Aniversari

diumenge, 14 de març del 2010

Foto: Internet

Ja fa uns quants dies, però avui ens hem pogut reunir tots per celebrar-ho. Ma mare ha fet vuitanta anys. Fèiem goig. Ens sentim afortunats de poder estar tots junts. Fins i tot el nét gran –el meu nebot– que ha trobat feina a Mallorca i que s’hi està tota la setmana, ha pogut venir. Per unes hores hem oblidat els problemes que tots portem amb nosaltres i hem estat per ella. Perquè s’ho mereix. Perquè, qui ha estat sempre per tots, si no ella? I durant la conversa sorgeixen records, anècdotes, històries prou antigues que alguns ni tan sols hem viscut. Però hi ha un lligam, una persona que ho aglutina tot, perquè és al voltant seu que tot pren sentit.

La foto que obre l’entrada és clar que no necessita presentació per a la gent del país, Sitges és Sitges. És on va néixer la meva mare ara fa vuitanta anys. Ha canviat molt en aquest temps; a ella mateixa li costa reconéixer-hi el Sitges de la seva infantesa, però hi ha una cosa que roman inalterable al pas del temps: la Punta. Per això li hem regalat un tapís amb una Punta, amb castell de focs inclòs, que he fet de patchwork en nom de tots. És una imatge tan infinitament vista que s’identifica fàcilment. Per a la Beba, a qui vaig prometre de publicar la labor quan la tingués acabada, i per si algun altre blogger o amic italià em visita, he posat també la imatge real perquè per a ells potser no és tan fàcil identificar-ho.

Versione italiana (scusatemi per gli errori e per una sintassi più somigliante al catalano che all’italiano)

Mia mamma ha fatto ottant’anni. Tutta la famiglia si è riunita per celebrare il compleanno. Ci eramo tutti, anche il nipote maggiore che ha trovato un lavoro da poco a Mallorca. Abbiamo lasciato fuori i nostri problemi e l’abbiamo avvolta con la nostra presenza e il nostro affetto. Perché lo meriti. Perché lei è stata sempre attenta alle nostre necessità. Per il suo amore incondizionato. Durante il pranzo abbiamo ricordato tanti anedotti, abbiamo raccontati tante storie che alcuni di noi non abbiamo nemmeno vissuto. Lei è la persona che da senso a tutto.

Lei è nata a Sitges ottanta anni fa. Per ciò la fotografia più singolare di questo paese catalano. Sitges è diventato molto diverso nel trascorso di ottant’anni, non a niente a che fare con il Sitges della sua infanzia, ma questa immagine della chiesa è rimasta inalterabile. È conosciuta come “la Punta”. Cioè quello che le abbiamo regalato: un arazzo con una “punta”, nella notte della macchina pirotecnica, fatta di patchwork. Se fate uno scatto sopra la foto potrete anche vedere i punti fatti con l'ago da cucito. Aspetto che vi piacerà.



Si cliqueu damunt de la foto podreu veure'n les puntades i tot! Espero que us agradi.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 18:35, |

14 Comentaris:

Per molts anys mama de la fada!

Un regal preciós d'una filla estupendíssima!
Petons!
Gràcies, guapa!! Molts petons per a tu també.
Estic segur que aquest regal tan personal li ha fet saltar més d'una llagrimeta. Felicitats per ella!
Fada, muchas felicidades para tu madre...esas puntadas te han quedado perfectas eres una artista
Gràcies, Xexu, però el tema llàgrimes, que jo sóc molt donada a deixar anar, em ve de banda paterna. Ma mare és moltes coses, però emotiva no gaire. Ara, que li ha agradat t'ho asseguro i que ha sabut valorar la feina i les hores que hi ha darrere també. Un petó.


Gràcies, Lasafor. Si t'ho mires bé (cosa que a la foto no s'aprecia, hi ha alguna imperfecció. Però en un cas així no té importància ;)
Moltes felicitats a ella i també a tu. Petons.
Gràcies, Striper, un petó.
Absolutament preciós!!!! ja ho sabia que ets una artista! ;) M'alegre molt que hages pogut acabar-lo a temps i que li haja agradat a la teua mare. Muaks!
Moltes felicitats per la mama de la Fada. Cuideu-la molt.S'ho mereixen les mares...la meva aquest agost en farà 87 i està "en forma" :)
Bon dia fada, espero que estiguis bé !
Gràcies, Nimue, guapa. Tu saps que podria estar una mica més encoixinat, però s'arriba fins on s'arriba. Petons.


Gràcies, Joana. Sí que s'ho mereixen, sí, tens raó. Carai 87 són molts, eh? Sobretot perquè cada any de més en aquestes edats es fa notar força. Petons per a totes dues.
Felicitats a la teva mare i a tu i als teus per la part que us toca. Un petó i fins aviat.
moltes felicitats! ho dic per viure a sitges, però també a la teva mare. Ets afortunada (per les dues coses)
Moltes gràcies, Jordicine! Un petó.

Gràcies, Edèlia, però no visc a Sitges. La meva mare hi va néixer i hi va viure fins que es va casar amb el meu pare. Ara tots vivim a Vilanova i la Geltrú (potser no és tan bonic, però sí que és molt més tranquil). Petons.
Nena, què bonic!
Quin curro...
D'on treus les hores? si no pares!
Realment és preciós. Segur que la teva mare encara plora ara.

Petons.

Sedalina.