Dibuix d'Anne JulieMelanconia de maig
dimarts, 27 de maig del 2008
Il·lustració: Anne JuliePlou. Plou cada dia, de manera capriciosa, sense avisar. Està juganera, la pluja, aquest maig.
Fa dies que no puc anar amb bicicleta. Ni al matí a treballar, ni a la tarda a l’escola de música. L’últim dia que ho vaig fer vaig agafar de camí cap a casa un xàfec alegre, d’aquells que comencen sense vergonya, directament, a raig.
Últimament m’envaeix la melangia, la tristesa, una mena d’angoixa que m’oprimeix el pit i no em deixa respirar a plens pulmons. Fa dies que no ric amb ganes. Fa dies que no invento contes, ni escric posts, ni m'il·lusiono per res.
I vull que deixi de ploure cada dia. “Senyora pluja, seria tan amable de ploure a jornada completa, allò de dilluns a divendres segons el conveni, i deixar-se estar de fer hores extres?” Ho necessito. Perquè necessito agafar la meva vella bibicleta i pedalar enllà, enllà, deixant enrera el carril bici, endinsant-me per camins inconeguts. Necessito notar l’aire fresc a la cara, que em tira els cabells enrera. Necessito notar el sol i que estigui majestuós allà dalt, ara que el dia és seu.
I arribar als camps de blat, curulls d’espigues daurades, i passar lentament amb la bicicleta, comptant totes les roselles que esquitxen de vermell el paisatge. I aturar-me al capdamunt del pujol per veure la natura en tota la seva magnificència. A una banda, la serra, a l’altra, la mar. I entremig, camps de conreu, prats i boscos: tota la verdor primaveral estesa davant dels meus ulls. Un bosquet, vist de lluny, sembla un ram que puguis agafar amb una sola mà. La plana és un immens cobrellit fet de patchwork.
Torno a la bicicleta i m’acosto al bosquet. Els arbres es drecen altius, ofesos que els hagi equiparat a un fràgil ram de flors silvestres. Malgrat tot no són rancuniosos; la seva ombra m’acull benefactora. A una banda del tronc deixo recolzada la bicicleta, a l’altra m’hi assec jo. Trec de la bossa un llibre antic, ple d’històries d’amor i de guerra. Sobre el coixí de fulles, l’esquena contra el tronc, amb la remor de les fulles com a música de fons, començo a llegir. M’adormiré bressolada pel vent suau, pel cant dels ocells, i somiaré que l’heroi del llibre pren el rostre estimat que ha vingut amb bicicleta a cercar-me i que em tornarà a casa abans no plogui de nou.
No trenqueu l’encanteri: si no la fada es despertarà abans que arribi l’heroi.
escrit per fada a les 15:55, | 
24 Comentaris:
Fadeta, fadeta... que aquest temps acabarà amb nosaltres. Que la pluja serà tan bona com serà però es troben molt a faltar les tardes de sol, aixecar la persiana pel matí i que entre llum a cabassos! Vinga, va! que ja queda poquet per poder agafar la bicicleta! ;)
Doncs fluixet, fluixet... a veure si aquest herois que ens volten últimament no s'acaben transformant en gripaus!
Jo fa dies que només tinc son. Tinc son, i estic xof. La melancolia ataca de nou...serà la pluja? Agraeixo, però aquesta aigua, que és el millor dels regals, que s'emporti les penes riera avall...
Un petonet
Un petonet
oohhh! fada, no et posis així.
Mira, fes una cosa:
Et poses unes catiusques, un chubasquero d'aquells que van per sota dels genolls, després agafes la bici i encara que plogui, vas a fer un tomb sota la pluja.
Pedala, mulla't una mica i enfanga't i tot, no passa res. La pluja et regalimarà per la cara, tasta-la.
I quan tornis a casa, a la banyera, plena se sabó.
Després, agafes un llapis i escrius el proper post, amb llapis, després ja el transcriuràs al ordinador.
