Pausa

dilluns, 26 d’abril de 2010
Il·lustració: Anne Julie


Hi sóc encara que no doni senyals de vida. Colgada de feina, sento com si m’enfonsés lentament en un terreny pantanós. Cada cop que aconsegueixo sortir-ne una mica una nova onada de feina em xucla cap avall. I ja ha passat Sant Jordi. El Sant Jordi més trist que recordo. Sort que va ploure una mica i les llàgrimes no es notaven tant. El drac de set caps continua remenant la cua. I cap cavaller m’ha vingut a salvar ni del drac ni del fang. Els exàmens plouen damunt del meu cap i els fulls es multipliquen sense poder-ho evitar. Histèria de preparació de classes intensíssimes perquè els exàmens són a prop. Els exàmens dels teus alumnes són també els teus exàmens (encara que no siguis tu qui posi l’examen) perquè s’hi juguen molt i tu els has de repartir les millors cartes i donar-los seguretat i ànim. Intensitat d’estudi: verbs, conjuncions, preposicions, pronoms... L’italià no és tan fàcil com menjar spaghetti i o fer-se una foto davant de la torre de Pisa. Se m’acumulen els encàrrecs de feina i no puc donar resposta a tot amb la rapidesa esperada. Però és que estic atrapada i ningú em ve a rescatar. Aviat me n’aniré de casa perquè alienígenes vestits de paletes, guixaires, pintors i lampistes ens envairan: no tindré ordinador i encara estaré més desconnectada. M’acabaré d’enfonsar.

Però tampoc no vull donar-vos una imatge totalment negativa. En tot el que faig hi trobo motius de satisfacció. Veure progressar els alumnes i percebre que a les classes s’ho passen bé és molt gratificant. Trobar-te davant d’un examen monstruós de set fulls i tenir el convenciment fonamentat que l’has fet com per treure més d’un nou et pot arribar a fer creure que no necessites cavallers, que tu sola ets una heroïna. Però estic cansada, esgotada, destrossada. Segurament no durarà gaire més. Ho espero, de debò, perquè necessitaria que el sol que només intueixo em toqués una bona estona sense haver de fer res més que parar-lo. Necessitaria trobar tres moments per anar al cinema. Necessitaria llegir algun llibre sense haver de fer-ne una fitxa de lectura o una valoració. Necessitaria emborratxar-me de poesia. Necessitaria poder passejar pels vostres blogs i entretenir-me en tot el que dieu, en tots els comentaris que es deixen, a descobrir gent nova. De moment l’únic que he pogut fer és una petita pausa per escriure aquestes quatre ratlles.



Em sembla que això no ho he fet mai, però us demano que si em llegiu, deixeu algun comentari, encara que sigui mínim. Necessito saber que hi sou i que quan surti d’aquí encara us trobaré al mateix lloc. Gràcies.

Etiquetes de comentaris:

 
escrit per fada a les 15:09, | 27 Comentaris

Glups!

diumenge, 11 d’abril de 2010

Foto: Internet



A vegades ens hem de beure un got d'aigua perquè algú no s'hi ofegui.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 20:22, | 155 Comentaris

Balanç

dilluns, 5 d’abril de 2010

Il·lustració: Waynne Thompson

Quantes vegades no hem tingut la sensació que havíem fet molts plans per a les vacances i que un cop acabades descobrim que no han donat per a res, que la majoria de coses estan per fer i ens envaeix una certa frustració. Doncs, bé, després d’aquests deu dies (sóc docent, d’acord, ja sé que no tothom en té tants) puc dir que he aprofitat el temps al màxim.

Trobades familiars de les que vénen de gust i alguna de més forçada.
Vuit hores de son com a mínim (i això per a mi és un rècord, tenint en compte que normalment no en dormo més de sis).
Lectures diverses. Recuperar dues grans autores i assaborir-les: Mercè Rodoreda (relectura de Mirall trencat) i Maria Mercè Marçal (Bruixa de dol). Endinsar-me en la faceta poètica de Cesare Pavese (només en coneixia la novel•la).
Cinema. El concierto em va encantar. Surts del cinema amb un somriure després d’haver estat a punt de vessar alguna llagrimeta. I alguna pel•lícula en italià per practicar.
He preparat classes, he fet els meus deures i he estudiat força (els verbs en tota llengua romànica són un maldecap per als estudiants).
He escoltat molta música. Antònia Font i els Manel han omplert les estones domèstiques d’aquests dies.
He pres el sol de cara al mar sentint les onades mentre llegia i les nenes corrien amunt i avall amb els patins.
I... alguna cosa més que no puc explicar perquè la majoria de vosaltres ja em vau deixar clar que no éreu capaços de guardar un secret!

Bona setmana a tothom!

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 17:57, | 22 Comentaris