Cada casa és un món

dissabte, 29 de març del 2008
Imatge: Joey Chou

Col·lecciono cases. No, no patiu, no sóc una especuladora, ni em dedico al negoci immobiliari (per sort! atesos els temps que corren...). La meva col·lecció es forneix de minúscules casetes que he comprat en els meus viatges o que la família i els amics m'han portat de diferents punts del planeta: Europa gairebé al complet, la Xina, Santo Domingo, els Estats Units... I tanmateix quants llocs que queden encara per descobrir...

De fora estant, el visitant encuriosit queda sorprès per la gran varietat de formes, de materials, de colors, per la gran profusió de detalls, des de les flors que pengen dels balcons fins als calats de les cortines... Una de les meves preferides, una kirke (església) representativa del romànic noruec, talment una nau vikinga posada cap per avall.

Al que tan sols jo, com a bona fada, tinc accés és a conèixer els secrets que s'amaguen a l'interior de cadascuna de les casetes. A dins s'hi belluga un univers únic i meravellós. Personatges, sentiments, passions, costums. M'hi introdueixo per una de les finestres i comparteixo durant unes hores el quefer diari dels seus habitants. Sentir la musicalitat del grec; seure al voltant d'una càlida llar de foc amb una família austríaca; ajudar a preparar un bon plat de pasta a San Giminiano; ballar a ritme brasiler; notar l'olor de mar, de peix, la salabror a la pell, la brisa suau que t'acarona a l'eixida d'una casa de pescadors eivissencs. Cada casa és un món i cadascun és diferent del del seu veí de prestatge. Tan llunyans, tan propers...

Arriba el vespre i el vol de la fada s'enlaira per veure-les totes amb els llumets encesos i flairar l'olor que surt de cada xemeneia abans de quedar totalment en silenci.

Xssst! No feu soroll, que ara dormen.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 7:14, |

27 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 29 de març del 2008, a les 13:58 Blogger Rita ha dit:
M'agrada el que ens expliques i com ho fas, fada. M'hi trobo bé aquí, és com un racó dolcet, agradable, realment màgic. Maco teu bloc! :)
  At 29 de març del 2008, a les 15:49 Blogger estrip ha dit:
Així la remor que he sentit aquesta nit, eres tu. M'ho havia d'haver imaginat, aquella olor que sentia no era d'un lladre.
  At 29 de març del 2008, a les 16:58 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Rita. D'això es tracta, que us hi sentiu a gust.

M'has descobert, Estrip! Això només vol dir que tens una especial sensibilitat per les fades i el seu món. Un dia d'aquests us explicaré de què fem olor les fades:)
  At 29 de març del 2008, a les 20:09 Blogger nimue ha dit:
quina sort poder ser una fadeta i copsar totes aquestes coses que amaguen les cases del món! i que bé que després ens ho expliques! :)
  At 29 de març del 2008, a les 21:22 Blogger Sergi ha dit:
Curiosa col·lecció, però si en tens tantes, ha de ser espectacular.
  At 30 de març del 2008, a les 15:27 Blogger fada ha dit:
És el millor de tot, Nimue, poder-ho compartir amb vosaltres.

Hola, XeXu, benvingut. Ara no les puc tenir totes posades, ocupen massa lloc, i he deixat les que per un motiu o per un altre són especials per a mi. No recordo el nombre excate, però rondava el centenar. Potser algun dia la casa es tornarà a anar buidant i les podré tornar a col·locar...
  At 30 de març del 2008, a les 16:30 Blogger Campanita de BarZaires ha dit:
Hola Fada, me ha gustado descubrirte, te escribo en castellano porque así haré menos faltas, me gustan las hadas y creo fielmente en los sueños, pasaré a menudo por tu casita, principalmente esta, aunque con tu descripción me he sentido también en el interior de tus otras casitas
¿has estado en bosc de les fades, en Barcelona?
Un besito.
  At 30 de març del 2008, a les 19:09 Blogger fada ha dit:
Hola Campanita, benvinguda! No, no hi he estat mai. Què és "bosc de les fades"? Tinc curiositat que m'ho expliquis, o sigui, que en properes visites me'n fas cinc cèntims, d'acord? Fins ben aviat.
  At 31 de març del 2008, a les 12:08 Blogger Lluna ha dit:
Doncs no em soroll, que encaa els despertarem... T'ho dic fluixet, fluixet: un escrit molt maco :)
  At 31 de març del 2008, a les 12:32 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Fada:

He linkat al meu blog el teu. Ja saps quant m'agrada visitar-te...
  At 31 de març del 2008, a les 13:02 Blogger bimbonocilla ha dit:
què bonic.. tot tant petit.

