Dibuix d'Anne JulieHi ha vampirs i vampirs...
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Il·lustració: Anne JulieTinc el fill revolucionat. Indignat. Rebel. Inconformista. Una mica intolerant. Deu anys, una mica cabra boja i unes quantes idees molt clares. La que s’escau per als dies que vénen la resumeix així: “Aquesta no és la nostra festa.” No suporta les carabasses disfressades, ni els fantasmes, ni els zombis, ni els vampirs, ni els esquelets. O si més no, no els suporta pels volts de Tots Sants. Defensa la castanyada gairebé com a símbol d’identitat nacional. “Aquesta sí que és la nostra festa!” Trencar les ametlles, escaldar-les, pelar-les, trinxar-les, fer els panellets. I després delir-se mentre es torren les castanyes i els moniatos es fan al caliu. Ell no, però jo hi afegeixo el vi dolç, la mistela, la malvasia.
I és clar que contra gustos no hi ha disputes. El problema ve quan la teacher no només ensenya anglès, sinó també cultura anglòfona i, a sobre, pretén importar-la a la classe. I demà, tots disfressats al més pur estil Halloween. Ja us podeu imaginar la rebotada! Però per imaginació la seva: pensa anar vestit de vampir. I us preguntareu què té això d’extraordinari. Us ho explicaré. Es posarà una capa negra, llarga fins als peus. Sense dents plenes de sang, perquè ell no és un vampir tradicional, no. Ell és un vampir vegetarià! I per això completarà la disfressa amb una bona paperina de castanyes torrades!
La vida quotidiana està plena de situacions literaturitzables, però avui no n’he volgut fer un conte, tot i que ja veieu que donaria per escriure’n un. He preferit servir-vos la versió original.
Desitjo a tothom una bona castanyada!
escrit per fada a les 22:52, | 
30 Comentaris:
« back home
Publica un comentari a l'entrada
A LA NOSTRE LLAR,PLAMTEM CRABASSAS,AL JARDI,TORREM CASTANYAS.LLUGEM AL VIDEO PENICULAS DE POR,I PER TORNA, FEM UN ALTA ALS MORTS.ESTEM GLOBALITZATS.PANELLETS POQUETS,QUE TOT ESTAR MOLT CART. COMPARTIM LA VIDA,AMB UN ALEMANY,UNA MEXICANA I 4 CATALANS. JUGANT AMB BCN.....
els contes són millors en la versió original.
jo contractaria al nano perquè vagi a fer pedagogia a moltes cases, però no als nens no, als pares!
l'anònim diu que estem globalitzats, no no. Això està mal entès. La globalització vol dir que tu importis més a tot el món (festes, tradicions, productes etc...), no pas que et substitueixin les teves tradicions.
l'anònim diu que estem globalitzats, no no. Això està mal entès. La globalització vol dir que tu importis més a tot el món (festes, tradicions, productes etc...), no pas que et substitueixin les teves tradicions.
jeje! és que el teu fill és mooolt de fill! ;) ahir els vaig escoltar tots tres dir unes quantes vegades "aquesta no és la nostra festa". Quan em vas explicar allò del vampir ho vaig entendre tot!
Vampirs vegetarians al poder! viscaaaa!!! i visquen les castanyeeees!! nyam! ;)
Vampirs vegetarians al poder! viscaaaa!!! i visquen les castanyeeees!! nyam! ;)
Benvingut, anònim. Veus jo les pel·lícules de por ni per Tots Sants ni mai. Pel que fa a la resta, per mi, ja t'ha contestat l'Estrip. Ah! I un altre dia deixa algun nom, que això d'anònim queda molt impersonal. Un petó.
Ja ho pots ben dir, Jesús!
Estrip :))Gràcies. Una abraçada.
Sabia que t'agradaria, Nimue! Però a l'hora de la veritat s'ha arronsat una miqueta. Li fa por que la mestra li posi una nota a l'agenda! SE t'han assecat bé els peus, ja? No m'ho perdonaré si te'm poses malaltona. Besets.
Ja ho pots ben dir, Jesús!
Estrip :))Gràcies. Una abraçada.
Sabia que t'agradaria, Nimue! Però a l'hora de la veritat s'ha arronsat una miqueta. Li fa por que la mestra li posi una nota a l'agenda! SE t'han assecat bé els peus, ja? No m'ho perdonaré si te'm poses malaltona. Besets.
Fada, que es disfressi de castanya!
