Melmelada de móres

diumenge, 31 d’agost de 2008
L'Ester amb la collita

Aprofitem al màxim els darrers dies que ens queden d’estar junts i sense obligacions. Hem fet una bona caminada pels afores de Vilanova. Ens llevat de bon matí, hem agafat un cistellet i l’esmorzar i hem enfilat cap al Mas de l’Artís (de la família d’Avel•lí Artís Gener). Calculem que anar i tornar uns nou quilòmetres. No està gens malament. El paisatge està força alterat: molts dels camins ens apareixen asfaltats, l’autopista ens recorda un gran drac furiós que s’estén tan llarg com és, les torres d’alta tensió s’erigeixen com monstres terribles amenaçant pins centenaris... Malgrat tot és bonic. Ara una papallona, ara una sargantana, de tant en tant collim unes quantes móres i anem omplint el cistell, veiem un bri de te de roca que intenta sobreviure enmig de l’aridesa, trobem ciclistes que saluden... A la tornada ens sorprèn una vista magnífica de Vilanova amb el mar al fons que ens fa oblidar el ciment invasor.

Un cop a casa, posem les móres a macerar i passades les hores fem la barreja per obtenir una deliciosa i natural melmelada de móres. Ja ho veieu: avui la recepta comença al bosc. Llàstima que els bolets costen més de trobar que les móres!! Però s’intentarà. Encara queden unes setmanes d’estiu, però ja tenim la vista posada en els mesos que vénen i tot allò que tenen de bo. I els bolets en són una. Mentrestant, anirem degustant la melmelada.

Deixo la recepta per si algú s’hi anima.

• 1 quilo de móres silvestres
• 750 gr. de sucre
• 1 vas d’aigua
• suc de llimona

Colliu les móres ben madures i renteu-les. Poseu-les a la cassola on les vulgueu coure amb el sucre l’aigua i la llimona. Deixeu-ho macerar unes dotze hores. Passat aquest temps, poseu-ho al foc i coueu-ho durant 25 minuts a foc lent. Tritureu-ho i feu-ho coure 5 minuts més. Ompliu els pots ben esterilitzats (bullits durant deu minuts en aigua) i tapeu-los. Poseu-los cap per avall fins que la melmelada estigui freda. Aleshores ja els podeu etiquetar.

Ens han quedat així de xulos!!

Etiquetes de comentaris: , , ,

 
escrit per fada a les 21:09, |

19 Comentaris:

:D El bosc no només us regala una bona estona, passejades i aire fresc sinó també melmelada! Quin dia més complet per acabar les vacances!

Esperem que sigui ben bona i que us en llepeu els dits!!!
les móres i els bolets, nyam, nyam, nyaaaaaam!!!! se'm fa la boca aigua amb aquesta melmelada! i les etiquetes tan boniques! :))
I l'Esther està bonica com sempre!

Una bona manera de dir una miqueta adéu a l'estiu... però a poquet a poquet, eh... sense presses...

Ens veiem al col·le! ;)
Quina cara de bitxo l'Ester!

Veig que ens posem dolços avui, melmelada home made, això ha de ser bo, bo.
però quin bon i dolç fi de FESTA!!!
Ara podreu esmorzar estiu cada dia!
Petons!
Aixxx... Ara que m'haig de posar a fer dieta per compensar les golafreries de l'estiu.... tu creus que un pa bimbo amb una mica de melmelada m'aniria be???
ja,ja,ja
ai! Va passa per casa que hi ha una cosa per tu...!!!!
;-)
a sobre de una torrada amb mantega mmmmm.
Es comença a albirar la tardor amb els seus colors i perfums enfosquits i vius!
M'encanten totes les melmelades! ;)
Que bonics els pots de melmelada!!! Ara, la recepta és una mica complicada, eh?... :-P

Un beset!
Quina carona més bonica, l'Ester... :-)
I les melmelades.... uauuuuuu!!!! Això és un bon final de festa.
Bona setmana, maca!
Segur que aquesta melmelada és màgica!
Ja he tornat de vacances, Fada!!! Mmmm... segur que estan boníssimes. Un petó i fins aviat.
Està boníssima, Laia. Bon inici de curs. Petons.

Sí, Nimue, ben a poquet a poquet. Allarguem-ho tant com puguem! B7s

Doncs l'Ester és la més pacífica dels tres, Xexu! Imagina't si n'estem de distrets! Petons.

Esmorzar dolç cada dia, per retenir una miqueta l'estiu, Bimbonocilla!!
Petonets.

Jo crec que aquesta melmelada, de tan natural, ni engreixa, Eli. I si ho fa, què? Al capdavall són quatre dies... Petonets.

Com ho saps, Striper!! Així és genial. Ara, que estic segura que en el teu blog la faries servir per a alguna altra cosa, la melmelada aquesta ;))

Així m'agrada, Joana, animosa i optimista davant de la tardor!! Petons.

No, Ainalma!!! Aquesta recepta és molt senzilla, de debò. Li has de perdre la por a la cuina i veuràs com t'acaba agradant. B7s.

Sí, Rita, l'Ester és una nena molt bufona i molt carinyosa i... ai que em cau la bava! Bona setmana, per a tu també.

Home, Estrip, tot el que jo faig és màgic! Petons.

No en dubtis, Jordicine. Un petó.
Segur que la melmelada ha quedat boníssima. Gràcies per la repepta, fadeta, no se sap mai... me n'alegro que aprofiteu fins a l'últim dia per gaudir de l'estiu que se'ns escapa... és molt important gaudir de la màgia de la família i tú ho estàs fent de valent.
Aprofitem-lo molt, Maria Jesús. Hi ha poques coses que valguin tant la pena com la família. Petonets.
això de recollir (més ben dit menjar directament) móres silvestres ho feia de petit als voltants del poble. UN bonic record d'estiu que m'has portat
Me n'alegro, Jesús. Així he fet una mica de Proust ;)) Fins aviat.
Fada, que cositas más buenas nos transmites siempre, perdona que no haya entrado antes, pero entre las vaciones y falta de tiempo no me ha sido psible, entrar y encontrar tu mermelada es una forma muy dulce de volver.
Un beso muy grande y molts petonets.
Jo tinc un problema, fada, només me la menjaria jo...i no em convé, que semblo el ninot aquell de la propaganda de rodes, tot el que menjo va allà mateix, rodanxes i més rodanxes...i no tinc les manies del post anterior que vaig llegir amb fruicció...i no va sortir el comentari! Com que el meu internet és boig...

Petonets dolços!
No s'ha de perdonar res, Campanita, ets benvinguda sempre que vulguis. Molts petonets.

A casa nostra no estava bé dir-ne "mixelins" perquè el meu pare treballava a la Pirelli ;)) Però sé perfectament què vols dir!! Molts petons, bonica.