Somnis

dissabte, 6 de febrer del 2010

L’altre dia em preguntaven pels meus somnis, pels meus projectes, per allò que m’agradaria veure acomplert durant aquest any. Així de cop, costa una mica de dir, et quedes en blanc, però has de parlar, has de dir alguna cosa perquè t’hi va la nota de l’examen oral. Mai no m’he caracteritzat per saber callar, o sigui, que engegues i te’n surts, més o menys airosament, però te’n surts.

Al cap de les hores, dels dies, però, la pregunta roman. Somnis? I t’adones que sí, que en tens uns quants. Per aquest any o més a la llarga, qui ho sap?

Tinc tres contes, tres històries boniques que parlen d’estels en mans de l’editor. Si la idea que té es materialitza, també en serà bonica l’edició. Ja ho veurem.

Tinc una cuina vella i un projecte dibuixat amb les parets taronges que és una passada.

Tinc la quimera d’anar-me’n un mes sencer a Itàlia per agafar agilitat parlant.

I m’agradaria tenir un octubre tranquil, sense esguinços ni talls que passats tres mesos encara fan mal.

Somiar és bonic. Que els somnis s’acompleixin també. Però què fas quan el teu somni pot arribar a ser el malson d’un altre?

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 21:19, |

10 Comentaris:

Al final qui viu la nostra vida som nosaltres mateixos. Això no treu que intentem evitar mals sons en els que ens envolten. Potser parlant, negociant, programant amb temps...
Tens dret a que se t'acompleixin els somnis si la possibilitat es presenta.

Son quatre dies, Fada! I qui sap si de sobte: Clic! s'apaga el llum sense avisar.

Petons
Els teus somnis són factibles, només que hi posis ganes els podràs assolir, i reemplaçar-los per somnis nous igualment bonics.

Però em temo que la darrera frase té més importància de la que sembla. Si algun dels teus somnis ha de suposar un problema per algú, l'únic que et puc recomanar és que hi parlis, hi parlis molt fins que arribeu a una solució que vagi bé a tots dos.
buf... que difícil l'enigma d'avui... no ho sé... però... si l'altre ens estima no hauria d'estar content perquè puguem fer realitat els nostres somnis?

La majoria de les vegades és tan difícil seguir un somni que quan el tenim a l'abast sembla injust no poder anar-hi darrere. No?

B7s, guapa.
Prova de donar-li la volta. Si fos aquesta persona la que tingués aquest somni, què li agradaria que fessis tu? Què faries tu?

De tota manera, coincideixo molt amb el fra miquel. La teva vida és teva i només la pots viure tu. Deixar passar oportunitats no és recomanable, però hauràs de valorar què guanyes, què pots perdre i què s'ho val més. Difícil...
Sort i ànims, guapa!
Molts petons!
No pot ser que d'un desig sense maldat se'n derivi alguna cosa dolenta. Si el fas, el que penses, el que somies prové del cor, de l'estima, de la bondat...si de debò és així, tothom ho ha d'entendre...
Tens raó, Fra Miquel, són quatre dies. I avui està núvol... Petons.

Jo encara diria més, Xexu, la solució ha d'anar bé a tots cinc!

Nimue, glaçons al cap, necessito, tu ja m'entens! B7s.

Sí, Rita, la balança és la que al final ens fa tirar cap a una banda o cap a l'altra. Una abraçada.

Edelia, a vegades el cor va per un cantó i el cap veu que ha d'anar per un altre. Estic feta un embolic! Petons, maca.
Hola Fada! Sin sueños no podríamos vivir, lo importante es saber cuando podemos hacerlos realidad y compartirlos con los demás y tú puedes, animo...un saludo
Gràcies, Lasafor. Un petó ben gros.
aiiisss... ja t'ho han dit en algun comentari més amunt però... per què es suposa que no pots fer realitat un somni, i no sigui per una cosa teva sinó per una altra persona?? per què serà que finalment sembla que no vivim del tot la nostra vida nosaltres mateixos????
Ai, Esther, és tan complicat... Els sentiments, el pensar que pots fer mal a algú que t'estimes moltíssim... Què sé jo... Però estic intentant posar remai a aquest embolic que tinc. Gràcies per la visita. Un petó.