Mela profumata

divendres, 26 de febrer del 2010



O el que és el mateix: poma perfumada. Aquesta és una iniciativa que he trobat en un blog que segueixo, el de la Beba, en italià. L’anomenen “Giveaway”. Deixes un comentari, te’n fas ressò en el teu blog, i... qui sap on aniran a parar aquests clauers artesanals tan especials. M’ha robat el cor aquesta poma que porta un saquet d’olor a l’interior.

Grazie, Beba, per le tue parole sempre dolce, per tutto quello che dici e fai, per la tenerezza dei tuoi post. Tantissimi complimenti per il tuo lavoro. La primavera si avvicina di più quando vedo queste cose meravigliose. Un caro abbraccio.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 0:17, | 9 Comentaris

Quima Jaume

dimarts, 16 de febrer del 2010
Foto: Google

Hi ha poetes esplendorosos de qui tothom parla. N'hi ha uns altres, igualment brillants, de qui en parlen ben pocs. Aleshores s'escau un aniversari -del naixement o de la mort- i a algú se li acut de fer tot un seguit d'actes commemoratius. Tinc la sensació que Quima Jaume és una d'aquestes poetesses que es mereixeria un reconeixement més gran. Va néixer el 1934 i va morir el 1993. Per tant, no ens trobem davant de cap efemèride. He gaudit moltíssim amb els seus poemes transparents, fràgils i emotius. Com a petit homenatge, doncs, em ve molt de gust deixar-vos aquest poema seu.

No a l'oblit

En el tombant de la tarda,
rere els vidres entelats pel fred
de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes les petjades
que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l'oblit
es perdin aquells mots
que proferíem i
aquells que restaren
tremolant, sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no-res.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 14:05, | 9 Comentaris

Glotodidàctica

dimecres, 10 de febrer del 2010

Imatge: Google

De la foto ençà no només ha canviat el material escolar. El món de l'ensenyament evoluciona constantment en tots els àmbits d'actuació. Evidentment no parlo de política ni de calendaris escolars, cosa que es podria tractar en una altra entrada si en tingués ganes però no en tinc. El que avui us vull explicar és tota una altra cosa.

M’han passat un article sobre la producció lliure de textos tant escrits com orals del professor Christopher Humphris, presentat a Roma l’any passat en el 17è Seminari internacional per a professors de llengua. Segur que tots recordem aquells inicis de curs amb un paper blanc al davant i el temut tema: “Les vacances”. Per sort la manera d’aconseguir que els alumnes escriguin o parlin de les vacances o de qualsevol altre tema no només ha canviat, sinó que es poden obtenir resultats molt més satisfactoris per a l’alumne, i també per al professor.
(Si en comptes de continuar amb el rotllo teòric voleu una cosa una mica més divertida, podeu llegir la narració que vaig publicar en aquest blog Tornem a començar, el setembre de 2008 -perdoneu però l'enllaç no se'm publica correctament-. I si voleu anar i tonar, jo continuo.)
Deia que també és satisfactori per al professor perquè les redaccions produïdes per alumnes que han escrit envoltats d’aquest mètode són molt més interessants, més riques, més viscudes.

Tot i que la glotodidàctica és una ciència teoricopràctica per a l’ensenyament de llengües estrangeres, té alguns aspectes interessants que he pogut aplicar a les meves classes. És molt gratificant comprovar que després de disset anys ensenyant llengua (crec que ja he comentat alguna vegada que sóc professora de català), encara aprens tècniques per millorar l’aprenentatge dels alumnes, per arribar-hi millor, per connectar amb ells. He posat en pràctica fer la classe amb els alumnes asseguts en semicercle, treballant primer individualment i després per parelles que van variant al llarg de l’exercici. Així s’obliguen a escoltar la proposta de l’altre a rebutjar la pròpia o, al contrari, a haver de defensar-la. Canvi de parella. El nou company pensa com jo: salvats! O el meu company pensa com el que acaba de marxar: em replantejo seriosament l’opció que he triat. L’ambient és distès, els alumnes riuen, però sobretot aprenen i, encara més, retenen aspectes que altrament haurien estat un exercici de tants fet i corregit, entès o no del tot, però que gairebé segur hauria passat inadvertit. I tot plegat aplicat a l’àrid tema dels pronoms febles que segur que tots heu patit alguna vegada. El grau de satisfacció per totes dues bandes és altíssim. A la classe següent reclamen tornar-hi. Però aquell dia tu has d’explicar sociolingüística. Saps, però, que ho esperen i un altre dia hi tornarem.

Això és només un tast. Aprofundir en aquest aspecte promet molt i la veritat és que tinc moltes ganes d’aprendre’n. Us ho aniré explicant.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 11:56, | 100 Comentaris

Somnis

dissabte, 6 de febrer del 2010

L’altre dia em preguntaven pels meus somnis, pels meus projectes, per allò que m’agradaria veure acomplert durant aquest any. Així de cop, costa una mica de dir, et quedes en blanc, però has de parlar, has de dir alguna cosa perquè t’hi va la nota de l’examen oral. Mai no m’he caracteritzat per saber callar, o sigui, que engegues i te’n surts, més o menys airosament, però te’n surts.

Al cap de les hores, dels dies, però, la pregunta roman. Somnis? I t’adones que sí, que en tens uns quants. Per aquest any o més a la llarga, qui ho sap?

Tinc tres contes, tres històries boniques que parlen d’estels en mans de l’editor. Si la idea que té es materialitza, també en serà bonica l’edició. Ja ho veurem.

Tinc una cuina vella i un projecte dibuixat amb les parets taronges que és una passada.

Tinc la quimera d’anar-me’n un mes sencer a Itàlia per agafar agilitat parlant.

I m’agradaria tenir un octubre tranquil, sense esguinços ni talls que passats tres mesos encara fan mal.

Somiar és bonic. Que els somnis s’acompleixin també. Però què fas quan el teu somni pot arribar a ser el malson d’un altre?

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 21:19, | 10 Comentaris