El bressol de les fades

dilluns, 24 de març de 2008

Hem fet una curta escapada al Pallars, el bressol de les fades. Hem caminat per l'estret congost de Collegats fins al punt en què les parets de la muntanya a banda i banda de riu sembla talment que no t'hagin de deixar passar, tan juntes estan.

La Noguera baixa alegre, salvant petits obstacles. Mentre els nens s'entretenen tirant pedres al riu i mirant floretes, jo m'allunyo una mica i, allà a la vora, entre la vegetació de ribera, en silenci, conjuro les dones d'aigua que emergeixen resplendents. Als ulls dels humans no són més que salts d'aigua, l'escuma del riu... Per a mi són fades germanes que m'expliquen els misteris de la natura. Viuen a l'Argenteria des de fa segles i se l'han modelat al seu gust.




Els geòlegs ens parlarien de plegaments, de la morfologia de les roques, de l'erosió... Els excursionistes hi veurien la bellesa d'un paisatge curiós format a base del treball constant que hi han realitzat les forces de la natura.

Nosaltres sabem que són fruit de l'acció de les fades que en temps llunyans lluitaren contra monstres malignes als quals derrotaren i transformaren en roca. L'Argenteria és el lloc on la batalla fou més cruenta i les figures immortalitzades dels monstres en són el més fidel testimoni. Ho sabem nosaltres i ho sabia el gran poeta:

"De cim a cim va de Rubió a Pentina,
i, sota Bresca en Collegats, li ensenya
la rica Argenteria que en la penya
parà algun geni amb enciseres mans.

Cortinatge de tosca i brodadures,
cascades d'argent fos en l'aire preses
garlandes d'heura en rics calats suspeses,
d'alguna fada finestró diví,
de lliri d'aigua i de roser poncelles,
com ulls closos de vèrgens que hi somien
tot hi és blanc, com los coloms que hi nien
papallones gentils d'aquell jardí."

(Jacint Verdaguer, Canigó)

I per damunt de les crestes escarpades, acostant-nos ja al crepuscle, la lluna ens mira encuriosida a punt de fer el ple.



Paisatge hivernal, arbres despullats, llunyanes taques de neu al capdamunt de les muntanyes, una mica més de fred que aquí. Primavera incipient, el rosat dels arbres florits que a la costa ja han tret les fulles verdes. I trencar amb les obligacions, amb les activitats, estar tots junts i compartir jocs, lectures, passejos, i lliscar per la neu i fer un ninot i tirar-nos boles i acabar xops i rebentats i feliços. Necessitàvem una mica d'aquesta màgia pirinenca. Per sort n'he carregat el dipòsit de la vareta màgica i segurament em durarà fins a l'estiu.

Encanteri acabat.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 18:45, |

18 Comentaris:

Doncs ara que tens la vareta magica ben cargada de magia fresca, esperem els teus magics pposts.
Visca! has pogut penjar les fotos! :)) Que bonic tot el que expliques! És una mica com estar allà i anar mirant amb els ulls que pertoquen per descobrir aquests raconets de fades... Elles sí que saben triar-se els llocs, sí... Et durarà fins l'estiu? Visca! ;)
Sí, Striper, no pateixis, al menys un per setmana, que sóc una fada molt ocupada jo! Gràcies per anar-me seguint.

Gràcies a les teves indicacions telefòniques. Tu sí que ets màgica! I sí, espero que em duri fins a l'estiu, si no l'haurem de recarregar amb una miqueta de reiki:)OK? Petons.
Quines vacances més boniques! De vegades no cal marxar gaire lluny, oi?
Ben segur que la màgia t'arrivarà fins a l'estiu...i potser més!
Un petonet i bona setmana.
Tens tota la raó, Audrey. Tenim un país tan ric de tantes coses... Jo tinc la sensació que no me'l podré acabar. Sempre quedarà algun raconet per descobrir i ... per estimar.
En el post anterior hi ha un conte d'una princesa que potser també podràs explicar a la teva princesa.
Bona setmana per a tu també. Un petó.
La lluna és sempre molt important en els contes de fades.
Aquesta nit iluminava toooot el menjador.. quina sort he tingut!
Hola Marta! Benvinguda! Que bé tenir un menjador il·luminat per la lluna. El meu és molt assolellat. Un dia d'aquests provaré d'apagar els llums i veure què passa, perquè la lluna bé que la veiem des del menjador... Gràcies per la visita i per la idea!
Fada... no podía dormir del vent que feia i patia per la roba estesa.. he anat a veure si el pantalons encara hi eren i ... taaaaaaaaaaxxxxxxxxxxxxxxan!!! petits miracles!
Doncs per un cop i sense que serveixi de precedent... Visca el vent, Marta!
preciós, ja hi estic anant cap al bressol de les fades...

alguna fada m'ha portat fins aquí i d'aquí vés a saber on...

salut!
Hola Estrip! Vés tan lluny com et portin les fades, però torna a passar per casa meva de tant en tant.
Fins aviat!
La història de les fades sobre la roca és preciosa. Crec que són éssers molt relacionats amb la natura. És evident que tens sensibilitat per elles i que et mereixes que omplin la teva vida de màgia i et facin sentir que la realitat de vegades es confon amb la fantasia (somiar no costa res). Ja saps que m'encanta llegir-te
Gràcies, Maria Jesús. M'encanta que em diguis que t'agrada el que escric perquè jo m'ho passo tan bé, fent-ho... A tots ens aniria d'una altra manera si poséssim una miqueta de màgia a les nostres vides, oi que sí? Visca la fantasia!
Mare meua, quin lloc més meravellós! És increïble el que la natura és capaç de fer sense l'ajut de l'home, eh? Ella sí que és la Gran Bruixa d'Infinit Poder!
Ei! Bentrobada. Quina manera de fer vacances de tot, eh? Sí que és impressionant, sí, la natura. I això que la càmera només n'agafa un trosset! Imagina't!
OOh que bonic!!! Quin paisatge! No ho sabia pas, que les fades a Catalunya haguessin estat les protagonistes de cruels batalles... tot sigui per derrotar el mal! ;)
De debò que sí, preciós! Ui, les fades... La de coses que fan i no sabem...
Que tinguis un bon trimestre. Ah! I benvinguda a casa meva!
============================

Keep sharing gan, kunjungi balik yaa..

Bwin368 Agen Judi Terpercaya
Bwin368 Agen Judi Online

Bwin368 Agen Bola Terpercaya
Bwin368 Agen Judi Terbesar

Dewa Bola Online
Dewa Bola

============================