Volcans

dilluns, 5 de maig de 2008
Avui no començaré amb cap conte, deixaré que sigueu vosaltres qui em digueu quin conte hauria de començar aquest post. Hi ha més d’una possibilitat, o sigui que no us resultarà difícil de respondre.

Diuen que cuinar és un art. Jo no sé si sóc gaire artista, però en tot cas la cuina és una de les meves passions. Els grans cuiners o cuineres experimenten amb els ingredients, amb les preparacions i amb les presentacions. La cuina del famosíssim Bulli sembla que té més de laboratori que de cuina pròpiament dita. Jo sóc de plats de sempre: unes bones faves, una esqueixada, un rostit, uns canelons... I disfruto tant preparant els ingredients i anant-los abocant a la cassola i remenant i tastant com queda! Per a mi no hi ha res com un bon cap setmana llarg per aprofitar-lo i cuinar. I si després poden venir alguns amics a compartir-ho, millor que millor. El bon menjar i la bona conversa. Fins a l’hora que calgui, que l’endemà ja suportarem la son com bonament puguem. Estic convençuda que el punt culminant d’un àpat són les postres. Aquí sí que m’agrada més experimentar. Buscar receptes en llibres o revistes i veure què surt. He de confessar, però que tinc una debilitat per la xocolata, així que a la majoria de postres que elaboro hi ha xocolata gairebé segur. L’última delícia compartida amb amics és aquesta:



Hi ha qui n’hi diu “fondant”, perquè la xocolata per dins és fosa. D’altres n’hi diuen “coulant” perquè la xocolata flueix. A casa en diem volcans. Sigui com sigui, costa descriure amb paraules la sensació de trencar la mica de pa de pessic i veure lliscar la xocolata calenta pel plat, amb l’olor que desprèn. Acostes la cullera a la boca i, encara que no t’ho proposis, tanques els ulls. Quin devessall de sensacions! I quan veus la satisfacció dels convidats, és quan realment acabes de cuinar aquell plat. I somrius i et sents feliç i saps que automàticament et demanaran la recepta. I la conversa flueix com la xocolata dels volcans fins que el cos o la prudència digui prou.

En algun comentari he dit que no comparteixo mai el secret dels meus encanteris, que les úniques receptes que no em fa res de donar són les culinàries. Per no faltar a la meva paraula aquí us deixo la recepta dels volcans. Si els feu, disfruteu-los i, sobretot, feu-me saber com us ha anat. Bon profit!

VOLCANS

Ingredients (per a sis volcans):

125 gr. de cobertura de xocolata negra
125 gr. de mantega
75 gr. de sucre
50 gr. de farina
1 cullerada de postres de llevat (Royal)
1 cullerada de postres de cacau en pols
canyella
4 ous

Preparació:

Es desfà la xocolata i la mantega al bany maria i es deixa refredar. Es baten els ous i el sucre fins que quedin escumosos. Quan la xocolata està freda s’hi afegeixen els ous batuts. Es remena bé i hi barregem la farina, el llevat i el cacau tamissats.

Enllardem de mantega els motlles de silicona i hi aboquem la massa. Ho posem al forn 10 minuts a potència màxima fins que pugin.

Els desmotllem així que es puguin agafar i els servim amb una mica de xocolata en pols i de canyella escampades pel plat.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 22:32, |

25 Comentaris:

Fada... quina enveja que em fas!!! No m'agrada la cuita, però llegint-te ho he ben lamentat. Miraré de fer-la, té molt bona pinta i la xocolata em torna boja :))
Petons i felicitats per ser com ets!
Ais, volia dir la cuina i no la cuita :P
Jo, que de cuina no n'entenc gens, et diré que la pinta que tenen les postres a la foto és per llepar-se els bigotis. Només faltava la teva descripció de com flueix la xocolata per acabar-se'l d'imaginar. No sé com se'n diu, si és que té un nom concret, però volcà li escau. Jo li diria directament bomba de xocolata. L'explosió de sabor està assegurada.
Ufffff....
Quina pinta...
Em fas venir ganes de tastar-ho!!!!
I es que m'encanta la xocolata!!!! A casa mai en falta, sempre hi ha rajoletes al calaix, per a que en qualsevol moment, te les puguis cruspir!!!
Ja provaré aquesta recepta...i ja t'explicaré....
Ummmmmm!!!!
Jo també soc de fer cuina de fer xup xup, a mi la de laboratori, no gaire que no es un art un estofat de vedella amb llenegas.
mmm... a partir d'ara,els hi diré volcans de fada!
QUINA GAAAAAAAAAANA!
A tots en general: i sobre el conte que hauria d'obrir aquest post, què, eh? Que veient la xocolata se us en va el sant al cel!

