Tornem a començar

dilluns, 15 de setembre de 2008
Imatge: Google

L’Arnau mira desolat l’escampall de coses que té esteses damunt de la taula, tot i que no es pot negar que fan goig: tres llibretes noves de trinca, un estoig dels Lakers, els llibres per estrenar, una caixa de llapis de colors ben arrenglerats i encara tots de la mateixa mida... Però li pesa més que indiquen un fet inequívoc: el curs ha començat. No és que no li agradi anar a l’institut, retrobar els col•legues, veure si hi ha algun company nou, tornar a començar els entrenaments de bàsquet, compartir l’esbarjo i les bromes, comprovar que el profe d’anglès continua dient “do you know?” cada tres paraules... Però reprendre el ritme de l’estudi, la rutina de les classes, deixar enrera les llargues tardes d’estiu sense res més a fer que anar amunt i avall amb la bicicleta i jugar llargues partides de rol amb els amics... El panorama de mesos i mesos de lliçons i els exàmens consegüents el posa, francament, de mal humor.

Dos problemes de matemàtiques, un exercici d’anglès i la temuda, odiada i detestable redacció de cada inici de curs. I encara han estat de sort perquè la professora de llengua, una noia jove, de veu greu i mirada penetrant, ha substituït el maleït títol “Les vacances” per un neutre “Tema lliure”. Perquè, segons ella, no només vol saber quin nivell inicial tenen, sinó també començar a conèixer-los una mica a través dels seus escrits.

Enllestits els problemes i l’exercici d’anglès, amb el sol penetrant per la finestra que també deixa passar els crits dels nens que juguen al parc –ells sí que tenen sort de no haver de fer deures─, l’Arnau obre amb cura la llibreta destinada a llengua. Per retardar una mica més el crític moment, s’entreté a posar-hi el nom, el curs i a decorar el primer full amb motius al•lusius a l’assignatura. Però, finalment, ha d’afrontar la realitat i mossega lleument el bolígraf mentre intenta trobar en algun racó del seu cervell, encara ple de sol, de platja, de mar, de Núria –i aquí se li escapa un sospir─, algun tema prou vàlid per ser elevat a la categoria de redacció escolar.

Pensa que si la mestra vol saber com són hauria d’explicar alguna cosa sobre els gustos o aficions. Comença a escriure. “L’astronauta Arnau Solivella, el primer català de la història a viatjar a l’espai, va baixar de la nau i va sentir l’estranya sensació de la falta de gravetat. El cordó que l’unia a la nau era l’únic lligam amb la humanitat. De sobte, va sentir una gran explosió darrera seu: la càpsula s’havia desintegrat i...” S’adona que no pot esplaiar-se així, de manera que arrenca el full i assaja un segon intent. Pensa que potser un tema més proper a la realitat li donarà més bon resultat. Inspirant-se en uns fets publicats a la premsa no fa gaire, enceta el segon full. “El sergent Arnau Solivella va dirigir una mirada furibunda als seus homes. Com podien haver deixat escapar un dels delinqüents més famosos de la ciutat davant mateix dels seus nassos? Va començar a donar ordres que tothom acatava sense protestar. I per a ell mateix es va reservar la difícil missió d’enxampar aquell malfactor i lliurar-lo a la justícia. Tancat al seu despatx, va preparar el pla minuciosament, va carregar la seva pistola i va fer un parell de trucades abans de sortir de la comissaria. Va enfilar l’avinguda principal amb el cotxe quan, de sobte, s’adonà que algú el seguia...” Tampoc. Això no pot ser. L’Arnau comença a suar pensant que no se’n sortirà, d’aquesta maleïda redacció.

Després de tres intents més, en què ha estat protagonista de l’assalt d’una banda de gàngsters al banc central, d’una expedició a la selva amazònica i d’una pel•lícula de l'Steven Spielberg, aconsegueix escriure una redacció estructurada i políticament correcta que comença així: “L’estiu és l’època de l’any que més m’agrada. En primer lloc, tens més temps lliure per dedicar a les teves aficions, que en el meu cas són els passejos amb bicicleta, les partides de rol amb els amics, anar a fer musclos a les roques i, després, una bona remullada per acabar estirat a la platja. En segon lloc...”. I manté aquest to fins al final.

Dos dies després, l’Arnau Solivella, alumne de segon d’ESO, rep la redacció corregida de mans de la seva professora. En vermell hi figura la següent observació: “És una redacció ben escrita i ben estructurada, però li falta un punt d’imaginació.”


Finalment ha arribat el moment més esperat, el més desitjat. El moment de tancar la porta de l’aula i quedar-te a soles amb els alumnes. Després d’uns dies de reunions llargues i poc operatives, retrobar cares conegudes després de l’estiu i conèixer-ne de noves et reconcilia amb la teva feina. Comença un nou curs. Il•lusió, repte, ganes d’ensenyar i d’aprendre, perquè dels alumnes també n’aprenem coses noves cada dia. Ganes de muntar activitats culturals, d’organitzar festivals, d’engrescar grans i petits. Projectes amb la Nimue, tot i que pobreta meva va molt plena d’hores enguany. Ens desitgem que tot plegat ens sigui ben profitós.

Ah! No suporto començar el curs fent fer una redacció sobre les vacances, així és que almenys els meus alumnes se’n lliuren.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 22:45, |

21 Comentaris:

jijiji! jo els he fet fer una redacció però el tema no eren les vacances! ;)

ains... sí que vaig ben plena d'hores però ja mirarem de muntar les nostres gresques! i tant que sí!

"deixar enrera les llargues tardes d’estiu sense res més a fer que anar amunt i avall amb la bicicleta i jugar llargues partides de rol amb els amics..."

