Pausa

dilluns, 26 d’abril de 2010
Il·lustració: Anne Julie


Hi sóc encara que no doni senyals de vida. Colgada de feina, sento com si m’enfonsés lentament en un terreny pantanós. Cada cop que aconsegueixo sortir-ne una mica una nova onada de feina em xucla cap avall. I ja ha passat Sant Jordi. El Sant Jordi més trist que recordo. Sort que va ploure una mica i les llàgrimes no es notaven tant. El drac de set caps continua remenant la cua. I cap cavaller m’ha vingut a salvar ni del drac ni del fang. Els exàmens plouen damunt del meu cap i els fulls es multipliquen sense poder-ho evitar. Histèria de preparació de classes intensíssimes perquè els exàmens són a prop. Els exàmens dels teus alumnes són també els teus exàmens (encara que no siguis tu qui posi l’examen) perquè s’hi juguen molt i tu els has de repartir les millors cartes i donar-los seguretat i ànim. Intensitat d’estudi: verbs, conjuncions, preposicions, pronoms... L’italià no és tan fàcil com menjar spaghetti i o fer-se una foto davant de la torre de Pisa. Se m’acumulen els encàrrecs de feina i no puc donar resposta a tot amb la rapidesa esperada. Però és que estic atrapada i ningú em ve a rescatar. Aviat me n’aniré de casa perquè alienígenes vestits de paletes, guixaires, pintors i lampistes ens envairan: no tindré ordinador i encara estaré més desconnectada. M’acabaré d’enfonsar.

Però tampoc no vull donar-vos una imatge totalment negativa. En tot el que faig hi trobo motius de satisfacció. Veure progressar els alumnes i percebre que a les classes s’ho passen bé és molt gratificant. Trobar-te davant d’un examen monstruós de set fulls i tenir el convenciment fonamentat que l’has fet com per treure més d’un nou et pot arribar a fer creure que no necessites cavallers, que tu sola ets una heroïna. Però estic cansada, esgotada, destrossada. Segurament no durarà gaire més. Ho espero, de debò, perquè necessitaria que el sol que només intueixo em toqués una bona estona sense haver de fer res més que parar-lo. Necessitaria trobar tres moments per anar al cinema. Necessitaria llegir algun llibre sense haver de fer-ne una fitxa de lectura o una valoració. Necessitaria emborratxar-me de poesia. Necessitaria poder passejar pels vostres blogs i entretenir-me en tot el que dieu, en tots els comentaris que es deixen, a descobrir gent nova. De moment l’únic que he pogut fer és una petita pausa per escriure aquestes quatre ratlles.



Em sembla que això no ho he fet mai, però us demano que si em llegiu, deixeu algun comentari, encara que sigui mínim. Necessito saber que hi sou i que quan surti d’aquí encara us trobaré al mateix lloc. Gràcies.

Etiquetes de comentaris:

 
escrit per fada a les 15:09, |

27 Comentaris:

som-hi fada!
Doncs mira, sí que hi deixaré un comentari. T'he descobert fa poc i he decidit que m'hi quedava. Així que, ànims. I torna (quan puguis), que jo tinc ganes de llegir-te!
Fada, se t'ha trobat a faltar, t'ho puc assegurar. Ara ve una època complicada pels profes i hem d'aguantar sí o sí... Jo de fet, també m'agafo uns dies de recés del blog perquè no dono a l'abast.

M'ha agradat molt la frase : "Els exàmens dels teus alumnes són també els teus exàmens". Coincideixo plenament amb tu, perquè ells, ara més que mai, també ens necessiten. Quina alegria trobar una companya de "batalles" com tu gaudint, malgrat tot, de la nostra feina.

Molts ànims! Aquí estem, ja veus. I quan tornis, aquí hi serem esperant que tornis. Moltíssima sort, Fada.

Un petonet!! ;)
Fada, ànims, que això que ens expliques a mi també em sona...

No defalleixis, que aviat arriben les vacancetes, el sol, el descans.

Molta força per acabar allò que tens entre mans, que seguríssim que ho faràs molt bé.

Petonets.
Ei bonica!
Sé ben bé de què parles!
Però... Tu no necessites un cavaller... tu necessites un parèntesi per refer-te i renovar l'energia...
i uns quants raigs de solet per poder revifar i recuperar les il·lusions...
passa't per casa meva que allà hi fa una mica de sol...

molts petons!
Ànims Fada! Som i serem aquí. Ja ho veus.
A mi també em ve un munt de feina, ja saps: la primavera fa que la gent vulgui tenir el jardí a joc amb el bon temps.
Estarem atents per quant puguis tornar.
Una abraçada.
ànims, Fadeta!! que queda molt poquet per a que arribe un estiu fantàstic! i tindràs sol i temps lliure i viatges genials i temps per a fer totes les coses que necessites fer. Ja veuràs... ;)
Jo no sé si necessites un cavaller o què, però una heroïna sí que estic segura que ho eres! Petons!
Conec aquesta sensació, i no et preocupes que passarà, és la histèria de fi de curs que ens afecta a tots i se'ns acumula la feina. No t'agobies, i agafa't moments de descans, per a tu mateixa, que et salvaran de totes les obligacions que t'imposes. I què em vas a dir de l'italià! Tinc un exàmen d'un llibre en uns dies que encara no he llegit i si, és difícil!!! I ara vénen els exàmens de tot, però tu podràs, ja veuràs! Ànims i moltes vibracions positives des d'aquí!
Ah, i sort!
No t'ha de saber greu demanar ajuda. Hi ha moments a la vida que tot s'ajunta i res no va a l'hora. Si no podem confiar en les persones que ens envolten, en qui ho farem. Ara necessites un extra de suport, demana'l. Que no et sàpiga greu, que quan algú te'l demana segur que els la primera en anar-hi. Ànims, tu pots, heroïna.
Ni puc ni sé fer encanteris, però t'envio tot el meu suport perquè en aquests moments treguis totes les teves energies, tu pots!
Petons, preciosa!
Fada, fada,

