Mediterranisme

dimecres, 9 d’abril de 2008

Avui no us explicaré cap conte. El dia d'avui ja ha estat prou fantàstic.

Dimecres. Un dimecres aparentment com els altres que hem sabut transformar en un dia especial. Els dies especials són bonics, perquè són molt teus. Anar a Barcelona és pesat. O pagues el peatge més car de tot l'estat o voreges la costa de Garraf que paisatgísticament és incomparable però que té la seva dificultat sobretot quan trobes camions. A partir de Castelldefels, a pas de tortuga. Això sí, amb la consciència ben ecològicament tranquil·la perquè estem contribuint a la sostenibilitat del sistema. I després les entrades, els semàfors, els taxis... Un parell d'encàrrecs necessaris que han resultat un èxit i, finalment hem aconseguit enlairar-nos i deixar enrera la terra ferma.

El vol de la fada ens ha dut fins a Montjuïc. Una taula tranquil·la, un finestral obert i Barcelona es mostra magnífica davant dels nostres ulls. A fora, el dia és gris i el vent que s'enduu els núvols juganer ens en porta uns de nous. A dins, hi ha l'escalfor de la conversa, l'olor del pa d'anous acabat de treure del forn, les orquídies, les grans pintures murals. Un dinar excel·lent.

I per fi, el moment més esperat: entrem a l'exposició del romànic a la Mediterrània. Tot el que vau poder imaginar, recordar o recrear arran de la pintura romànica en el post anterior, no és res al costat dels conjunts escultòrics que s'exhibeixen en aquesta temporal. Els plecs de la roba, els cabells, els animals coneguts i els imaginats, els motius geomètrics i els florals... Materials consistents que representen el moviment, la fragilitat, la delicadesa. Influències i intercanvis al llarg de segles mediterranis. Roma, el llegat. Pisa, Toulouse i Catalunya, la simultaneïtat. El visitant queda gratament sorprès per la presentació de les peces i l'organització de l'espai d'una exposició de mida més que raonable. Però no acaba aquí. Canvi de sala. Foscor. Més foscor encara amb les ulleres de tres dimensions. La portalada de Santa Maria de Ripoll observada fins al més mínim detall des de tots els angles imaginables. Una peça excepcional. Un muntatge molt digne.

Encara amb les pupil·les impressionades, emprenem la tornada. A les set, concert de mandolina. Aquest curs, l'escola de música organitza actes i concerts entorn de les músiques mediterrànies. Mandolina i mandolina elèctrica, acompanyades de pandero, flauta de bec i arpa. Vivaldi, peces tradicionals italianes i per acabar Na Lua (A la lluna) del portuguès Julio Pereira, un regal per als sentits. Em sap greu no poder-ho penjar perquè la peça s'ho val.

Desig de fada per acabar l'encanteri: que la mar no sigui un obstacle que ens allunyi, sinó que serveixi per establir ponts culturals i de diàleg.

Etiquetes de comentaris: ,

 
escrit per fada a les 23:09, |

15 Comentaris:

oooh! qui dimecres més profitós! i que bé que hages pogut tornar a aquell restaurant tan bonic en bona companyia ;)

A veure si em dóna temps a visitar l'exposició abans que s'acabe!

b7s!!
M'alegra saber que la ciutat t'ha tractat tan bé i que hagis gaudit tant d'una jornada particular. ;)

Em sembla que m'has convençut del tot i dissabte me n'hi vaig al MNAC.
Un petó, maca!
Visita el meu blog. Hi ha una coseta per a tu.
...mar en el medio de las tierras...

ho has tan ben explicat... que la setmana que ve, faré un forat per anar-hi.
Ohhh, m'apunte el nom del museu! Si la cosa va bé, en juliol faré la meua primera visita a Barcelona amb unes amigues, i encara no sabem què anar a veure.

Besets!
Ho expliques de manera tan interessant que fas ganes d'anar-hi... i també al restaurant... (pst, Fada! pots xivar-nos el nom?)

Petons!
espero que s'hi pugui entrar amb barret. I gràcies per posar-nos la mel a la boca.

salut!
Sempre que he anat a aquest restaurant hi he estat en bona companyia, Nimue, no ho dubtis! Bona nit, guapi!

Marta i Rita, vosaltres que encara ho teniu més a prop, no dubteu d'anar-hi. I sobretot després expliqueu-me què us ha semblat. Una abraçada a totes dues.

Maria Jesús, gràcies per la nominació!

Ainalma, la primera visita!! No m'estranya que no sapigueu què veure: hi ha de toooot. Et podria fer una llista interminable de llocs indispensables, però potser amb un consell n'hi ha prou: passegeu i obriu bé els ulls, les meravelles apareixen soles! I aprofitant l'avinentesa una trobadeta de blocaires? D'aquí al juliol tenim temps de pensar-ho. Un petó, maca.


En veu baixa, eh Violette? Que si no començarà a omplir-se. El restaurant està dins mateix del museu i es diu Oleum. Si et connectes a la pàgina del MNAC en pots tenir més informació. I si descobreixes o intueixes com està feta la salsa de bolets que acompanya els farfadelle, xiva't tu, ok? Un petó.
Pot quedar molt elegant, Strip! Jo ahir me'l vaig treure per no donar la nota, però és clar que els barrets de fada són una mica "cantons":) Petons.
"We are not human beings having a spiritual experience, we are spiritual beings having a human experience." -Pierre Teilhard de Chardin
Tots els teus articles em donen a entendre que disposes d'un ampli bagatge cultural, relacionat amb el món de l'educació o de la història. És un plaer llegir-te de nou.
T'hi has acostat força, Maria Jesús. Sóc profe de català. La llengua m'agrada i la literatura m'apassiona. L'art, la història, la música, les humanitats en general m'encanten. Llàstima que el dia només té 24 hores i en canvi hi ha tantes coses per descobrir...
Un vol fantastic per Barcelona i els seus encants i segur que l'aterrage va ser prou bo tambe.
Esperant poder tornar a fer una escapadeta, Striper. De fet, un parell de setmanes i arrepleguem un pont xulo. Uauu!
If you want your article to be valuable, you should include accurate and relevant facts. The facts
must relate to your topic and subtopics.
sekspartnerhcg diet meal plan