L'envolée

Avui no començaré amb cap conte, deixaré que sigueu vosaltres qui em digueu quin conte hauria de començar aquest post. Hi ha més d’una possibilitat, o sigui que no us resultarà difícil de respondre.

Diuen que cuinar és un art. Jo no sé si sóc gaire artista, però en tot cas la cuina és una de les meves passions. Els grans cuiners o cuineres experimenten amb els ingredients, amb les preparacions i amb les presentacions. La cuina del famosíssim Bulli sembla que té més de laboratori que de cuina pròpiament dita. Jo sóc de plats de sempre: unes bones faves, una esqueixada, un rostit, uns canelons... I disfruto tant preparant els ingredients i anant-los abocant a la cassola i remenant i tastant com queda! Per a mi no hi ha res com un bon cap setmana llarg per aprofitar-lo i cuinar. I si després poden venir alguns amics a compartir-ho, millor que millor. El bon menjar i la bona conversa. Fins a l’hora que calgui, que l’endemà ja suportarem la son com bonament puguem. Estic convençuda que el punt culminant d’un àpat són les postres. Aquí sí que m’agrada més experimentar. Buscar receptes en llibres o revistes i veure què surt. He de confessar, però que tinc una debilitat per la xocolata, així que a la majoria de postres que elaboro hi ha xocolata gairebé segur. L’última delícia compartida amb amics és aquesta:



Hi ha qui n’hi diu “fondant”, perquè la xocolata per dins és fosa. D’altres n’hi diuen “coulant” perquè la xocolata flueix. A casa en diem volcans. Sigui com sigui, costa descriure amb paraules la sensació de trencar la mica de pa de pessic i veure lliscar la xocolata calenta pel plat, amb l’olor que desprèn. Acostes la cullera a la boca i, encara que no t’ho proposis, tanques els ulls. Quin devessall de sensacions! I quan veus la satisfacció dels convidats, és quan realment acabes de cuinar aquell plat. I somrius i et sents feliç i saps que automàticament et demanaran la recepta. I la conversa flueix com la xocolata dels volcans fins que el cos o la prudència digui prou.

En algun comentari he dit que no comparteixo mai el secret dels meus encanteris, que les úniques receptes que no em fa res de donar són les culinàries. Per no faltar a la meva paraula aquí us deixo la recepta dels volcans. Si els feu, disfruteu-los i, sobretot, feu-me saber com us ha anat. Bon profit!

VOLCANS

Ingredients (per a sis volcans):

125 gr. de cobertura de xocolata negra
125 gr. de mantega
75 gr. de sucre
50 gr. de farina
1 cullerada de postres de llevat (Royal)
1 cullerada de postres de cacau en pols
canyella
4 ous

Preparació:

Es desfà la xocolata i la mantega al bany maria i es deixa refredar. Es baten els ous i el sucre fins que quedin escumosos. Quan la xocolata està freda s’hi afegeixen els ous batuts. Es remena bé i hi barregem la farina, el llevat i el cacau tamissats.

Enllardem de mantega els motlles de silicona i hi aboquem la massa. Ho posem al forn 10 minuts a potència màxima fins que pugin.

Els desmotllem així que es puguin agafar i els servim amb una mica de xocolata en pols i de canyella escampades pel plat.

Etiquetes de comentaris: amics, delícies, receptes