L'envolée

Dijous a la tarda bufava un vent que amenaçava pluja; un vent d’aquells que sembla que s’ho hagi d’endur tot per davant. I jo que havia d’anar a Barcelona. “Ah, no!” –em vaig dir a mi mateixa– “Jo no agafo un tren amb el risc que la pluja o el vent s’enduguin la catenària!” Així és que vaig seguir els savis consells de la Mary Poppins, una de les fades més conegudes i reconegudes mundialment: “si fa vent aprofita’l per viatjar en la direcció que va”. I ja em veieu vestida de negre, amb un maletí, botes i paraigua. Vaig arribar a Barcelona sense problemes, perquè les bruixes que viatgen amb escombra van pel carril de vehicles lents, i em vaig plantar al bell mig de Barcelona. Després de dedicar-me a gestions prosaiques que no vénen al cas, va venir el moment màgic del dia. Em vaig trobar amb una de les blogaires també més coneguda i reconeguda de la blogosfera: la Rita

Vam sobrevolar la ciutat amb un somriure d’orella a orella, posant-nos al dia, coneixent-nos millor. La Rita és una guia fantàstica dels racons més entranyables de la ciutat. Una tarda inoblidable fins que ens vam haver d’acomiadar perquè el vent va canviar de direcció i calia tornar a casa. Potser algun dia tornarà a bufar en la direcció adequada...

Tot el cap de setmana en dansa buscant la meva carrossa. De primer vaig pensar que me l’havia descuidada en algun lloc, però no era versemblant ni tan sols tractant-se de mi. Després se’m va acudir que la meva bonica carrossa blava havia decidit deixar-me i anar-se’n amb el zeppe de la Nimue, que tampoc sabem on para. Però buscant amunt i avall, l’he trobada. I, a més, he descobert que hi ha algú disposat a fer bromes pesades. Sisplau, ajudeu-me. S'admeten tota mena d'hipòtesis. Sense carrossa no podré fer bé de fada padrina i la meva princesa se’n buscarà una altra. On és la clau d’aquesta presó daurada que em separa de la meva carrossa? Qui ha estat el graciós?

Etiquetes de comentaris: fotos, històries

La fada ja ho fa això de desaparèixer de blogsville tot sovint, però on s’ha posat ara? Comença un nou curs, és clar, però no n’hi ha per tant... Coneixent-la segurament que en porta alguna de cap. Així és que haurem de desvetllar els motius de l’absència. Ser fada no és fàcil, no us ho penseu, i quan tens al teu càrrec una princesa com la que té la fada, menys. Cal un reciclatge constant i buscar noves fórmules per poder ser una bona fada padrina. El darrer curs intensiu de la fada consisteix, entre d’altres, a saber fer pastissos semifreds de xocolata com aquest.



I és que els temps canvien i abans tot era més senzill i se solucionava a cop de vareta. Ara, no. Ara necessites artilugis molt més complicats que requereixen molta pràctica i dedicació. Enteneu ara per què la fada no treu el cap pel celobert? Està tot el dia a la cuina amb la seva nova THERMOMIX!!!



Prepareu-vos a llepar-vos els dits, perquè això fa de tot!!

Etiquetes de comentaris: delícies, estiu, receptes