Fins on tens a veure tu amb el radicalisme del teu fill? Segur que li heu inculcat de respectar les tradicions de casa, i ho trobo molt bé, veig que ho ha fet de totes totes. Personalment, m'encanta que hi hagi nens que mostren les seves opinions d'aquesta manera, i que no es deixin enlluernar per les disfresses i totes les galindaines d'aquest dia. És un bon principi, oi?
tranquil·la, guapi, que estic com una rosa! ara me'n vaig a cosir una estoneta ;)
Després et truque i em dius si vols que ens veiem demà. Jo puc.
Després et truque i em dius si vols que ens veiem demà. Jo puc.
ja va bé que tingui criteri amb 10 anys. felicitats per la part que et toca perquè, el criteri, no surt del no res.
Que sàpiguen el que és un conte o la realitat, ja demostra per on van. haurà treballat abans la ma,,, Anton
Doncs quina sort! Amb deu anys té les idees claríssimes. Al cole del meu, que en té set, fan castanyada tradicional... i vestits de catalanets!!! Maquísim. Un petó, Fada.
Si aqui castanyes, panellets, moscatell, amics i tertulia.
Digne fill de sa mare, si senyora fada, molt bones vibracions li has donat...
Fantàstic! un nen amb criteri! És bo que tinguin les idees clares per a no deixar-se influir per coses negatives.
Sobre la seva opinió...bé, jo no rebutjo res. Si puc viure dues festes, perquè triar-ne una? Vull coneixer totes les llengües i cultures, vull viure-ho tot, com més rics siguin els meus coneixements millor. No m'agrada triar, rebutjar, quan allò que rebutjo no fa mal a ningú i és tan vàlid com allò amb el que em quedo.
Tant de bo no hi hagués fronteres, ni límits i tot fos de tothom.
És només una opinió...
Sobre la seva opinió...bé, jo no rebutjo res. Si puc viure dues festes, perquè triar-ne una? Vull coneixer totes les llengües i cultures, vull viure-ho tot, com més rics siguin els meus coneixements millor. No m'agrada triar, rebutjar, quan allò que rebutjo no fa mal a ningú i és tan vàlid com allò amb el que em quedo.
Tant de bo no hi hagués fronteres, ni límits i tot fos de tothom.
És només una opinió...
Felicitats al teu fill, i a tu de passada. Jo avui he menjat castanyes al migdia invitat per un company de feina que és italià, allà també és tradició.
I no penso disfressar-me de res, no estem en carnestoltes.
I no penso disfressar-me de res, no estem en carnestoltes.
hehehe GENIAL!
Jo també vull castanyes!
Jo també vull castanyes!
Felicitats per la bona feina feta amb aquest fill. Està molt bé la seva fermesa, però sense tu no la tindria. Ets una mare molt guai em sembla.
Petons, maca!
Petons, maca!
Tindrem en compte la idea per carnaval, Bimbonocilla! Un petó.
Una mica hi tinc/tenim a veure, Xexu, però ens dóna unes quantes voltes. Suposo que amb l'edat aprens a no prendre't les coses tan a la valenta... Petons.
Realment, Òscar, a casa parlem de moltes coses, amb respecte però també deixant clar quina és la nostra postura. Un petó.
Tu ho has dit, Anton. Petons.
Jordicine, a l'escola dels meus fills es vesteixen de catalanets durant l'etapa d'infantil i els ve a visitar la castanyera i canten la cançó i... A primària, ja no. Llàstima. Un petó.
Quina capacitat de síntesi, Striper. Totalment d'acord. Petons.
Zel, no sé si seran bones o no (a vegades també es rebota amb nosaltres) però doandes amb la millor de les intencions, t'ho asseguro! Un petó, maca.
Estic d'acord amb tu, Edelia, sempre que no es produeixi un fenomen de substitució. Conèixer més no ha de voler dir oblidar altres coses. Petons.
Skorbuto! Quant de temps! Espero que la feina et deixi una mica de treva. A Itàlia també? No ho sabia. Tinc curiositat per saber-ne més. Ja miraré... Molts petons.
Doncs, vinga, el tacte de les paraules, que ara és l'època i torrades estan... mmmmm!!! Petonets.
Sóc guai a vegades, Rita, com totes les mares. I si no, pregunta-li què pensa de mi quan toca endreçar l'habitació, fer el llit, acabar els deures o no mirar Polònia perquè és molt tard i l'endemà ha d'anar a escola ;)) Un petó ben gran.
Una mica hi tinc/tenim a veure, Xexu, però ens dóna unes quantes voltes. Suposo que amb l'edat aprens a no prendre't les coses tan a la valenta... Petons.
Realment, Òscar, a casa parlem de moltes coses, amb respecte però també deixant clar quina és la nostra postura. Un petó.
Tu ho has dit, Anton. Petons.
Jordicine, a l'escola dels meus fills es vesteixen de catalanets durant l'etapa d'infantil i els ve a visitar la castanyera i canten la cançó i... A primària, ja no. Llàstima. Un petó.
