Al més pur estil Mary Poppins

dimarts, 22 de setembre del 2009

Dijous a la tarda bufava un vent que amenaçava pluja; un vent d’aquells que sembla que s’ho hagi d’endur tot per davant. I jo que havia d’anar a Barcelona. “Ah, no!” –em vaig dir a mi mateixa– “Jo no agafo un tren amb el risc que la pluja o el vent s’enduguin la catenària!” Així és que vaig seguir els savis consells de la Mary Poppins, una de les fades més conegudes i reconegudes mundialment: “si fa vent aprofita’l per viatjar en la direcció que va”. I ja em veieu vestida de negre, amb un maletí, botes i paraigua. Vaig arribar a Barcelona sense problemes, perquè les bruixes que viatgen amb escombra van pel carril de vehicles lents, i em vaig plantar al bell mig de Barcelona. Després de dedicar-me a gestions prosaiques que no vénen al cas, va venir el moment màgic del dia. Em vaig trobar amb una de les blogaires també més coneguda i reconeguda de la blogosfera: la Rita

Vam sobrevolar la ciutat amb un somriure d’orella a orella, posant-nos al dia, coneixent-nos millor. La Rita és una guia fantàstica dels racons més entranyables de la ciutat. Una tarda inoblidable fins que ens vam haver d’acomiadar perquè el vent va canviar de direcció i calia tornar a casa. Potser algun dia tornarà a bufar en la direcció adequada...
 
escrit per fada a les 23:57, |

14 Comentaris:

Els meus respectes per tan insigne trobada.
Ohhh... què bonic ho has fet!!!!

Jo també ho vull explicar, però non tinc la teva traça! :P

De tota manera, vagi per endavant que va ser una trobada molt maca, de fet tal com me l'esperava, i que em va encantar conèixer-te.

Ets una autèntica fada!!
Petons!
Gestions prosaiques... segur que era un congrés secret de fades del quals no ens en vols dir res perquè òbviament, com diu el seu nom, és secret!!!!

Segur que va ser una vetllada molt agradable!!! Ja vas llençar una mica de pols màgica per sobre de Barcelona? A veure si me'n toca una mica, que jo hi vaig per la Mercè!!!
quin una en trameu?
Me n'alegro que trobessis una bona guia. És imprescindible per anar a una ciutat tan gran. Un petó.
gestions prosaiques, potser, però jo que conec aquestes gestions diré que molt importants també! clar que res comparable amb aquesta trobada tan xula! :)
Que bonic, sí, que bonic com ho has explicat! I digues, portàveu les xapes de la Rateta??
És divertit conèixer aquestes històries paral·leles a Blogville.
;)
Si vols et fem conèixer la propera i t'hi afegeixes. Un petó.

A mi també em va encantar conèixer-te, Rita, de debò. Va ser una tarda molt agradable. Molts petons.

En portava un pot sencer, Laia, i la vaig deixar anar tota perquè la festa major fos un èxit!! Que vagi molt bé la Mercè!


Tramar, Estrip? La Rita i jo? I ara! Santa innocència! ;)


Tu sempre tan pagmètic, Jordicine. Tens tota la raó. Petons.


I per sort les qüestions prosaiques van anar molt bé, Nimue! Potser en un futur en podré parlar en el blog, qui sap. Un petó.


Ostres, no, Violette! Al mes de maig jo encara no coneixia la Rateta. Ho he trobat molt interessant. Seria tan divertit anar pel carrer real i veure algú amb la xapa... Molts petonets.
Sí que és bonica barcelona, molt. Però així com vosaltres, en glopets petits...Massa, t'atipa.
un petonas
sempre he estat fan de la Mary Poppins.
M'alegra que anés bé la trobada
Oooohhh!
Què bé!
Us imagino passejant i gaudint de la companyia...

quin plaer aquestes tardes de somriures i confidències...

Petonets a totes dues!
Totalment d'acord, Edelia: Barcelona en petites dosis.


Molt bé, Khalina, ja has vist que la Rita també en va gaudir. Gràcies per passar per casa meva, sempre que vulguis.

Un petó per a tu, també, Mar. Va ser molt agradable, ja ho crec. I totalment recomanables aquestes petites trobades amb algú a qui només et falta posar una cara.
Quin tàndem més fantàstic!!
Una abraçada a les dues, sou màgiques!!
Apa com debíeu "xalar" ! :)
Fa il.lu trobar-se i compartir somriures !!