L'envolée

Il·lustració: Cathy Delanssay

Representa que a l'estiu tens més temps. Però, inevitablement l'omples. Hem estat de Festa Major i ha estat fantàstic. Hem tingut família a casa. On normalment som cinc, posa-n'hi tres més! I cuina per vuit, és clar. I és bonic poder-los acollir i les estones de conversa, de platja, de rialles. Hem fet llargues partides al monopoli, al parxís, al rummikub, a cartes... I és clar, les estones d'ordinador, compartit amb la canalla, són minses. M'he arribat a plantejar de deixar-ho córrer. Puc escriure poquíssim, fins i tot ara que no tinc feina, i no puc seguir els vostres blocs com voldria. Però al final m'he dit que val més poc que gens i que si no entro tan sovint als vostres blocs o no tinc temps de deixar-hi comentaris, ja us en fareu càrrec.

I ara, doncs sí, faré realitat un dels meus somnis per al 2010. Me'n vaig quinze dies a Roma a fer un curs intensiu d'italià i tot el que em doni la gana (en italià) sense més horaris que els que m'imposi jo mateixa. Quinze dies sense la sindrome de la Ventafocs, és a dir, a l'hora X la carrossa es transforma en carabassa. Gairebé no m'ho puc ni creure.

Si puc des d'allà miraré de donar senyals de vida. Per si de cas, però, feu bondat!

Etiquetes de comentaris: estiu, italià, viatges

Foto: Internet

Tots hem tingut un mestre o professor (o mestra o professora) que per una raó o altra ens han influït decisivament a l’hora de triar els estudis o en altres aspectes de la nostra vida. Són persones que esdevenen especials perquè ens fan estimar allò que ensenyen. Jo he tingut la sort de trobar-ne dos al llarg de la meva vida com a estudiant. Actualment, el meu professor d’italià, que m’està ensenyant més que una llengua estrangera. Estic aprenent d’ell tot un seguit de tècniques –que en part us he estat explicant– que em serveixen a mi com a docent i que em descobreixen tot un món de possibilitats.

L’altre va ser un professor que vaig tenir al COU. Ens feia classes de literatura. Vivíem la literatura. Ens emocionàvem amb la literatura. Estimàvem la literatura. Vaig mantenir el contacte amb ell durant el primer any de carrera. Alguna vegada ens havíem trobat al pati de la facultat i, evidentment, parlàvem de literatura. Després, se’n va anar a Itàlia per continuar la seva tesi doctoral. Tenia un tema apassionant. Estudiava com es tractava l’enamorament al llarg de la història de la literatura. L’última vegada que vam parlar m’explicava la importància que hi té la mirada, els ulls. Ens enamorem a través de la vista, almenys en un primer moment? Hi ha ulls que enamoren? És només un tòpic literari? Ens escrivíem cartes en una època en què encara no existia Internet. Fins que un 8 de març, avui fa 23 anys, va morir en un accident de trànsit. Absurdament. Sense acabar la tesi. Sempre quedarà la literatura lligada al seu record.

Etiquetes de comentaris: amics, ensenyament, italià, món íntim

O el que és el mateix: poma perfumada. Aquesta és una iniciativa que he trobat en un blog que segueixo, el de la Beba, en italià. L’anomenen “Giveaway”. Deixes un comentari, te’n fas ressò en el teu blog, i... qui sap on aniran a parar aquests clauers artesanals tan especials. M’ha robat el cor aquesta poma que porta un saquet d’olor a l’interior.

Grazie, Beba, per le tue parole sempre dolce, per tutto quello che dici e fai, per la tenerezza dei tuoi post. Tantissimi complimenti per il tuo lavoro. La primavera si avvicina di più quando vedo queste cose meravigliose. Un caro abbraccio.

Etiquetes de comentaris: delícies, italià