Hivernació

diumenge, 7 de desembre de 2008
Imatge: Internet

I la Fada? On és la Fada? La Fada hiverna, com tota bona fada. Amb els primers freds, les fades clouen les parpelles, pleguen les ales i s’arrauleixen en algun racó de casa nostra. Si una fada gosa transgredir aquest estat de coses, és severament castigada per la reina de la neu blanca. No, no es tracta d’un epítet. He dit neu blanca i vull dir exactament això. La reina de la neu de colors va ser segrestada fa molts i molts anys per uns ocellots negres com el sutge que se la van endur lluny, molt lluny, ningú sap on. Mentre ella no sigui rescatada, els hiverns seran terribles per a les fades i es veuran obligades a hivernar.

Quan torni, tindrem hiverns tan bonics com la primavera, amb la neu de colors caient suaument, com si es tractés de confeti. Tindrem hiverns càlids, perquè la neu de colors és tèbia i és rebuda com una carícia pel tacte. I notarem una escalforeta que ve de molt endins i ens fa cantar i caminar somrients i saludar tothom amb la mirada enriolada.

Per això la Fada està tan fora de combat. No us penséssiu pas que té res a veure amb la muntanya d’exàmens de literatura per corregir, amb les avaluacions, amb la programació del segon trimestre, amb la preparació del curs per a adults que començaré a impartir dimarts, amb l’organització fallida del festival de Nadal... Res més lluny de la realitat. Simplement, la Fada hiverna.

Avui a casa algú s’ha descuidat la calefacció engegada. Des del meu estat letàrgic he percebut el canvi de temperatura i m’he despertat. Aprofito, doncs, aquesta petita treva per explicar-vos els meus pensaments hivernals.

No m’agrada:

tenir la punta del nas permanentment gelada.
que les companyes divertides tinguin accidents de cotxe.
que algú cridi a tort i a dret, indiscriminadament, a tota hora.
no poder menjar gelats.
haver de portar tanta roba al damunt.
que hi hagi tradicions importades penjades a cada balcó.

M’agrada:

el meu abric nou de colors llampants (al mal temps, bona cara).
acceptar nous reptes (encara que em facin venir pessigolles a l’estómac).
que en un cel estimat comenci a brillar un estel.
que la música continuï sonant tan brillant com sempre.
el pastís de crema pastissera més bo que he menjat mai.
tenir gent fantàstica al voltant.

I ara, amb el vostre permís, me’n torno al meu raconet, abans ningú no descobreixi aquesta petita escapada.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 23:34, |

31 Comentaris:

només et puc dir doncs...
feliç hivernació fada!
petonets glaçats
Com t'enyorava!

Veig que m'hauré d'acostumar a la teva absència... Ho intentaré :-)

Un post bonic, com tu!
Petons!
Ja m'ho pensava que hi havia d'haver un motiu de pes, ja que no crec que tots aquests exàmens i projectes poguessin evitar que la fada trobés un momentet per escriure. Haurem d'esperar el bon temps.
your blog is so good......
ai, fadetaaaaa!!!jo també tinc moltes ganes que arribe la caloreta! buf! M'agraden i desagraden les mateixes coses que tu, ja saps... ;)

Primaveraaaa, tornaaaaaa!!!
ai la reina si veu això!
saps que farem? enviaré a algú perquè posi la calefacció més sovint i enviaré a algú altre a distreure a la reina de la neu blanca!
I si vols, a algú altre a corregir treballs de literatura!
Bon Desembre!
No, Alas, sisplau, envia'm petonets ben càlids!!

Ostres, Rita, això m'ha arribat a l'ànima! Moltes gràcies.

Xexu, d'aquí a no res el dia ja començarà a créixer.

Nimue, tu i jo comencem a semblar siameses ;))

Estrip, m'ho dius de debò? Si aconsegueixes tot això, seràs el meu heroi blocaire. Un petó.
Ara ja sabem el per que. Vindré a encendre aquest caliuet que desperta les fades i que estiguin actives que ho necessitem, que farem sense el teu ajut. torna Fads que és mlt llarg l'hivern./
Tontet de mi que no sabia eix secret i la foto moníssima.Un petó calentet per que retornis... Sí...Anton.
Doncs fins que s'acabi el fred! Aquí t'espero. Un petó.
fada, podem pactar amb aquest algú que ha posat la calefacció que la posi molt més sovint per poder gaudir-te???
Ets un encant, Anton. Gràcies per les teves paraules.

Igualment, Jordicine. Gràcies i un petó.

