Efemèrides

dimecres, 28 d’octubre de 2009



El 22 de novembre és santa Cecília, patrona dels músics. Segurament això ja ho sabíeu molts de vosaltres. El que segurament ja no sabíeu és l’efemèride que se celebra el dia abans, que enguany s’escau en dissabte 21: és ni més ni menys que el dia mundial de la castanya torrada i la magdalena!!

Per això, i coincidint amb la demanda que m’ha fet el Xexu perquè posi ordre, he decidit:


1. Proposar que el 21 de novembre sigui a partir d’ara la Festa Major de blogsville.

2. Desmentir tota teoria que defensi que les magdalenes –amb xocolata o sense– engreixen.

3. Celebrar una diada tan especial com aquesta amb tots i totes les blogaires que s’hi vulguin afegir.


ON? QUAN? COM? PER QUÈ?



A Vilanova i la Geltrú. S’hi pot arribar amb tren o amb cotxe, però sisplau no vingueu a peu, perquè arribareu fets una magdalena.



El dia 21 de novembre a partir de les 12.30. Però no gaire més tard, si arribeu amb comptagotes, se’n farà fosc i se’ns cremaran les magdalenes.



Ens trobarem a l’estació. Comprarem unes quantes castanyes torrades per anar obrint la gana, farem un passeig per una de les viles més boniques de la costa catalana, anirem a dinar (apte per a totes les butxaques, ho prometo), farem un cafè i menjarem magdalenes (fetes pel Raül o pel Jimmy o per tots dos). A partir d’aquí l’organització (que té una edat i unes obligacions familiars) ja no es fa càrrec de res més, tot i que la festa pot continuar sempre que no decidiu anar a una altra de les viles més boniques de la costa catalana (ja m’enteneu, oi?) perquè es pot desfermar la ira de la Fada i acabar tots convertits en magdalena.



Perquè em ve de gust. Perquè sempre que he conegut algun blogaire ha estat una experiència molt enriquidora. Perquè ja tinc ganes de posar un punt i final al tema de les magdalenes i menjar-ne alguna. I perquè el Xexu vol que posi ordre i perquè es convenci que jo no faig por, que per alguna cosa sóc una Fada i no una bruixa.



I doncs? Us hi animeu?

Etiquetes de comentaris:

 
escrit per fada a les 22:48, | 18 Comentaris

Aniversari anunciat

divendres, 23 d’octubre de 2009

No pensava fer-ne matèria de post, però és clar que després d'una felicitació com la que he rebut aquest matí bé n'havia de parlar. La Nimue ha esbombat per tota la blogosfera que avui és el meu aniversari. Ha estat discreta, això sí, a no desvetllar el nombre. Doncs, a mi em ve de gust dir-vos que ara fa vint anys que vaig fer els mateixos anys que el dia de l'aniversari. O sigui que ningú no podrà dir que el 43 no sigui un número ben rodó. No disposo de massa temps, perquè el divendres és el dia que agafo el tren i me'n vaig a Barcelona a fer una maratoniana sessió de quatre hores de classe d'italià. Gràcies a tots els que m'heu felicitat aquí i allà i especialment a tu, princeseta entremaliada. Espero gaudir-ne amb calma durant el cap de setmana.

I us deixo també el que va passar ara fa justament 43 anys en clau de bombolla que alguns ja sabeu que m'agraden.


No hi ha color.

Dins la bombolla, tot és foscor.

Se sent de fons

el dringar de veus

que esdevindran estimades,

alguna cançó de bressol.

M’embolcalla una humitat tèbia,

protectora, vital.

Cloc les parpelles,

vul desentumir els músculs,

replegats.

Cada dia que passa

es redueix l’espai.

Pugno per alliberar-me

no sé ben bé de què.

Maldo per fugir

no sé ben bé a on.

La bombolla esdevé presó.

En un esclat de sang

l’esberlo definitivament.

I un xiscle agut

em fereix les oïdes.