Mira, fes una cosa:
Et poses unes catiusques, un chubasquero d'aquells que van per sota dels genolls, després agafes la bici i encara que plogui, vas a fer un tomb sota la pluja.
Pedala, mulla't una mica i enfanga't i tot, no passa res. La pluja et regalimarà per la cara, tasta-la.
I quan tornis a casa, a la banyera, plena se sabó.
Després, agafes un llapis i escrius el proper post, amb llapis, després ja el transcriuràs al ordinador.
Així veig que no soc l'única... En tenim per 5 o 6 dies ha dit avui en Tomàs Molina. I després... sol!!
Cada dia que passa és bo per a la terra i falta un dia menys per somriure. Un petó, Fada!
Cada dia que passa és bo per a la terra i falta un dia menys per somriure. Un petó, Fada!
Això, Ainalma, ben suauuu... Gràcies. Un petó.
A veure si és veritat, Nimue. Me'n moro de ganes! Ci vediamo.
No! Gripaus, no, Somiant la lluna. Herois, herois i ja està bé. Petonets.
Exacte! Estem xof, tens raó, Audrey. Un petó.
No em gaire gràcia mullar-me així, Estrip, ara davant de la perspectiva d'una banyera plena d'aigua, sabó i oli relaxant, potser sí que faré l'exercici. Gràcies, un petó.
Cinc o sis dies? Haurem d'esperar pacientment, doncs, Violette. Al final haurem de fer el decret de sequera de somriures! Petonets.
A veure si és veritat, Nimue. Me'n moro de ganes! Ci vediamo.
No! Gripaus, no, Somiant la lluna. Herois, herois i ja està bé. Petonets.
Exacte! Estem xof, tens raó, Audrey. Un petó.
No em gaire gràcia mullar-me així, Estrip, ara davant de la perspectiva d'una banyera plena d'aigua, sabó i oli relaxant, potser sí que faré l'exercici. Gràcies, un petó.
Cinc o sis dies? Haurem d'esperar pacientment, doncs, Violette. Al final haurem de fer el decret de sequera de somriures! Petonets.
El maig ja s'acaba, i aviat enyorarem la pluja. A mi no és que m'agradi, la trobo molesta, però és necessària, i potser hem de deixar que faci, i ja farem nosaltres les nostres coses quan puguem.
Ai, tens tanta raó, Xexu. Si és que sóc una egoista recalcitrant. I a sobre li carrego el mort a la pobra pluja, quan el meu mal ve d'altres bandes... Un petonet, guapo.
Caram, Aquestes sensacions, són fruit d'aquest temps tant boig... Com no comenci a estabilitzar-se la cosa, crec que ens tornarem bojes...
Avui he anat a buscar una mica de Jalea Real... potser és la solució, perque jo vull que segueixi plovent que als boscos, falta els fa... sinó aquest estiu patirem incendis...no?
Vinga, amunt aquests ànims!!!
Per cert, demà potser em deixo caure per la "nostra" Vila...
Petonets!
Avui he anat a buscar una mica de Jalea Real... potser és la solució, perque jo vull que segueixi plovent que als boscos, falta els fa... sinó aquest estiu patirem incendis...no?
Vinga, amunt aquests ànims!!!
Per cert, demà potser em deixo caure per la "nostra" Vila...
Petonets!
Després d'aquests dies de pluja segur que el teu bosc està més verd i frondós que mai. I, d'alguna manera, aquesta pluja t'ha vingut a recordar que no sempre ho podem tenir tot, i que hem de gaudir dels instants que ens regalen la vida i les bicicletes. Petons!
Oh, Eli, has vingut? I jo vaig i no obro el correu fins avui a aquestes hores! A veure si a la propera fem una quedada. Ummm, jalea real? potser sí que ho provaré. Gràcies pels ànims. Ara ja em sento una mica millor. Un petó.
I que bé que ho dius, Vafalungo. Tu m'arrodoneixes el post. Gràcies. Un petó, maco.
