Cercles irisats

diumenge, 28 de setembre del 2008
Imatge: Internet

Línies horitzontals de fusta envernissada. Basculants.
Rectes blanques verticals. Immòbils.
Lentament emergeixen, tremoloses,
i es comencen a irisar.
Assolida la llibertat, s’enlairen
i comencen la dansa gràcil
que les durà més enllà
de les rectes blanques,
de les línies horitzontals.
La seva sort dependrà
de la innocent bufada,
d’un cop de vent,
de l’obstacle que podrà o no podrà
salvar.
Matins d’estiu,
joc d’infants.
Petit balcó, redòs de pau.
A baix, la vida no atura
el seu batec constant.

Les bombolles que esclaten
deixen un cercle humit,
en el rajol vermell.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 18:39, |

24 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 28 de setembre del 2008, a les 18:48 Blogger nimue ha dit:
Fadeta poeta, que bonic escrius sempre...
Les bombolles són tan efímeres com la majoria de les coses boniques. Sort que sempre perduraran en aquest poema.

B7s!!
  At 28 de setembre del 2008, a les 19:11 Blogger Jordicine ha dit:
Preciós. Si ho veu en Pep Bou s'ho emporta per les seves bombolletes. És un post genial. Llàstima que l'estiu ha marxat i arriben els refredats. Un petó.
  At 28 de setembre del 2008, a les 19:28 Blogger mar ha dit:
precioses bombolles que ens ofereixen una visió diferent i brillant de la realitat...
una abraçada...
  At 28 de setembre del 2008, a les 21:55 Blogger fada ha dit:
No!! Nimue, hi ha coses boniques que no són efímeres!! Per sort hi ha coses lletges, com els mals de panxa, que sí que són efímeres ;)) Que et milloris. B7s.

Jordicine: L'estiu passat vaig veure l'espectacle fascinant d'en Pep Bou!! És genial. Cuida't l'encostipat. Petons.

Hola, Mar. Benvinguda al racó de la fada. Aquestes bombolles, concretament, són les dels estius de la meva infantesa. Petons.
  At 29 de setembre del 2008, a les 0:00 Blogger zel ha dit:
Que maques les paraules, ben triades per evocar un món màgic d'infant...preciós, fada...
  At 29 de setembre del 2008, a les 14:53 Blogger bimbonocilla ha dit:
M'has portat a quan era petita i feia bombolles a casa els avis, a l'escola, a l'estiu.
I he recordat aquell home que en feia de mil maneres (sí, ara ja he vist que es diu Pep Bou)...
Potser que vagi a comprar-me un "catxarret" d'aquells per fer-ne durant la setmana...
:)
  At 29 de setembre del 2008, a les 17:06 Blogger Joana ha dit:
I t'has fixat en el munt de colors que hi ha en una bombolla de sabó?
Preciós , el poema!
Bona setmana Fada!
  At 29 de setembre del 2008, a les 19:08 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Zel, és un món que durant havia caigut en l'oblit i que els meus fills han fet aflorar.

Jo de tu ho faria, Bimbonocilla, és molt relaxant :))

Sí!! És una passada, Joana, i per bonic que sigui el poema no pot igualar-los! Gràcies, bona setmana per a tu també.
  At 29 de setembre del 2008, a les 19:47 Blogger Ainalma ha dit:
Ohhh, les bombolles que no fa tant, tant em feien riure!

Una poesia meravellosa, Fada, no sabia que també n'escrivies ;-)

Una abraçada!
  At 29 de setembre del 2008, a les 22:24 Blogger fada ha dit:
Jo tampoc, Ainalma, és la primera que escric... :O Besets, bonica.
  At 30 de setembre del 2008, a les 23:46 Blogger AGUARELIX ha dit:
Primer poema... Felicitats! Quin tema el de les bombolles, són ben bé una metàfora de l'efímer, eh! Per mi també són com les cabòries, o les fantasies. Cadascú té les seves bombolles, suposo ;))
  At 1 d’octubre del 2008, a les 15:05 Blogger estrip ha dit:
m'agrada molt, llegir-ho amb aquest ritme que s'intueix mentre fas cercles.
  At 2 d’octubre del 2008, a les 10:44 Blogger Lluna ha dit:
El millor de les bombolles de sabó són el munt de colors que s'hi reflexen. Un poema preciós! :)
  At 2 d’octubre del 2008, a les 11:46 Blogger fada ha dit:
I tant, Aguarelix, tots tenim les nostres. Petons.


Bona idea, Estrip, algun dia el recitaré al costat d'algú que faci bombolles. Segur que tinc uns quants voluntaris ;) Una abraçada.


Ja ho crec, Somiant la lluna, però el d'avui era un poema en blanc i negre. Algun dia en faré un a tot color! ;)) Petonets.
  At 2 d’octubre del 2008, a les 18:07 Blogger Striper ha dit:
A part de Fada , poetesa, un plaer llegirte.
  At 3 d’octubre del 2008, a les 0:33 Blogger fada ha dit:
Aficionada, Striper, res més, però gràcies de tota manera. Un petó, maco.
  At 3 d’octubre del 2008, a les 21:21 Blogger Eli ha dit:
Preciòs!!!
Unes bombolles màgiques que s'enlairen i es deixen portar!!!
Que poètic tot plegat!!!
Molt bonic!!!
;-D
  At 5 d’octubre del 2008, a les 22:20 Blogger El tacte de les paraules ha dit:
Un bell poema d'una cosa tan aparentment simple com és una bombolla de sabó...

I és que m'ha transportat a la infantesa, a aquell temps on somiar i jugar era pràcticament el mateix.

Una besada
  At 6 d’octubre del 2008, a les 17:16 Blogger M. J. Verdú ha dit:
M'ha encantat aquesta bonica poesia que tants bons records em porta... qui no havia jugat de petit amb les bombolletes de sabó... petonets, fada
  At 6 d’octubre del 2008, a les 23:04 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Eli. Vaig una mica apretada de temps i he trigat força a contestar. Ho sento. Un petó.

Benvinguda, el tacte de les paraules. He tafanejat el teu blog i pinta molt bé. Ja et visitaré amb més calma. Fins aviat. Un petó.

Gràcies, Maria Jesús. Venint de tu, que escriu poesia tan bé, té molt valor el teu comentari. Molts petons.
  At 7 d’octubre del 2008, a les 12:30 Blogger Jesús M. Tibau ha dit:
fràgils i dependents del vent com nosaltres mateixos
  At 8 d’octubre del 2008, a les 1:13 Blogger Campanita de BarZaires ha dit:
Fada, gracias por tus cariñosas palabras, tu poesía es preciosa, las pompas de jabón siempre ha sido algo con magia, la misma magia con el que llenas tu espacio.
Un beso muy grande.
  At 8 d’octubre del 2008, a les 13:05 Blogger res ha dit:
bon escrit
m'ha agradat
salut!!
  At 9 d’octubre del 2008, a les 18:22 Blogger fada ha dit:
Ja ho crec, Jesús Maria. Salut.

Una abraçada per a tu també, Campanita. Gràcies per la visita.

Benvingut, mq. Gràcies. Fins aviat.


« back home
Publica un comentari a l'entrada