Buaaaaah... aquesta era jo fa unes setmanes però sense bicicletaaaaa!!! buaaaah!!! snif! snif!

Sort que ens ho passem bé amb els nostres Arnaus particulars! ;)

ale, me'n vaig a dormir que ja toca...

zzzzzzz...zzzzzzzzz...zzzzzzzzz...
Les vacances on son ja, jo ja prefereixo viure de l'ilusio de les proximes que del record de les passades.Jo dema començo el curs millor començen els nens.
Ooooh! Quines senyoretes més xules! Jo tornaria al cole ara mateix amb la Nimue i tu de profes! ;)
Tinc amigues mestres, amb il.lusió i ganes...Jo no serviria per portar tants nens alhora!
Gràcies per ajudar a créixer aquesta patuleia! ;)
M'ha agradat l'apunt final... jo ho dic de debò, les odiava aquestes redaccions perquè eren molt monòtones i sempre el mateix, i el mateix, i les vacanes, i torturar-te perquè expliques els moments on t'ho passaves bé (perquè al setembre, a part de començar la rutina que fa mandra, la calor mata...)

esperem que poseu a punt molts projectes i que tingueu un curs ben profitós! (a mi a la ESO m'haguessin faltat profes amb empenta com vosaltres per fer-ho tot més amè... :-( )
Maca! Ja et trobava a faltar... :-)

Un post deliciós! M'has fet recordar els meus primers dies d'escola hehehe Tot nou: estoig, llibretes, llibres (ben folrats), aisssss que lluny que em queda....
Bentornada!
Bentornada! M'ho he passat molt bé llegint aquest post. Ja et trobava a faltar! S'ha acabat la melmelada? Un petó i fins aviat.
Doncs, sí, fada, el nou curs ha començat i amb ell tot un seguit d'experiències, reptes i nous moments per compartir. Tota una aventura!
M'ha agradat molt el conte, pobret Arnau, i és que de vegades ens entestem tant en agradar que desestimem un munt d'idees bones, només perquè pensem que no quadren, quan en realitat, l'espontaneïtat i l'originalitat són unes armes que no fallen mai.

Que tingueu un bon curs!
Saps què? estic requete d'acord amb tu. Aprenc un munt amb els meus alumnes, aprenc de mi mateix. Veig com enfoco les relacions, com m'emprenyo i se m'esgota la paciència... per això sé que amb adolescents seria dur però que molt dur!! M'alegro de retrobar-te, i tan creactiva com sempre! ;))
Nimue: I és clar que ens ho passem bé! I espera que això tot just comença! Molts petons.

Striper: Espero que la tornada al col·le dels teus nens hagi anat bé. Petonets.

De res, Joana. Es fa amb molt de gust, t'ho asseguro. Petons, maca.

Jo també les odiava, Laia, per això no les faig fer. Seria molt injust, no trobes? I tu quan comences? Que et vagi molt bé.

T'entenc, Rita. L'època escolar és una de les millors de la nostra vida, encara que en aquell moment ni ho sabem ni ens ho creiem quan ens ho diuen... Jo també trobava a faltar la vostra companyia. Gràcies, maca.

De melmelada encara en queda, Jordicine, però estem a punt d'escurar el pot :P Gràcies per la visita. Un petó.

Una aventura nova cada dia, M. Jesús! Ja ho crec que sí. Petonets, bonica.

Quanta raó que tens, Xexu i que bé que arrodoneixes el post! Moltes gràcies. Un petó.

Gràcies, Aguarelix! Bentornat! No deixis que la paciència s'esgoti mai del tot. N'has de deixar una mica al fons del cor perquè de nit es regenera i l'endemà ja tornes a tenir ple el dipòsit ;)) Molts petons.
aquest escrit podia haver estat la redacció que t'han posat de deures a l'escola de fades.
Bon Setembre!
Estrip: ;)) Petons, maco!
Oish sí! redaccions sobre les vacances! per no dir les del cap de setmana!!
Tantes coses no ens passaven als nens com per omplir tants fulls!
Sigues una miqueeeeta benèvola.. jeje!!
Ohh, les redaccions de principi de curs!! Recorde que m'encisava fer-les. Ara, també reconec que després d'aquests deures ja no tornava a fer-ne cap en el que quedava de curs, ehemm....

A que és magnífic el moment de retrobar els alumnes i notar que tot torna a ser al seu lloc?

Un beset!
M'has fet tornar uns 20 anys enrera amb aquestes sensacions... i sentir-te incomprès per qui corregeix... ufff, i a sobre no et pagaven!!
No pateixis, Bimbonocilla, que jo sóc molt comprensiva amb els alumnes!!! Petons.

Ehemm, Ainalma, i segur que renyes, encara que sigui una miqueta els alumnes que no fan els deures... Què faríem sense ells? Molts petonets, bonica.

Hola, Salva, benvingut al racó de la fada. Que bé, només 20 anys enrera!! ;))
Jo no els vaig fer fer una redacció, vam parlar i ens vam explicar neguits i enyors, per tal que sortissin les coses, i després gustos i coses que els agradaven, i després a fer el que volguessin...

Ja hi som, ja hi som!!!!
Síiii, Zel! És tan emocionant començar un curs... Ara vinc de fer una classe de literatura medieval que ha estat una passada. Per dir-te que ha sonat el timbre i no s'ha bellugat ningú fins que no he acabat de comentar el fragment que estàvem llegint! Bona setmana, maca.
Lite mediaval? Fada, puc tornar al cole?
Hola bonica! Venia a deixar-te un petó i una abraçada.
M'encantaria, Marta, però no sé com hi cabries, ara com ara tinc 35 alumnes! Ara, si vols venir tu mateixa i jo els diré que ets una inspectora i així estan calladets i macos ;)

Igualment, Maria Jesús, maca!!