Fi de curs

dimecres, 2 de juliol de 2008



En Marçal i els seus pares s’esperen al passadís, davant de la porta de l’aula 33. A dins, hi ha la Carlota amb la seva mare. Quan surtin serà el torn del Marçal. La tutora els rep d’un en un per donar-los les notes de final de curs. Després d’una breu salutació, la Dolors va per feina.

─Bé, Marçal, de debò que m’has ben sorprès. A principi de curs eres dels últims de la classe, mentre que ara has tret unes notes excel•lents. En realitat, de Nadal ençà has fet un canvi espectacular. Et felicito en nom de tots els professors. Aquest estiu –afegeix, ara mirant-se els pares─ es mereix unes bones vacances. Força lectura, però cap més feina extra.

En Marçal ha de reprimir-se les ganes boges de saltar d’alegria i respon educadament agraint el compliment. El pare –avesat a les pèssimes qualificacions del seu fill─ intervé satisfet davant d’aquestes paraules de reconeixement.

─Sí, en Marçal s’ha esforçat molt. Ha agafat tant d’interès per l’estudi que es tanca a la seva habitació i no se’l pot distreure per a res. I això de la nit al dia!


En Marçal recorda perfectament això que el seu pare en diu “de la nit al dia”. Era un vuit de gener a les sis i trenta-quatre minuts de la tarda exactament perquè, encara que el despertador de la tauleta de nit marqués les sis i vint-i-nou minuts, s’havia de comptar amb els cinc minutets de retard que l’aparell es concedia per no haver de matinar tant. En Marçal ja havia berenat, ja havia trucat a un parell d’amics per un tema suposadament urgent que no havien tingut temps de tractar durant el dia i que potser no recordarien l’endemà, i ja no podia retardar més el temut moment de començar a fer els deures. S’avorria, s’adormia i maleïa la seva mala sort. “Mira que tenir un joc nou d’ordinador i haver d’estar aquí fent els deures...! I a sobre no s’ha quedat curta, no! Sis problemes per demà. I no entenc res.”

─Com caram es deu calcular el valor d’aquesta x? –va sortir-li en veu alta.
─Que dius res, Marçal? –va preguntar la seva mare des de la sala.
─No, mare, estic estudiant.
─Escriu la fórmula i aïlla la x.
─Com? Qui...?

En Marçal va mirar al seu voltant amb estranyesa: no hi havia ningú. Però, en canvi, ell tenia la certesa d’haver sentit una veu que li deia com havia de fer el problema. S’aixecà i se n’anà fins a la porta de l’habitació. La mare no havia pogut ser, estava a la saleta i a més no era la seva veu. Se’n tornà a la taula i començà a escriure.

─Aquesta fórmula no, la del sinus.

En Marçal s’aixecà d’una revolada, esverat, amb els ulls esbatanats mirant fixament l’artífex d’aquelles paraules: una mosca que, descaradament, s’havia aturat damunt del seu quadern de matemàtiques com si fos una xifra més.

Passada la sorpresa inicial, la mosca no només li va explicar com havia de resoldre els problemes, sinó que féu gala d’amplis coneixements en diferents camps del saber. Tantes hores de vol per llocs diferents li havien proporcionat un bagatge cultural impressionant. Aquest fou l’inici d’una llarga i fructífera amistat. En Marçal va passar a aprovar tots els exàmens al mateix temps que, misteriosament, tots els insectides de la casa van desaparèixer sense deixar rastre.

─Sí, Dolors, n’estem molt contents, del Marçal. Qui ens ho havia de dir: ell que es distreu amb la primera mosca que passa...