(I no sé per què em separa les línies així de malament. Quan més pressa tens... )

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 14:48, | 92 Comentaris

C@ts

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Dissabte a la nit, la blogosfera es va vestir de gala. Des d’aquest humil blog (i no és una captatio benevolentiae perquè els que em coneixeu una mica sabeu que no exagero quan dic que sóc una autèntica nul•litat informàticament parlant) vull felicitar els nominats, els finalistes i, evidentment, els guanyadors, alguns dels quals segueixo assíduament i em fa molt feliç que rebin aquest reconeixement.

Però també vull felicitar els organitzadors i agrair-los la manera com estan contribuint a la difusió dels blogs en català. La principal guanyadora és, sens dubte, la llengua. Coneixem blogs d’indrets diferents d’arreu del nostre país i cadascun ens aporta, no només unes reflexions, unes històries que a vegades ens fan riure i a vegades ens emocionen, sinó també una manera de parlar, uns mots que aquí diem així i allà diuen diferent. Ens enriquim com a persones i com a usuaris de la llengua. Com a professora que sóc de llengua i de literatura catalana, valoro molt positivament l’ús que es fa de la nostra llengua a la blogosfera i l’alt nivell de la correcció dels escrits.

Us felicito molt i molt. És una iniciativa fantàstica que només va en una direcció, com el català: endavant!

Etiquetes de comentaris:

 
escrit per fada a les 16:31, | 15 Comentaris

Miracles

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Google

A la classe de 2n de primària ja fa tres setmanes que ha començat el curs. Aula nova, mestra nova, llibres nous... Les cares de sempre entre els companys i una taula buida. El P. no ha vingut encara a l’escola. Pocs dies abans de començar el van operar. El P. va néixer amb un cor especial. El seu cor sap estimar tant que es veu que no sap fer les coses normals que fan els cors com portar un ritme constant o bombejar la sang correctament. Per això l’han hagut d’operar una altra vegada, perquè amb les anteriors operacions no n’hi va haver prou per convèncer-lo que no es podia dedicar només a estimar. Els nens i les nenes el troben a faltar, perquè quan un cor estima tant també es fa estimar. Que el cor del P. no el deixa córrer o jugar a futbol a l’hora del pati, doncs es queden tots al seu voltant i juguen a coses tranquil•les. Que el P. no pot portar la motxilla perquè pesa massa, sempre hi ha un voluntari que la treu fins on l’espera la seva mare amb un somriure.

Però aquest any, tots juguen a córrer i cadascú es porta la seva motxilla, perquè el P. no ha tornat. L’operació ha anat bé, però després es veu que li va tocar massa l’aire i s’ha refredat. (Aquesta és la versió edulcorada que s’ha donat als nens). L’operació ha anat bé, però després dues embòlies l’han deixat en estat de coma. (Aquesta és la versió crua que tenim els pares). I t’empasses el nus que se’t forma al coll perquè ets adult i saps que és molt difícil que se’n surti i voldries ser nen per quedar-te amb la versió edulcorada. I la impotència et fa tancar els ulls, d’on les llàgrimes no tenen cap problema per sortir i lliscar galtes avall. I penses que necessites un miracle. Pel P., pel somriure de la seva mare, pels seus companys que tenen aula nova, mestra nova, llibres nous i que juguen a córrer pel pati. I et surt una mena de súplica, una pregrària, i demanes amb totes les teves forces un miracle. Perquè et dóna la gana de creure que si ho desitges molt fort es produirà.

Passen els dies sense novetats fins que un dia et diuen que ja no necessita respiració assistida i que no està a la UCI. Però no reacciona, no coneix, no parla. I crides amb força perquè si ja has aconseguit un miracle, en vols un altre.

Els metges no ho entenen, no s’ho expliquen. El P. ja parla, sap el seu nom i el de la seva germaneta. Belluga les mans. Però encara li queda molt per lluitar, i potser aquest curs no tornarà. Però se n’està sortint. El seu cor no vol deixar d’estimar. I continues tenint un nus a la gola, però aquest està bé: és tota l’emoció concentrada i la felicitat de saber que els miracles són possibles.

Etiquetes de comentaris:

 
escrit per fada a les 11:02, | 16 Comentaris