Somriure

dilluns, 16 de febrer del 2009
Foto: Google

Després de llegir el post del Xexu, m'ha vingut al cap un escrit que en algun moment de la meva joventut ens passàvem de mà en mà. Hauríem d'exercitar més sovint els músculs facials. Ara l'avantatge és que Internet ens ho posa tot molt més fàcil. Us el passo.

Somriure no costa gens i dóna per a molt.
Un somriure fa rics als qui el reben,
sense empobrir als qui el donen.
Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ser etern.
Ningú no és prou ric per a poder rebutjar-lo,
i ningú és tan pobre com per no poder donar-lo.
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us vol donar el somriure
que vosaltres us mereixeu,
sigueu generosos amb ella:
doneu-li el vostre,
ningú té tanta necessitat d'un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 10:28, |

25 Comentaris:

« back home
Publica un comentari a l'entrada
  At 16 de febrer del 2009, a les 12:05 Blogger Rita ha dit:
Gràcies pel teu, bonica!

Aquí tens el meu... :))) i aquesta abraçada... (((((((((fada)))))))) i aquests petons... :****
Bona setmana!
  At 16 de febrer del 2009, a les 16:31 Blogger Jesús M. Tibau ha dit:
aprendre a riure hauria de ser una assignatura obligatòria, tot i que sempre hi hauria alhgun partit que la trobaria inconstitucioanal
  At 16 de febrer del 2009, a les 19:35 Blogger Sergi ha dit:
I que en dóna d'alegries un somriure, i tant que sí! Amb una persona molt important, quan parlàvem pel gtalk no fèiem servir gairebé mai emoticons d'aquells, però per expressar felicitat sempre ens deixàvem el símbol de somriure, i no ens el regalàvem debades, si el posàvem significava que ho estàvem sentint. I jo ara te'l deixo a tu :)
  At 16 de febrer del 2009, a les 20:00 Blogger Jordicine ha dit:
Riure és importantíssim. Jo intento riure i somriure cada dos per tres. Així tot és més fàcil, Bona entrada, Fada. Un petó.
  At 16 de febrer del 2009, a les 20:45 Blogger nimue ha dit:
ale, se m'ha esborrat...
que deia que a mi m'agrada quan em regales somriures (com el que vaig descobrir amagat a la sopeta... ;))
Ale, aquest per tu, ben gros :))))
  At 16 de febrer del 2009, a les 23:20 Blogger fada ha dit:
Ei, m'ha agradat això de l'abraçada i els petons, Rita. M'encanta que siguis així d'entusiasta!

Quanta raó que tens, Jesús! No és perquè sí que existeix la risoteràpia, oi?

Doncs em sento molt afalagada, Xexu. Moltíssimes gràcies. Un petó.

És un bon exercici i un bon propòsit, Jordicine. Em sembla que m'ho posaré a l'agenda i faré anàlisi de somriures cada vespre. Petons.

Nimue, a mi avui se m'ha esborrat un somriure important cap allà a les tres i deu. Però sàpigues que et faré costat i t'ajudaré en tot el que calgui, encara que fos una cosa tan inversemblant com fer les maletes... Per cert, com es desfà un nus a la gola? Una abraçada.
  At 17 de febrer del 2009, a les 3:20 Blogger Violeta ha dit:
Fada, el millor encanteri és un somriure. De debò. Preciós el text.

:)))
  At 17 de febrer del 2009, a les 6:33 Blogger Striper ha dit:
Precios i cert, jo no vull que mai m'abondoni un somriure per donar.
  At 17 de febrer del 2009, a les 11:58 Blogger bimbonocilla ha dit:
Tota la raó... un somriure és un dels millors regals que es poden fer.

:)

MUAK
  At 17 de febrer del 2009, a les 15:12 Blogger estrip ha dit:
això hauria d'estar escrit a totes les places del món!
  At 17 de febrer del 2009, a les 23:42 Blogger fada ha dit:
Gràcies, Violeta! :))

Doncs, benvingut al club, Striper! :))

Molts petonets, Bimbonocilla! :))

I als carrers, i a les escoles, i a les oficines, i... a la cara de cadascú, Estrip! Petons. :))
  At 18 de febrer del 2009, a les 16:51 Blogger Joana ha dit:
I en temps de crisi ia primera ora del mat´, és com un regal!
Que tinguis uns bons dies :)))))
  At 18 de febrer del 2009, a les 16:53 Blogger Joana ha dit:
Ostres! Em menjo les lletres...
"hora" "matí" i això que acabo de dinar ;)
  At 18 de febrer del 2009, a les 19:25 Blogger Lluna ha dit:
Crec que hi ha somriures que curen més que alguns medicament...

