L'envolée

Imatge: Internet

Que bones persones que sou... Confesso que he trigat a entendre què em dèieu de les pistes. Confesso que no sabia que fent gran la imatge sortia el nom d'on era. Confesso que sóc una nul·litat absoluta informàticament parlant. Confesso que un cop superada la vergonya he pensat: "Doncs els penjaràs la foto i la recepta de l'amanida que fas per sopar, que en això sí que domino." Confesso que un cop feta l'amanida i amb els amics que venien a sopar a casa m'he descuidat de fer-li la foto. I tot plegat fa ràbia, però l'amanida estava boníssima, com el llom a la taronja i el volcà de xocolata que alguns ja coneixeu. I la companyia ha estat molt agradable. I l'obra de teatre que ens han muntat els cinc nanos ha estat hilarant.

I sí. Marxem a la Toscana. Ens establirem en una "azienda agricola" a San Gimignano. I no penjo més fotos perquè... En fi, perquè... jo sóc així ;-)

Etiquetes de comentaris: amics, vacances, viatges

Queden quatre dies. Marxem de vacances. Són les vacances que em fan més il·lusió dels darrers anys. Tots cinc. La foto l'he agafada d'internet. Les que farem ja us les ensenyaré tornant. La pregunta és: on anem? Aventureu-vos a dir-hi la vostra, va! Demà una altra per si encara no ho heu endevinat.

Etiquetes de comentaris: vacances, viatges

Foto Internet

He fet de fada padrina al més pur estil dels contes de fades. La meva Ventafocs particular és una princesa que té per costum posar-se en situacions altament perilloses. Fa unes quantes setmanes que em porta de cap. He hagut de transformar una carabassa en un cotxe per portar-la al ball. Però això no ha estat el més difícil. El pitjor de tot va ser un monstre anomenat Peatge que ens volia engolir. Sort que un cavaller valent defensor de fades i princeses ens va salvar in extremis i ens va fer passar per un camí secret perquè poguéssim donar el tomb i sortir d’aquell coi d’autopista on m’havia ficat i que no ens portava directament al ball!
La princesa va arribar i va ballar durant vint minuts, però a l’hora de marxar va perdre la sabateta. I ara no sé quin embolic s’han fet a palau que diuen que la sabata que han trobat no és del número correcte. I és que les germanastres són tan envejoses...
Ara esperarem que arribi un nou solstici i tornin a organitzar un ball d’aquests tan bonics... I hi anirem i recuperarem la sabateta i aquest cop sí que el número serà encertat.
Ara, la princesa m’ha donat vacances. Diu que per anar-se’n a voltar món agafarà el Zeppelin, que per volar és més segur, i se n’anirà de vancances en algun lloc meravellós.

Etiquetes de comentaris: amics, estiu, històries