Tot és acostumar-s'hi, Rita. O tenir amics a qui sí que agradi cuinar;-)

M'encanta la teva proposta, Xexu! Bomba de xocolata! És genial!

Sí, Eli, prova-ho i ja m'ho diràs.

Striper, has dit estofat de vedella amb llanegues? I no series tan amable, gentil i encantador de fer-me arribar aquesta recepta?

Quin honor, Marta, volcans de fada! Gràcies!
aiiiiiiiiiiiiiiss!!! ja l'he imaginat esclatant a la meva boca i casi em desmaio!!! què bo! i quan ens convides a nosaltres? jo el provaré de fer va! ja et diré! Gràcies Fada, segur que venint de tu acabarà sent màgic! petonets
un conte? un conte? xiqueta, a mi, davant d'aquesta meravella de xocolata, se'm para el cervell!

Done fe que ets una cuinera genial! nyam!
Hola Fada, me encantan los cuentos, pero esta receta tiene que estar buenísima, lo ideal, comerlo mientras nos explicas un cuento, asi como niños disfrutando de ambas cosas.
Gracias por compartirlo. Un beso.
Fadeta, fas alguna cosa aquest estiu?? Necessite classes de cuina i la foto que has penjat m'ha decidit a fer-les!!

Per cert, ja pots descreuar eixos màgics dits, que han donat bon efecte!! M'hi quede!!
Gràcies a tu, Esther. Espero que t'encanti. I a l'Obi que li agradaria? Potser així es posaria bo...

Ai, Nimue, quin sopar el d'aquell dia... Haurem de repetir l'experiència!

Idea genial, Campanita!! Dues de les coses que més m'agraden juntes: que algú mengi el que cuino mentre explico un conte!!

Visca!!!!!! Et quedes a l'escola!!! Moltes felicitats. I pel que fa a les classes de cuina, no deies que vindries a Barcelona a l'estiu? Doncs potser podem mirar de fer un intensiu;-)
jo no sóc de cuina, si tingués una vareta màgica que em fes aparèixer el plat seria fantàstic. No en tens cap, fada?
Em temo que no, Estrip. Però qui sap si algun dia els atzars de la vida ens asseuran al voltant de la mateixa taula o si els avenços tecnològics permetran la transmissió de cossos per Internet;-)
Ohhhhh!Això si que m'agrada. És de les poques coses davant les quals no em puc resistir.
Un petó
si es per menjar un volcà com aquest, tant de bo aquest dia arribi.
Fada, em vas fer venir tantes ganes de menjar xocolata que ahir a la tarda vaig haver de fer un pastis... Prometo que la pròxima vegada m'aventuraré a fer els teus volcans ;)
Hola Fada!
Provaré la recepta... a qui no li encanta la xocolata? El teu blog em resulta tan deliciós...
Doncs fa molt bona pinta, Fada. I la xocolata m'encanta!!! Aquest és el postre que quan vas als bons restaurants et diuen que t'hauràs d'esperar vint minuts. I què??? Un bon postre i una bona conversa. Ja ho tenim pràcticament tot. Un petó.
Doncs no t'hi resisteixis, Audrey, deixa't arrossegar pel desig per la xocolata!

Tant de bo que sí, Estrip.

Ànims, Somiant la lluna, segur que et quedaran súper bé!

Prova-ho, Maria Jeús, i ja em diràs com t'ha anat.

És ben cert, Jordicine, ja ho tenim tot. Què més podem demanar? Doncs, que en comptes de vint minuts sigui un quart d'hora, no trobes?;-) Un petó per a tu també.
Charlie i la fàbrica de xocolata!!!! mmm quina pinta!!

Ho faré, ho intentaré de debò! la xocolata em perd, la xocolata... ai, ja no sé ni què anava a dir! Amb lo bona que està!!

A mi també m'encanta la cuina, sobretot els pastissos i les galetes! Fa poc vaig fer unes galetes de la nimue i eren boníssimes!!!
Muaaac! Molt bé, Laia! Sí, senyora, Charlie i el senyor Wonka i les xocolatines i els xiclets i els ascensors voladors... Li hauré d'estirar les orelles a la Nimue, que ni m'ha parlat d'aquestes galetes! Quan ho provis, ja em diràs com t'ha anat. Un petó.
Visita'm
Caram, això sí que és temptador! Un conte, per estar a l'alçada, hauria de ser dolç i atrevit, tendre però sorprenent, alegre, apassionat i trencador. Al igual que el volcà, hauria de ser capaç de transportar-nos a altres móns, i el seu gust ens hauria de reconciliar amb la vida. Un conte així és difícil de trobar, però per un volcà com aquest val la pena probar-ho. Petons!
Ara passo, Maria Jesús.

Serà qüestió de barrejar ingredients i remenar bé, a veure si surt un conte com aquest que dius, Vafalungo. Petons per a tu també. Que tinguis un bon dia.