Nostàlgia de S.Gimignano i les seves torres.. aish!
  At 31 de març del 2008, a les 15:45 Blogger fada ha dit:
Sí, somiant la lluna, i a més caminant de puntetes...
Un petó


Gràcies, Maria Jesús. Jo també vaig passant per veure si escrius res de nou.


Hi ha llocs que t'omplen tant que et deixen com un petit foradet al cor que no cicatritza mai i que fa un mal tan dooolç i suaaaau que gairebé no és mal. Petonets, bonica.
  At 1 d’abril del 2008, a les 15:22 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Hola Fada!
Torno només per dir-te que jo col.lecciono fades fetes a mà, que provenen d'Anglaterra. És una col.lecció simpàtica. Les fades són tan llamineres...
Segur que la teva col.lecció és preciosa
  At 1 d’abril del 2008, a les 16:01 Blogger fada ha dit:
Fades fetes a mà? Ha de ser una pura delícia! I si algun dia penges la foto d'alguna acompanyant un dels teus escrits? Això ja seria massa...
Petonets.
  At 1 d’abril del 2008, a les 21:25 Blogger Ainalma ha dit:
I hi ha cap casa que t'agrade en particular??
  At 1 d’abril del 2008, a les 23:22 Blogger fada ha dit:
Sí, l'església noruega i també la reproducció de la casa de Kafka. Però de debò de debò, la casa que m'agrada és la meva, on els personatges, les olors, els colors i els sentiments són reals:)
  At 2 d’abril del 2008, a les 7:33 Blogger Striper ha dit:
Jo t'he sentit riondar per aqui inclus he vist el resplandor fe la teva vareta magica.
  At 2 d’abril del 2008, a les 12:45 Blogger fada ha dit:
Que bé, Striper. Les persones receptives a les fades tenen sort a la vida!
Un petonet romàntic.
  At 3 d’abril del 2008, a les 8:45 Blogger Campanita de BarZaires ha dit:
Hola fada, aqui estoy de nuevo, verás si entras en mi blog y luego en mi perfil, busca mi blog "diario de una hormiga viajera", hay un escrito sobre Barcelona, y una foto del cartel del bosc de las fadas, es un sitio para ir a tomar algo que esta en el mismo lugar que el museo de cera, es como entrar en un cuento te va a encantar, bajando las Ramblas de Barcelona, hacia el puerto, el museo queda a la izquierda, entras como si fueras a visitarlo y a un ladito esta ese precioso rincón.
Un beso muy grande.
  At 3 d’abril del 2008, a les 23:50 Blogger fada ha dit:
Pinta molt bé, Campanita. Gràcies. Potser algun dia m'hi escaparé... Quan hi pugui anar t'ho faré saber.
Petons.
  At 4 d’abril del 2008, a les 0:38 Blogger rhanya2 ha dit:
A partir d'ara pensaré en tu quan viatgi i vegi casetes. Em passa amb tothom que fa col·lecció d'alguna cosa. Si més no, te n'enviaré una foto!
Bona nit, Fatina!!
  At 4 d’abril del 2008, a les 6:41 Blogger Striper ha dit:
Fada pasa per casa tens una cosa.
  At 4 d’abril del 2008, a les 19:41 Blogger vafalungo ha dit:
Oh. Jo no col·lecciono cases, però en canvi, noto de seguida quan una està habitada o és visitada sovint per una fada. Sí, les cases que tenen alguna cosa especial sovint tenen a veure amb records inesborrables. Petonets!
  At 5 d’abril del 2008, a les 6:59 Blogger fada ha dit:
Ara vinc, Striper.


I tant, Vafalungo, i tant! Records inesborrables, per a bé o per mal, inesborrables. Per sort predominen els bons;-)
  At 5 d’abril del 2008, a les 7:20 Blogger fada ha dit:
Ostres, Violette, m'havia descuidat de tu! Em perdonaràs, oi? Sí, sisplau si aconsegueixes alguna foto, envia-me-la. No serà la primera. En tinc una d'una caseta de xocolata que és clar no la vaig poder guardar per sempre més. Un petonet, guapíssima!
  At 5 d’abril del 2008, a les 13:39 Blogger rhanya2 ha dit:
Doncs ahir vespre vaig intentar-ho perquè n'he trobat una on diuen que viu una fada i te la volia enviar però no he trobat el teu mail per enlloc...
  At 16 d’abril del 2012, a les 23:39 Blogger yeu_yeu ha dit:
The states and the federal district may be grouped into regions: Northern, Northeast, Central-West, Southeast and Southern. The Brazilian regions are merely geographical, not political or administrative divisions, and they do not have any specific form of government.
party kleider

get a slut


« back home
Publica un comentari a l'entrada