Si tots us confabuleu, potser sí, Òscar. Tant de bo que surti bé!! Petons.
Les fades hivernen... és normal... jo avui també tinc ganes de fer-ho...

PETONS!!
I gairebé tothom, Bimbonocilla! Quan aquest matí el meu fill ha mig vist el tipus de dia que feia ha dit que en dies com aquest no s'hauria d'anar a l'escola. I és que és tan evident...;) Petons.
A mi el fred m'agrada. Però no m'agrada aquesta sensació de ceba: capes i capes de roba.
Fada, agraeixo la visita, però he posat el primer video al post i t'aconsello que hi tornis, és una meravella. EL SACRIFICI EN LA DANÇA.- aNTON.
Gràcies per sortir un segon! T'enyoravem! Ànim, que el fred, com tot, també passa de llarg...
No tens cap encanteri perquè el fred passi ràpid, ràpid? A mi tampoc m'agrada tenir la punta del nas fred... ;)
Apa fada, permete't més treves de tant en tant, i tranqui que nosaltres no direm res....
;-D
Doncs, veus, company de Venus, estem d'acord a mitges ;)

Ara hi vaig, Anton. Gràcies.

Ai, gràcies, Edèlia. A veure si em queda un momentet per fer-te una visita i per linkar-te!

Somiant la lluna, si el tingués, creu-me que sí que es parlaria de canvi climàtic!

Eli! Quant de temps! Gràcies per passar. Tenim alguna cosa calentona pendent de prendre oi? A veure si quedem...
Hola Fada. Passaba un moment per dir-te que, finalment, el dissabte faré el meu examen i, aleshores, disposaré de més temps per visitar-te. Fins llavors, petonets.
I tant.. això esta fet...
La propera setmana acabo amb l'anglès (examens i demès), estaré despres més disponible.... Com sempre, podriem fer una xocolateta calenteta un divendres a la tarda, potser?! Fem una quedada blocaire, gelats a l'estiu, xoco a l'hivern! Em sembla una idea perfecte!!!!
;-D
Encara que hivernis quant surti una mica el sol ves treien el cap. Petons.
Espero que t'hagi anat bé l'examen, Maria Jesús. Ja ens ho explicaràs.

Doncs, ja quedarem, Eli, i tant!

No en dubtis, Striper: us trobo molt a faltar quan no puc fer un tomb per aquí.
No m'agraden les feinades de final de trimestre, ni els vespres en soledat, sense foc, però en general hi ha quelcom a l'hivern, que si el món fos d'una altra manera, m'agradaria...

El BACA? Passa per casa, copia el banner i penja¡l al teu blog. I ja està. Seràs anomenada membre adherida al BACA, tot fos tan fàcil...petonets!!!!
Doncs, per a mi no és fàcil, Zel. No sé com fer-ho. Però tant se val, el que compta és el que realment pensem de tot plegat, oi? Petonets.
Hola Fadaa, he fet el meu examen i a la fi, torno a estar de volta a internet. He llegit el teu post i m'ha agradat molt. Tant de bo superis tots els reptes. Segur que ets una fada molt bonica i molt intel·ligent!
Que les fades hivernen????? Jolin... I jo que m'imaginava que cada floc de neu que queia i em mullava el palmell de la mà seria un fadeta que queia del cel per donar-me esperança...

Bé, petonets i esperem que puguis fer més escapadetes ^^
És com un conte de Nadal. Blanc , bonic, tendre i fonedís com les dones d'aigua!
Una abraçada i descansa!i treu el cap per aquí! ;)
Com no veig email et deixo aqui la meva felicitacio:
http://es.youtube.com/watch?v=Pj6SuKadKzY&feature=channel_page

Bones festes.
Ohh, Fadeta, espere que l'hivern no s'allargarà gaire, que necessitem la teua màgia per ací! Però, de tota manera, desitge també que la teua letargia vaja bé i que passes el fred de la millor manera possible, amb ninots penjant dels balcons o no, hehe (quin horror!).

Un beset mooooooolt fort!
Maria Jesús, ben tornada. Ha anat bé aquest examen? Ara a descansar uns dies, que falta ens fa ;)Petons.

Laia, ho pintes tan bonic, que sóc capaç de deixar d'hivernar i tot! Un petonet de la mida d'un floc de neu.

Gràcies, Joana, miraré de fer-ho, ho prometo. Una
abraçada.

Gràcies, Striper. Ara me la miraré. Un petó.

Ai, Ainalma! Jo últimament ja no en tinc prou amb la màgia. Crec que ara ja començo a necessitar un miracle!! :(( Petons, bonica.