L'envolée

L’altre dia em preguntaven pels meus somnis, pels meus projectes, per allò que m’agradaria veure acomplert durant aquest any. Així de cop, costa una mica de dir, et quedes en blanc, però has de parlar, has de dir alguna cosa perquè t’hi va la nota de l’examen oral. Mai no m’he caracteritzat per saber callar, o sigui, que engegues i te’n surts, més o menys airosament, però te’n surts.

Al cap de les hores, dels dies, però, la pregunta roman. Somnis? I t’adones que sí, que en tens uns quants. Per aquest any o més a la llarga, qui ho sap?

Tinc tres contes, tres històries boniques que parlen d’estels en mans de l’editor. Si la idea que té es materialitza, també en serà bonica l’edició. Ja ho veurem.

Tinc una cuina vella i un projecte dibuixat amb les parets taronges que és una passada.

Tinc la quimera d’anar-me’n un mes sencer a Itàlia per agafar agilitat parlant.

I m’agradaria tenir un octubre tranquil, sense esguinços ni talls que passats tres mesos encara fan mal.

Somiar és bonic. Que els somnis s’acompleixin també. Però què fas quan el teu somni pot arribar a ser el malson d’un altre?

Etiquetes de comentaris: món íntim, reflexions