Invasió sideral

dimarts, 13 de maig de 2008
El temporal de dissabte passat va tenir unes conseqüències insòlites que no han transcendit a la premsa per no crear un estat d’alarma entre la població. La meva família i uns quants amics íntims –entre els quals us compto, evidentment- hem guardat el secret en bé de la col•lectivitat. El relat dels fets, il•lustrat amb fotografies exclusives, és el que segueix.

A primera hora del matí, van aparèixer unes quantes estrelles, planetes i asteroides al menjador de casa.




Estàvem tots tan admirats davant de semblant prodigi, que no ens vam adonar de la presència d’un grup d’extraterrestres i del seu OVNI que planejava darrere nostre.


Els sensors antiinvasió galàctica que tenim instal•lats per tota la casa van detectar la seva presència i la NASA va enviar un equip de salvament format per un escamot d’astronautes que es van plantar, també al menjador, en un tres i no res.


Com que ens veiem a venir una lluita aferrissada entre uns i altres –i el menjador només fa dos estius que el vam pintar i hi ha uns quants objectes sentimentalment valuosos-, vam proposar uns quants jocs per distreure el personal. Aguantar un globus amb la panxa i girar sobre un mateix va servir perquè els extraterrestres demostressin com es camina quan no hi ha gravetat.


Punxar una presa de xocolata portant casc i guants, ens va fer veure a tots com de difícil ho tenen els astronautes davant d’una cosa tan senzilla com menjar quan se’n van a l’espai.


Finalment, i assabentats que era l’aniversari d’un dels extraterrestres, uns i altres es van asseure al voltant de la taula i van compartir un fantàstic coet espacial envoltat de dolces estrelles.


Després de fondre's en una gran abraçada sideral, cadascú se'n va tonar a casa seva i el menjador va tornar a quedar com si no hagués passat res.


Els contes són molt bonics, però no hi ha res com protagonitzar-los! Per molts anys, Mercè!!

Etiquetes de comentaris: , , , ,

 
escrit per fada a les 16:03, |

24 Comentaris:

No hi ha res com les invasions com aquestes, encara que de vegades si hi queden rastres (Ara tenim una làmpara de "disseny" al menjador quina caracter´sitica principal és que es veuen les bombetes.)
Quina festa més xula! Extraterrestres i tot! Quina sort, Mercé! Felicitat atrassades. Petonets fadeta!
la meua princesaaaaaaa!!!! que guaaaaapaaaaa!!! que me la menge amb nau espacial i tot!
xiqueta, ets una artista, això és indiscutible! :)
Skorbuto, benvingut al racó de la fada. Jo el llum de disseny que recordava una nau espacial ja la vaig jubilar fa un parell d'anys, coincidint amb la pintada del menjador.

Xulíssima, Esther, de debò. Molts petons per a tu també.

Ai, Nimue, estava tan contenta i guapa... de remate!
Moltes felicitats per a la Mercè i per a la fada que tot ho pot i aconsegueix. Molts petons a totes dues!!!!!!!!!
Felicitats a laerce i petons per tu, el ET no va treure cap?
M'encanta que de tot en facis un conte. Aquest t'ha quedat genial, amb tocs de ciència ficció i tot. Felicitats per la Mercè.
Ostres! Quina festa més divertida!!! Moltes felicitats per la Mercé i a tú per la part que et toca!
un petonet
Gràcies, Rita. Tot, tot no t'ho pensis, eh? que jo encara faria més coses...


Gràcies, Striper. Doncs hi vaig pensar en l'ET però passar-se mitja festa amb una pel·lícula...

És que els contes són trets de la vida, Xexu. I gràcies en nom de la Mercè, que se n'ha anat de colònies i no torna fins divendres i ja començo a enyorar-la!