I que bé que ho dius, Vafalungo. Tu m'arrodoneixes el post. Gràcies. Un petó, maco.
Fada, en mi blog pentagramas en verso dejé una cosita para ti, junto con un beso...me gusta mucho todo cuanto escribes.
Hola preciosa, passo per dir-te hola, llegir que fa dies que no podia i felicitar-te per tot el que escrius! Si no dic res, de vegades és perquè ja ho dius tot tu!!!! Petonets!
Sí senyora!! ... que plogui de dilluns a divendres... necessito sentir l'estiu ja!
Petonets!
Petonets!
Oh!! Gràcies, Campanita. El millor premi són els vostres comentaris. Un petó.
Jo també vaig força atrafegada, Zel. I no llegeixo tot el que voldria. Gràcies i passar i encara més per deixar-ne testimoni. Un petó.
Ei, Marta, benvinguda. Avui és dilluns i aquí de moment no plou!!!
Jo també vaig força atrafegada, Zel. I no llegeixo tot el que voldria. Gràcies i passar i encara més per deixar-ne testimoni. Un petó.
Ei, Marta, benvinguda. Avui és dilluns i aquí de moment no plou!!!
A vegades cal pensar en que mai plou ade gust per tots i que al mal temps bona cara.
ja fa dos dies que el maig s'ha acabat. I la melanconia?
Que me'n dius del Juny ?
Que me'n dius del Juny ?
La saviesa popular sempre l'encerta, oi, Striper? Un petó.
Ei, Estrip. La melanconia se n'ha anat amb el maig! El juny... s'acaba el curs i vaig de bòlit! Però no trigaré gaire a penjar un nou post. Gràcies per la visita. Un petonàs.
Ei, Estrip. La melanconia se n'ha anat amb el maig! El juny... s'acaba el curs i vaig de bòlit! Però no trigaré gaire a penjar un nou post. Gràcies per la visita. Un petonàs.
Aixxx.... al final no...
Però a veure si aquest divendres que ve, m'apropo....
Va, ens enviem un miliu.... i fem una "quedada" i ens posem cares!
Pd. La jalea real encara no m'ha fet efecte!!!
;-)
Però a veure si aquest divendres que ve, m'apropo....
Va, ens enviem un miliu.... i fem una "quedada" i ens posem cares!
Pd. La jalea real encara no m'ha fet efecte!!!
;-)
Hola, fa dies que llegeixo comentaris teus a ca la Nimue i la Violette i he volgut fer-te una visita. M'agrada molt el paisatge del Garraf, i la manera com el descrius també m'agrada! Espero que el sol sortirà aviat, eh? Que noto que a mi també comença a fer-me falta... ;)
Apa, Eli, a veure si és veritat i aquest divendres ens veiem les cares!
Doncs, encantada amb la visita, Aguarelix! I sempre que vulguis. Jo també havia llegit algun comentari teu i em va fer gràcia saber que havíem coincidit en l'espai i en el temps a la festa d el'esperança d'Intermon a la plaça de la Vila. Pots donar un cop d'ull al post del dia 28 d'abril a veure si et sona. Fins ben aviat.
Doncs, encantada amb la visita, Aguarelix! I sempre que vulguis. Jo també havia llegit algun comentari teu i em va fer gràcia saber que havíem coincidit en l'espai i en el temps a la festa d el'esperança d'Intermon a la plaça de la Vila. Pots donar un cop d'ull al post del dia 28 d'abril a veure si et sona. Fins ben aviat.
Tots tenim els nostres somnis...
Hi. Your blog is so beautiful, it's very logical layout. I also want to make a good blog like yours but not impossible. I was lucky to know your blog, I will visit often. This article is very interesting and meaningful. Thank you very much. Hope you do not delete my signature ! Thank you very much! :)
email opt insacramento mortgage broker
email opt insacramento mortgage broker
Un beset molt suau... shhhhh...