La princesa que volia un estel

dimecres, 12 de març del 2008
Il·lustració de Carla Nazareth

La princesa Mizar vol un estel. Però no un estel per fer-lo volar com ha vist que fan els altres nens al parc, no. Ella vol un estel de debò. Una estrella, vaja.

El rei està amoïnat i tothom va en dansa. La princesa Mizar té tot el que pot desitjar una princesa i mai no li ha calgut demanar res. Per això el rei no es veu amb cor de negar-li aquest desig, tot i que pensa que bé es podria conformar amb un prícep blau com totes les princeses del món. Resignadament el rei es va acostumant a la idea de ser sogre d'una estrella del rock o, amb una mica de sort, del futbol.

Però la princesa vol una estrella de veritat, d'aquelles que t'escalfen una mica quan tens fred, que et fan companyia quan tens por...

El rei nota com li cau el món a sobre. Les estrelles sempre han estat allà dalt, però ningú no s'ha preocupat mai de saber què hi fan, ni per a què serveixen, i menys encara, com s'agafen!

Ni les escales més altes de tot el regne, ni enfilar-se a les muntanyes més elevades, ni construir coets, tot és infructuós. Quan ja no saben què fer, es recorden del vell savi Ismah que viu sol a les muntanyes i el van a trobar.

Ismah i la princesa passegen pel jardí. De tant en tant, s'aturen i miren enlaire i dibuixen signes en el no-res. Quan Ismah se'n va, la princesa ja té una estrella, la seva estrella: la segona estrella de l'Ossa Major que des d'aquella nit és l'estrella Mizar.




Lliçons d'astronomia. En recordo un parell, interessantíssimes, sempre amb l'amic Giorgio. Proporcions, distàncies, moviments, posicions segons el moment de l'any. Ostres! Fa mal el clatell de tant mirar enlaire. Ens estirem a terra. La frescor de l'herba, la humitat del sòl. L'olfacte i el tacte arran de terra, la vista cap a l'infinit i més enllà. Les explicacions del company i el silenci de la nit a muntanya trencat només per les exclamacions davant de la visió d'un estel fugaç. I aprenem a distingir el carro, i els bessons, i la constel·lació del Sagitari, i el cúmul de les Plèiades a la constel·lació del Taure...

Després entrem i ens refem davant la llar de foc i els ulls conserven, malgrat la intensitat de la llum, el record d'un tènue titil·lar que ens acompanyarà per sempre més.


Deixaré aquest encanteri suspès en l'aire perquè ens acompanyi durant aquests dies. Demà me'n vaig a visitar fades germanes. A la tornada us ho explicaré.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 23:10, |

9 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 16 de març del 2008, a les 23:33 Blogger Striper ha dit:
A veure si en la teva visita a les fades trobas un estel magic d'aquest.
  At 17 de març del 2008, a les 0:25 Blogger vafalungo ha dit:
Oh, quin conte tan bonic. M'acabaré fent monàrquic i tot, amb princeses així. Una abraçada!
  At 17 de març del 2008, a les 0:55 Blogger fada ha dit:
Tant de bo, Striper. Ja t'ho diré.

Benvingut, Vafalungo. Para el carro, eh? Les princeses estan molt bé als contes i els reis màxim els deixem sortir a passejar un parell de dies l'any, per ser més exactes el 5 i el 6 de gener;-)
D'aquí a fer-nos monàrquics... haurien de produir-se uns quants daltabaixos seguits!
Gràcies per la visita, tornar sempre que vulguis.
  At 17 de març del 2008, a les 19:09 Blogger Ainalma ha dit:
Ostres, quanta màgia he trobat per ací! I quin món tan bonic i, per desgràcia, tan oblidat, el dels contes. Puc demanar jo també una estrella, encara que no siga princesa?

Un beset!
  At 17 de març del 2008, a les 21:46 Blogger nimue ha dit:
quina gran història! Clar, perquè totes les princeses del món i dels contes en algun moment volen tenir una estrela. Sort dels savis que saben què fer-ne...
I sort de la gent que sap coses sobre les estreles i les sap explicar! Bon viatge, bonica! :)
  At 17 de març del 2008, a les 21:52 Blogger Lluna ha dit:
Carai la princesa, quina sort d'aconseguir una estrella!!! A mi només m'agrada mirar-les i pensar que són de tots, jo el què realment vull és la lluna...
Coneixes algun savi que me la pugui aconseguir? Si és dins un cove millor que millor! :)
Un conte preciós
  At 18 de març del 2008, a les 15:58 Blogger fada ha dit:
Benvinguda Ainalma! Demana sempre tot el que vulguis, l'error és pensar que només podem comptar amb el que ens ofereix el mercat. Visca la imaginació i els somnis!


Sort de la gent, Nimue, de tanta i tanta gent que sap tantes i tantes coses i ens les explica i les podem aprendre i compartir. Ben tornada. Jo m'he posat a l'ordinador de l'hotel. No podia esperar a dijous!


Ui, la lluna! Això és més difícil. Però no pateixis si trobo algun savi que sàpiga com aconseguir-la ja t'ho diré.-) De moment disfruta-la en aquest seu camí cap al ple de l'equinocci!
  At 20 de març del 2008, a les 19:45 Blogger M. J. Verdú ha dit:
Suposo que tots voldríem tenir un estel, no només la princesa. Quan trobis la manera, m'ho dius.
M'agrada endinsar-me en la màgia i la fantasia del teu blog, fada. De fet, m'atreuen molt les fades.
Salutacions cordials
  At 21 de març del 2008, a les 0:45 Blogger fada ha dit:
Em sembla que cadascú ha de trobar la seva manera. Em sap greu no poder-te ajudar més, Maria Jesús. Una abraçada!


« back home
Publica un comentari a l'entrada