Moltes gràcies, Audrey. La veritat és que sí que va ser divertida, la festa i la preparació de la festa, perquè pintar tot l'atrezzo ens va portar unes quantes tardes en què no es va avorrir ningú!
carai, aquests extraterrestres si que es porten bé.
A la foto, Estrip, a la foto. A la realitat bellugaven molt!!
Oh, per molts anys, Mercè! i a tu també, Fada, per la part que et toca! Què millor que celebrar una nova volta al sol que viatges espacials, astronautes i alienígenes? Petons!
OoooooooooooooooHHHHHHHHH, que dolç, que bonic, quina festassa....jo, de debó, hi hagués volgut ser...Petons, preciosa! I felicitats Mercè!
Quina festassa més espAcial i especial!!!
... és el que te viure tan aprop d'una Fada, tots son contes màgics!!!
Gràcies, Vafalungo! Va ser fantàstic! Petons.

Per això ho he penjat, Zel, perquè puguéssiu ser-hi una miqueta, vosaltres, també. Gràcies, molts petons.

No sempre, Marta, no sempre. A vegades la Fada ha de renyar una mica i llavors es converteix en bruixa (o això diuen els meus fills):)
Festes com les d'abans... m'encanten!!! Currades, clar que sí. No aquestes 'preparades' de parc tancat de diumenge a la tarda. Demà publicaré un post sobre aquesta nova monstuositat... amb respecte als que les organitzen, està clar. Felicitats per la part que et toca. Un petó.
Fada: quina festa més maca, veig que t'agraden els nens i fer-los feliços. Les fotografies són meravelloses i la fantasia amb què ens presentes el text em demostra que ets una fada de veritat
Ostres, quin aniversari més bonic! De segur que la Mercè no l'oblida fàcilment.

I quina pinta que té el pastís!!!!

;-)

Besets
Ens hem negat a caure en l'impersonalisme d'aquestes festes que comentes, Jordicine. A casa, amb tres nens, ja hem fet la festa pirata, la dels contes, l'olímpica, la dels animals... I ens ho passem molt bé abans, durant i després. M'agrada trobar algú que coincideixi amb mi amb això. Un petó.

Els nens m'encanten, Maria Jesús. De fet alguns em diuen que no entenen com treballo a secundària enlloc de treballar a infantil, però és que per ensenyar m'ho passo millor amb adolescents i joves. Els nens, per jugar, provocar-los, engrescar-los i fer-los somiar!

No, Ainalma, ja t'asseguro jo que aquests aniversaris no s'obliden. Ni ella ni els seus amics. Festes com les que comenta el Jordicine són totes iguals i no pots discernir si era la festa de tal o de qual, perquè coincideix el lloc, el berenar, l'activitat... Les que fem a casa les recorden d'un any per l'altre i et diuen: "que farem aquell joc de portar una pilota amb la cullera?" Això sí, porten mooolta feina! I tal com va tothom...
:( Casa meva mai k'ahne nvaït els extraterrestres, ni hi han nascut estrelles, ni hi han aterrat coets espacials... Suposo perquè a l'agost, un vuitè pis d'un poble on hi fa calor no deu ser una pista d'aterratge gaire suculenta... Contràriament al pastís, mare meva!

felicitats a la Mercè i als genials ideòlegs de tota aquesta fantasia sideral!
Ohhh...quina festa més maca...
He fet un comentari abans, però no sé on ha anat a parar...Aixxx a veure si em centro!
Deia que aquests extrarrestres debien ser molt benvinguts!!! I deia que Felicitats a l'afortunada i petons per la resta!!!!
Gràcies, Laia! Tingues els ulls ben oberts, no se sap mai què pot passar, fins i tot en un vuitè pis i a ple agost!

Moltes gràcies, Eli. Sí, a vegades els comentaris fan de les seves...
Déu méu! Però algú em pot dir com escric jo?? Ah, sí, que al comentari d'abans hi intentava dir "mai l'han envaït"...

és que intentava parlar en llengua extraterrestre, però per si de cas no heu fet el curset d'aquesta llengua, us n'he posat ara la traducció :P
Gràcies, Laia. Sort que era això. No gosàvem dir res, però ja ens pensàvem que t'estava afectant massa el final de curs;-)