S'ha acabat. I s'ha acabat més o menys bé. Per a uns més que per a altres. El resum del curs i de la festa final ja us l'ha explicat la Nimue i no em repetiré. El que sí us puc dir és que hem repartit notes i he rebut petons. I hem anat a recollir les notes i hem rebut alegries. I he anat a descansar un parell de dies a la Garrotxa i he tingut un petit atac de pedra. Deu ser que el meu ronyó es va inspirar amb tanta pedra volcànica i es va sentir en erupció. Un final amb gust amarg, per la mort de l'Alfonso. Un final salat, per l'aigua del mar. Un final dolç, perquè estem més junts. Un final cansat, perquè és el final. Un final musical, amb dos concerts i una cantata. Un final calorós, perquè el sol s'ha ensenyorit de les nostres vides. Un final buit, perquè no he trobat moment ni per al meu bloc ni per als vostres. Un final que no és final, perquè queda feina editorial que no s'acaba i perquè... tinc al cap un projecte fantàstic per al curs vinent que si tira endavant serà sonat i en sentireu a parlar.

I ara vull trobar temps per tot el que vull fer aquest estiu. Vull reprendre l'italià que també s'ha ressentit del final. Vull fer uns pantalons i unes bruses a les nenes. Vull llegir alguns dels llibres que vosaltres m'heu recomanat. Vull anar a la platja. Vull preparar una festa d'aniversari especial, perquè l'Enric en fa 10 el dia 10. Vull sortir per la Festa Major. Vull descansar i ser feliç. No està gens malament. Em queden dos mesos. Espero poder-vos-ho anar explicant.

Que no s'acabi aquest encanteri. És tan bonic...

Etiquetes de comentaris: , , ,

 
escrit per fada a les 11:03, |

25 Comentaris:

Aquesta mosca, què en te de mòbil o correu electrònic? Què es podria passar per casa meva a partir del setembre? :)


Jo era com el Marçal, però mai no vaig trobar una mosca tan col·laboradora.

Bones vacances Fada.
Ja se't trobava a faltar, però ja intuïa que el final de curs et trauria molt de temps. Un conte molt maco, però en Marçal és una mica trampós, eh?
Em recordes el curs de 2n de BUP, en què vaig voler veure si allò que m'havien dit tota la vida (que si jo ho podia fer molt millor, que si esforçant-me una mica, només una mica, podia treure uns resultats molt més bons) era veritat. I em vaig treure una mica la son de les aurelles i no li vaig preguntar ni una mala derivada ni una mala fracció al meu pare, i em vaig adonar que sí, que tenien raó!!! :))
Molt bonic.
Tens un parell de mesos per endavant que segur que podràs omplir amb tot el que ens anomenes! Però amb tanta feinada i projecte per enmig, no t'oblidis de descansar eh!

Vinga, que tot just comença! :-D
ooooh!!! aquesta mosca la vull jo ben a prop quan em toque examinar-me d'opos! :PP

mira que ets boniqueta! moltes gràcies per aquest curs tan especial que hem passat juntes i ara a recuperar-nos que el vinent ha de ser encara millor!

ep, i els deures d'italià els faràs tu o la mosca? ;)

Ja parlem, guapa, que el curset em té absorvida!
Fada, bonica, estic contenta de llegir-te de nou. Ja et trobava a faltar, noia! El conte molt maco, et surten de meravella i tot el que has fet i el que vols fer... fantàstic!
Segur que amb la teva empenta te'n sortiràs de tot.
Bentornada i fins aviat, espero!
Petons estiuencs :)
Segur que trobes tot aquest temps que vols i busques. Per fer coses bones sempre se n'hauria de trobar!!!
Ara cantaré tot el dia... una mosca volava per la llum llum llum...
Un petó!
Llpastima, Skorbuto, però segur que te'n vas sortir prou bé. Bones vacances per a tu també.

Gràcies,Xexu. Fem la vista grossa amb en Marçal, eh? Un petó.

I sense mosca, Aguarelix, molt bé!! De 2n de BUP recordo una xuleta col·lectiva de llatí impressionant: vam escriure les terminacions verbals amb guix als fluorescents de la classe!

Tens raó, Laia, he de descansar. Un petó, bonica.