Aquí tens el meu :)
  At 18 de febrer del 2009, a les 22:59 Blogger fada ha dit:
Joana: i costa tan poc de fer aquest regal... Només cal que no ens descuidem de posar-nos-el cada matí (encara que sigui davant del mirall de l'ascensor) ;))

Ben dit, Somiant la lluna! I jo encara diria més: hi ha somriures que s'encomanen més algunes malalties. Jo m'he deixat encomanar pel que m'has deixat i he notat com em trobava força millor. Gràcies, guapa, un petó. :))
  At 20 de febrer del 2009, a les 16:20 Blogger Laia ha dit:
gràcies pel somriure, fada. Una espurna d'alegria mai ha de ser rebutjada. Bon cap de setmana!
  At 21 de febrer del 2009, a les 16:44 Blogger mar ha dit:
El millor regal per fer i per rebre, sí senyora!
Un somriure per a tu bonica!

:-))))
  At 21 de febrer del 2009, a les 19:57 Blogger Ainalma ha dit:
És curiós, però el final d'aquesta afirmació el tinc penjat a la porta de la meua aula, i segons vaig llegir allà on el vaig copiar, ho va dir el Dalai Lama... M'encanta!

Besets!
  At 23 de febrer del 2009, a les 17:58 Blogger fada ha dit:
De res, Laia, bonica! Si sabessis quin cap de setmana... Carnaval, carnaval... ;))

Gràcies, Mar! Somriures van i somriures vénen! :))

El Dalai Lama? Ostres! Això no ho sabia. I ho tens penjat a la porta de l'aula? Ainalma, ets un encant! Petons, bonica!
  At 25 de febrer del 2009, a les 10:57 Blogger zel ha dit:
Preciós el post, ja diu com ets, fada bonica...
  At 25 de febrer del 2009, a les 22:42 Blogger AGUARELIX ha dit:
Quanta, quanta veritat! Dada curiosa: fins i tot quan estic de mal humor, si faig la ganyota com si somrigués, encara que forçada, em canvia l'estat d'ànim! Molt important, zí zenyora! :))
  At 1 de març del 2009, a les 23:18 Blogger rhanya2 ha dit:
Reconec que de vegades em costa una mica... i quan ho faig es produeix el miracle!! També em somriuen i el meu somriure queda multiplicat, no per dos sino per vint o trenta!!
:)
  At 3 de març del 2009, a les 10:14 Blogger fada ha dit:
Mua! Zel, moltes gràcies.

Gràcies per fer-me somriure, Aguarelix! Un petó.

Tens raó, Violette, és un moment màgic! Petons.
  At 15 de març del 2009, a les 10:43 Blogger rhanya2 ha dit:
Violette: Toc-toc-tooooc...
Fada: Qui hi ha?!
V: Bon dia, Fada
F: Bon dia, Violette ¿què vols?
V: Vinc a oferir-te la mà de la meua filla, la princesa Ratolina, perquè el núvol m’ha dit que ets el personatge més poderós del món...
Ai no!! Això era un conte que jo explicava a la princesa de les rastes quan era petita!!!

Fada!!! Que vul que m'expliquis més contes! Que no me'n sé de nous i que et trobo a faltar!
:(
  At 2 de maig del 2012, a les 18:17 Blogger aloalo ha dit:
Guy's has expanded over the centuries. The original buildings formed a courtyard facing St Thomas Street, comprising the hall on the east side and the Chapel, Matron's House and Surgeon's House on the west-side. Two inner quadrangles were divided by a cloister which was later restyled and dedicated to the hospital's members who fell in World War I. The east side comprised the care wards and the 'counting house' with the governors
Yorkville Condos

villa rentals


« back home
Publica un comentari a l'entrada