pensa una miqueta en el més enllà, en l'agost... què passarà a l'agost???

Recorda que si un desitja una cosa amb moltes ganes, l'aconsegueix. Ho sé per experiència.

Sempre ens tindràs amb tu. Els nostres pensaments t'acompanyen. No estàs tant sola com et penses. Tens molts cavallers i moltes princeses que cavalquen amb tu per aquest bosc tenebrós.

Petonets.

Sedalina.
Endavant fada! Tu pren-te el temps que necessitis, que tindràs una muntanya de tafaners per aquí esperant-te!! Primer de tot volem que estiguis bé, al 100% i amb energia per desmuntar el món sencer, així que si necessites una pausa, a reposar sigui dit! Tranquil·la, que he fet un màster intensiu de màgia i et puc substituir en les hores de fada que necessitis :)

Un petó preciosa!
Una cosa després d'una altra!
No pateixis...

(Perquè serà que això jo no ho practico?)

MOLTS ÀNIMS: T'ESPEREM! I TAMBé FAREM FEINA.
Hi som, hi sóc Fada! També tinc feina però intento triobar moments per a mi.
Els profes , les profes que feu aquesta feina tan gratificant per tots...els pares només podem agraïr-vos. I faig des d'aquest comentari: Gràcies FADA i mestres com tu.
T'esperarem!!!
Cuida't moooolt!
una abraçada!
agraïr-vos-ho! Aixxx
Jo estic aquí. I el meu amic 'Google reader' m'avisarà quan tornis. I si necessites una trobada d'amics bloggers per venir a salvar-te d'aquest drac dolent només ho has de dir. Saps que m'apunto a un bombardeig! Descansa, FADA. Un petó.
Hola Fada! Yo siempre estoy, cierto que un poco lejos pero estoy: Animo
tú puedes, relajate, respira fuerte, el día a día es como un nuevo parto, después siempre hay una sonrisa. Un fuerte abrazo.
Jo també sóc per aquí, encara que visito pocs replans... També tinc feina i de tant en tant desapareixo. Sort que al menys, entre pluja ipluja surt el sol. Hi ets, Fadeta, hi som. Ja vindran els dies de descans. No en dubtis! :)
¡hola fada!
Siento haber tardado tanto, pero yo no he podido atender mi blog, por bastante tiempo, hoy lo he retomado y espero que no vuelva a tener que dejarlo aparcadito, pero venía precisamente a darte las gracias por el comentario que habías dejado en él, por haber dejado tu huella aún en mi ausencia, ahora llego aqui y veo tu escrito, siento nohaber podido venir antes, supongo que la frase que te voy a decir la has oido mil veces...pero que sepas que los amigos son comolas estrellas, no siempre los ves pero siempre están ahi...tu estas y los demás estaremos, auqneu no siempre podamos acercarno como quisiéramos.
Un beso fadita guapa.
La veritat es que som tots conillets blancs que intenten fugir d'un munt d'obligacions. Ànims, pensa que estas més a prop del final del cau del conill d'allò que tu et penses.

Vindrà l'estiu i podràs dedicar-te més temps a les teves coses. Les més de veritat.

De totes maneres sobre tot agafat un moment cada día, per fer un café a la rambla de la ciutat i estar un moment amb qui més t'estima i millor companyia es, tu mateixa.

Ànims.
Jo tb hi sóc, FAda! i a més, estic una mica com tu...però segurament no tant! molts ànims, que l'estiu està a prop!!una abraçada gegant
Ens trobaràs al mateix lloc, Fada, en pots estar ben segura!! Jo crec que el que passa ara ja, en la recta final del curs, és que necessitem unes vacances amb urgència! Vinga, ànim, que tot anirà bé i prompte gaudirem del merescut descans!

Molts besets!
Eoooooooooooooooooooo, jo també vinc, tot i que vaigboja com tu, però...el meu trencar passa per dir alguna cosa al blog...


petons, ens trobarem ben aviat!
I tan que hi som...en silenci però hi som^-^.
Hola fada se te echa de menos,sólo paso a darte un beso y que sepas que no te olvido, te estaremos esperando siempre cuando tu puedas o quieras.
Un beso de todo corazón.
ondia, no vaig dir res? que maleducada sóc!

però hi sóc, ehhhhhhhhhhhh?
holidays in st luciaWholesale Dresses
Mr Ortega-Hernandez believed God had given him a personal mission to attack the White House, law enforcement sources say