Quina capacitat de síntesi, Striper. Totalment d'acord. Petons.
Zel, no sé si seran bones o no (a vegades també es rebota amb nosaltres) però doandes amb la millor de les intencions, t'ho asseguro! Un petó, maca.
Estic d'acord amb tu, Edelia, sempre que no es produeixi un fenomen de substitució. Conèixer més no ha de voler dir oblidar altres coses. Petons.
Skorbuto! Quant de temps! Espero que la feina et deixi una mica de treva. A Itàlia també? No ho sabia. Tinc curiositat per saber-ne més. Ja miraré... Molts petons.
Doncs, vinga, el tacte de les paraules, que ara és l'època i torrades estan... mmmmm!!! Petonets.
Sóc guai a vegades, Rita, com totes les mares. I si no, pregunta-li què pensa de mi quan toca endreçar l'habitació, fer el llit, acabar els deures o no mirar Polònia perquè és molt tard i l'endemà ha d'anar a escola ;)) Un petó ben gran.
Genial! És bonic i encoratjador veure'ls lluitar les seves idees.
Jo també penso que hi tens molt a
veure...
Quin gust!
Jo també penso que hi tens molt a
veure...
Quin gust!
Segurament, Violette, segurament... I et confessaré que no em desagrada gens veure'l així ;) Un petó.
La festa de Halloween que ens arriba ens és ben llunyana, però la tradició celta en la que es basa no ens cau tant lluny. Clar que cal treure'n les capes d'impostura comercial, però en el fons es tractava de celebrar la fi de l'època de la collita i la reverència als avantpassats. I quina millor manera de fer-ho que ambun vampir vegetarià? El teu fill és un geni, i tant! B7s!
Fada, tus visitas siempre son muy bien recibidas y con mucha ilusión, perodna la tardanza en venir a este lugar que me encanta recorrer, y donde siempre se nota un buen saborcito a cocina, esas recetas tan buenas que siempre haces...pero los panellets...los añoro, seguro que tú sabes hacerlos muy bien.
Un beso muy grande.
Un beso muy grande.
Enhorabona! És un blog preciós...
:)
:)
Vafalungo, arran de tota la polèmica viscuda a casa, vam descobrir aquest origen celta de la tradició. Ho he trobat molt interessant. De manera impensada, sempre pots aprendre alguna cosa. Gràcies per la visita. Un petó.
Campanita, modèstia a part, els panellets em surten de fàbula, però aquest any no n'he pogut fer :( i m'he hagut de conformar amb els de pastisseria que... encara que cars també estan boníssims ;) Un petó, bonica i gràcies per passar per casa meva.
Benvinguda, Alas. Torna sempre que vulguis. Una abraçada.
Campanita, modèstia a part, els panellets em surten de fàbula, però aquest any no n'he pogut fer :( i m'he hagut de conformar amb els de pastisseria que... encara que cars també estan boníssims ;) Un petó, bonica i gràcies per passar per casa meva.
Benvinguda, Alas. Torna sempre que vulguis. Una abraçada.
No si ja ho deia el Serrat, cada loco con su tema; contra gustos no hay disputas... Potser va sentir, el teu fill, que el privaven del seu propi gust. Endavant les hatxes! ;)
Ja ho pots ben dir, Aguarelix. Moltes vegades tinc la sensació de viure en una casa de bojos... ;) Com van els estudis? Ànim, que val la pena. Un petó.
El teu fill suposa una espurna d'esperança a la conservació de les tradicions, i això no té preu!!! FELICITATS!
Espero, bonica meva, que hagis gaudit de la castanyada en companyia de la teva família. A mí això del Halloween se'm fa una mica estrany...
Tens un fill molt espavilat, al final va aconseguir sortir-se amb la seva i celebrar la castanyada. A mi això del Hallowen tampoc no m'acaba de fer el pes...
Esperem que n'hi hagi força com ell, Ainalma!! Un petó ben gran.
Sí, va ser una bona castanyada, Maria Jésús. Petons.
Sí, Somiant la lluna, no sé com s'ho fa però sempre s'acaba sortint amb la seva. De fet ara que ho recordo, ja l'any passat va haver de muntar un esquelet amb motiu del Hallowen i el va fer amb una castanya a la mà! És d'idees fixes, el noi! Petons, bonica.
Sí, va ser una bona castanyada, Maria Jésús. Petons.
Sí, Somiant la lluna, no sé com s'ho fa però sempre s'acaba sortint amb la seva. De fet ara que ho recordo, ja l'any passat va haver de muntar un esquelet amb motiu del Hallowen i el va fer amb una castanya a la mà! És d'idees fixes, el noi! Petons, bonica.