No et pensis que estic gaire descarregada, no, Nimue. Els editors apreten aquests dies. I l'italià el faré soleta, ho prometo.

Gràcies pels ànims, Rita. Espero que sí en cara que sempre acostumem a fer més projectes dels que realment podem acabar acomplint. Petonets de mar.

Ai, sí, Bimbonocilla, que divetida la cançó! Molts petons!
Hola Fada,

t'acabo de descobrir i m'agrada molt el teu blog, té una estètica molt relaxant.

El conte, molt bonic!
Gràcies, Anna, i benvinguda.
Genial! Tant de bo moltes mosques com aquesta ens facilitessin la feina! ;)
El conte genial, una perla.
Els projectes...doncs com que tu i jo podríem haver compartit cervell, perquè, tot i els dos mesos, aquesta és una feina que no ens abandona, la portem al damunt sempre...Aquest matí he posat el primer fil a l'agulla del meu projecte (un d'ells) pel proper curs...
Bés està llò que bé acaba...
Petonets!
Els finals solen ser inicis d'altres històries que segur que seran tan boniques com totes les que has narrat o protagonitzat. Que les alegries que has sembrat es multipliquin i que el somriure que ens regales no s'apagui. Petons!
Estaria bé, eh que sí, Violette? Una abraçada.

Ai, Zel, som com gals irreductibles! ;)

Vafalungooo, que m'emociono!! B7s.
I aquesta mosca no deu ser amiga d'una fadeta que vola per ací de tant en tant? Ambdues intenten que les coses vagen a millor sempre, no? :-D

Una abraçada ben forta!
En aquest bloc tot és possible, Ainalma. ;) Petonets.
ja ho diuen que a l'estiu tota cuca viu!

i les fades, també viuen a l'estiu no? ho desitjo!
I tant que sí, Estrip, no ho dubtis!
Fada ja veures que amb la teva magia i la teva empenta tot rodara com cal.
Esperem que sí, Striper. Un petó.
Hola Fada!!! A mi això em va passar després d'haver fet la primera carrera, on de veritat hi vaig posar colzes, perquè a la primera me la vaig passar fent més vida al pis que a l'aula, i ningú donava un duro per mi(evident)...

M'ha encantat aquest post. I una última cosa, fes tot això i molt més en aquests dos mesos. Perquè quan al setembre sigui mestra, m'agradaria algun estiu fer tot això que et proposes. Petons!!
Sort de la mosca....!
A mi la meva "mosca particular" em diu per quin camí haig de tirar... i espero no equivocar-me!
Potser és la mateixa... no?
He captat a l'aire el teu encanteri, a veure si em fa efecte!
Si més no, tinc un viatget al cap... que ja he acabat de rematar! Visca! Dolços viatges!
Per cert, la Festa Major, no me la penso perdre... L'any passat varem tenir els Pets, i em va encantar....
Va vinga, a veure si em reactivo...
Per començar, que et sembla un geladet aquest divendres tarda!? Crec que tinc el teu miliu...
Sort del gelat que també m'activa!
Petons !!!
Benvinguda, Instints! Segur que si ets mestra al setembre gaudiràs deu mesos l'any i els dos d'estiu faràs moltíssimes coses. Ja ho veuràs. Petons.

És que les mosques la saben llarga. Sí, la Festa Major de l'any passat va ser una canya!! Doncs primer ens coneixem tranquil·lament (al Llorens o al Tutti Frutti?) i després ens reconeixem pel carrer. Una abraçada.
Hola, Fada! Jo també treballo en un IES, però no sóc professora. Els curs s'ha acabat i ara durant les vacances tots aprofitem per fer coses endarrerides i gaudir de l'estiu i la família. El fet que jo ara disposi de més temps per gaudir del teu blog, em fa feliç. Petonets i descansa del ritme de l'aula que, després al setembre: a tornar-hi!
Gràcies, Maria Jesús. Em pensava que podria escriure més, ara a el'estiu, però m'està passant exactament el contrari!! :(