Informeu els pobres ratolins...

diumenge, 9 de març del 2008
Il·lustració d'Anne Julie

Els ratolins de la terra envegen els seus congèneres llunàtics. Ratolins blancs, grisos o bruns, ratolins de bosc, rates de biblioteca, fins i tot rates de claveguera surten cada nit dels caus i s'extasien davant del gran espectacle.

Un formatge immens, rodó, ullat, d'un to de formatge holandès que fa la boca aigua. I s'imaginen els ratolins que tenen la sort de viure allà dalt i que tothora mengen formatge. Un paradís. I a més segurament no hi ha gats, ni rateres, ni mestresses de casa amb escombra.

Cíclicament, però una certa angoixa els oprimeix el cor. El formatge s'acaba! I dia a dia es va fent més i més petit... I desapareix. On es fiquen aleshores tots els ratolins llunàtics? Misteri còsmic.

I cíclicament també -però, per si de cas no fos així, ells s'erigeixen en nocturns sentinelles- torna a aparèixer el formatge i va creixent i creixent com si algú l'anés inflant amb una manxa.

Avisem els ratolins? O els deixem sospirar pel formatge més inabastable d'aquest món i de l'altre? O millor encara, deixem que s'estengui la creença que el cel dels ratolins és allà dalt i té forma de formatge?

De petita no m'agradava el formatge. Ara en menjo, selectivament. El meu paladar em demana que el formatge sigui suau. Si és sec amb un tall petit n'hi ha prou. El formatge fos -emmental segons em sembla recordar que em va dir el cambrer- és de moment l'únic que ha tingut la facultat de fer-me somiar.

He somiat no fa gaire els "moules gratin" de Chez Léon, a tocar de la Grande Place de Brussel·les. Una combinació deliciosa, marca de la casa i de la ciutat. Una safata feta a mida, amb els clotets per a posar-hi els musclos i per sobre el formatge fos... Senzill. Tanmateix no he gosat mai fer-ho a casa, em semblaria un sacrilegi. Per això, i perquè després no podria sortir a passejar per la Grande Place i entrar a Lady Godiva i degustar les mil i una maneres de fer xocolata.

No he tornat a Brussel·les. D'això deu fer ben bé dotze anys. Hi ha ciutats on has de retornar. Assignatura pendent. Espero que Chez Léon encara hi sigui.


S'ha acabat el somni. Fi de l'encanteri.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 21:09, |

12 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 10 de març del 2008, a les 7:34 Blogger nimue ha dit:
formatge, llunes i xocolata... el paradís dels ratolinets! Ara els podem dir que miren al cel, que el formatge creix una altra vegada i poden somiar amb el cel dels ratolinets feliços. Quin conte més bonic!
  At 10 de març del 2008, a les 11:24 Blogger Lluna ha dit:
M'ha agradat el conte! Potser millor no avisar els ratolins; a mi també m'agrada somiar amb aquest món inabastable ;)
  At 10 de març del 2008, a les 14:17 Blogger fada ha dit:
Ai, Nimue. Si sabessis que a més vaig veure una mona de xocolata que representava un tall de formatge que estava essent devorat pels ratolins, també de xocolata...
I la lluna creixent cap a l'equinocci... és la més màgica de l'any;-)



Gràcies, somiant la lluna, sí que està bé no saber segons què i deixar-se endur pels somnis. Tens raó, millor no avisar els ratolins.
  At 10 de març del 2008, a les 21:22 Blogger miriam ha dit:
Oh, Fada, m'ha encantat aquest conte. És preciós. Que me'l deixes per a qué li expliqui a una princeseta molt bufona?
Si, la lluna està creixent. La propera lluna plena coincideix amb l'equinocci i, precisament, estarà sobre el meu signe, balança. Serà un bon auguri?
Un petonet
  At 10 de març del 2008, a les 23:08 Blogger fada ha dit:
I tant, Audrey, que te'l deixo. Escampem els somnis bonics!
Serà un bon auguri, segur.
Petonets.
  At 11 de març del 2008, a les 0:31 Blogger rhanya2 ha dit:
Bonic, bonic! Bonica la imatge de la lluna-formatge poblada de ratolins rosegant eternament... formatge.
Chez Léon existeix encara. Al menys existia fa 6 o 7 anys quan hi vaig ser jo. Ostres... tan temps fa ja??

PS Existeix! Ho acabo de mirar al Google : Léon de Bruxelles - Restaurant Brasserie Moules Frites
  At 11 de març del 2008, a les 6:28 Blogger Striper ha dit:
M'agraden els ratolins el seu conte i el formatge.
  At 11 de març del 2008, a les 9:18 Blogger fada ha dit:
M'alegro que us agradi el conte a tots dos.

Violette, m'has donat una bona alegria. Em sembla que quan surti d'aquí em posaré a mirar les possibilitats reals que tinc de fer una escapadeta a Brussel·les;-)

Benvingut, Striper!
  At 13 de març del 2008, a les 21:32 Blogger M. J. Verdú ha dit:
El teu blog m'ha agradat especialment perqu� sempre m'he sentit connectada a les fades i als �ngels.
Petons
  At 13 de març del 2008, a les 22:05 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Maria Jesús, i benvinguda. Torna sempre que vulguis a compartir la màgia.
Un petó.
  At 23 de març del 2008, a les 13:24 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Hola Fada!
Torno al teu espai perqu� m'agrada deixar-me tocar per la seva m�gia. Tant de bo algun dia tornis a Brussel.les i puguis satisfer la teva assignatura pendent.
El teu espai �s molt acollidor
  At 2 de maig del 2012, a les 14:34 Blogger aloalo ha dit:
Canada House is very much a public building. It contains the High Commissioner's office, and hosts conferences, receptions, lectures, lunches and "vernissages" where Canadians and Britons can meet, and has facilities for film, video and television screenings.
Nike Store Promotion Codes

psicologia forense moncloa madrid


« back home
Publica un comentari a l'entrada