L'envolée

Sempre ho hem sentit dir: a l’estiu –o en períodes de vacances- ens proposem fer més coses de les que realment acabem fent. Però es veu que tota experiència és poca i en aquest primer estiu blocaire he ensopegat altre cop a la mateixa pedra. En definitiva, que em pensava que tindria tot el temps del món, que podria gaudir llegint els vostres blocs, que escriuria un munt de posts, i ja ho veieu, fa més de quinze dies de l’últim escrit.

Hem continuat treballant en les feines editorials, s’han fet cursets de formació, he reprès l’italià amb força que el dia 29 hi ha examen. I, a més, a casa amb els nens de vacances l’activitat no para. Hem fet puzles, una gran exposició que anava de les vint-i-cinc a les cinc-centes peces, hem fet patchwork, hem convidat altres nens a jugar, hem fet un gran muntatge de Lego... I, sobretot, hem preparat la festa de l’Enric.

En aquesta festa, ens han tornat a envair, però aquest cop ha estat fruit d’una conxorxa entre el paleta i el lampista. Així és que els vam deixar a casa i ens en vam anar a celebrar l’aniversari de l’Enric al marc incomparable de la Masia d’en Cabanyes. 10 anys són una fita important en la vida d’un nen, per allò de posar dues xifres, o sigui, que la vam fer sonada. Encara que pugui semblar mentida, vint-i-dues criatures entre quatre i dotze anys es van organitzar amb les idees que els vam donar i l’atrezzo que portàvem per muntar un CIRC!! El Circ Enric. Tataxaaaan!!!!

Hi va haver de tot. Els nervis previs a l’estrena



i la desfilada d’artistes.



El cap de pista va fer les primeres presentacions:



Comença l’espectacle!! D’entrada un bon número de pallassos.



Amb l’ai al cor vam aguantar la respiració mentre les equilibristes es jugaven el físic dalt de la maroma.



Sense baixar la tensió un intrèpid domador demostrava com havia aconseguit ensinistrar un lleó i un tigre,



tot i que va acabar essent domat.



Vam aplaudir els malabaristes



i vam fer uns ooooohhh!! enormes quan els mags endevinaven les cartes que algú del públic havia agafat a l’atzar.



Vam tornar a patir amb les acròbates.



I, al final, els pallassos ens van fer acabar rient a cor què vols.



El public incondicional no va deixar d’aplaudir en tota l’estona



i, més encara, amb l’apoteòsica desfilada final i la salutació amb la samarreta del fabulós Circ Enric



Abans que no ens tanquessin encara vam tenir temps de bufar les espelmes.



Per molts anys Enric!!

I després de tantes emocions, els preparatius per a les colònies. Ahir van marxar tots tres i casa nostra no sembla la mateixa. Separar-nos per uns dies és bo per a tots, però es resumeix en un “vols i dols”. Abraçades, petons, recomanacions de tota mena, emoció continguda... i uns deures que ens va posar la petita Mercè: cada nit mirarem les estrelles, els tirarem un petó i elles faran de missatgeres, petons amunt, petons avall.

I ara ens toca a nosaltres. Prepararem un equipatge lleuger. Quatre dies d'escapada cap al Pallars Jussà, on esperem refer forces, fer bones caminades, llegir, estar junts, parlar de tantes coses que el dia a dia no et deixa... I fins a la tornada.

Etiquetes de comentaris: família, fotos, vacances