... la poesia és molt trista però està escrita amb molta sensibilitat
  At 19 de gener del 2009, a les 23:13 Blogger Lluna ha dit:
Fada, espero que quan el fred i la feina s'esvaeixin una mica tornis a passar més sovint per aquí i pels nostres blogs. Se't trobarà a faltar bonica. :)
  At 20 de gener del 2009, a les 13:20 Blogger fada ha dit:
Ai, Maria Jesús, ni la màgia em serveix per desempellagar-me de totes les obligacions... Gràcies per la visita. A veure si em queda un moment i passo jo també per casa teva. Petons, bonica.

Ei, Somiant, ja t'he dit el què... I continua fent sol!!! :D Petons.
  At 24 de gener del 2009, a les 13:19 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Hola preciosa. Gràcies per les paraules deixades al meu blog: alliberaré la fada... gràcies pel teu savi consell
  At 25 de gener del 2009, a les 10:11 Blogger rhanya2 ha dit:
Quin poema tan bonic, Fada.... Quin bell homenatge...
Estic contenta que n'hagis pogut tenir tres més. A mi em va passar diferent: en vaig tenir una quan ja pensava que no en podria venir cap i després ja no en va venir cap més... mai més.
Crec que ens podem considerar molt afortunades.
Una abraçada, Fada, guapa!
  At 26 de gener del 2009, a les 10:27 Blogger Jesús M. Tibau ha dit:
molt tendre
  At 26 de gener del 2009, a les 12:27 Blogger fada ha dit:
Així m'agrada, Maria Jesús. Gràcies!

Sí, Violette, molt afortunades. La princesa de les rastes, oi? Les meves de moment són princesetes i el bordegàs... Ja veurem cap on tiren.. Una abraçada.

Gràcies, Jesús.
  At 27 de gener del 2009, a les 21:20 Blogger Violeta ha dit:
Bona nit, Fada. M´agrada molt el teu blog.

Però tampoc suporto el nas vermell, el no poder menjar gelats de macadàmia, els dos cents kilos de roba, el vent que em fa volar el barret, els peus recongelats quan vaig al llit, ni les ulleres entelades quan entro a la cafeteria...

I m´encanta la xocolata (amb llet i deliri), la música, ballar fins l´esgotament, i el sol solet.

La teva poesia és molt trista, però el somriure dels teus nens t´hauran consolat molt. Segur.

Seguiré venint per aquí (si em deixes).

PETOOOOOOONS...!!!
  At 31 de gener del 2009, a les 21:39 Blogger fada ha dit:
I tant si et deixo, Violeta!! Però ja veus com vaig: quatre dies sencers sense poder passar ni per casa meva! Petons per a tu també, bonica.
  At 1 de febrer del 2009, a les 0:13 Blogger mar ha dit:
fada...
les teves paraules em porten el record d'una altra bombolla perduda..
moments tristos però d'una intimitat sublim que ens deixen veure la vida des d'altres espais...

un petó suau, de cotó
  At 1 de febrer del 2009, a les 20:35 Blogger fada ha dit:
És cert, Mar, d'una intimitat sublim... Gràcies per les teves paraules. Un petó, maca.


« back home
Publica un comentari a l'entrada