L'envolée

A casa fa uns quants dies que tenim un convidat de fusta. Amb el seu somriure perpetu fa les delícies de les petites i arrenca el somriure passatger dels grans. El nostre tió ens visita cada any per aquestes dates i només ens demana una mica de menjar i aigua. El dia de Nadal, a la tarda, prepararem el bastó. La mainada l’anirà a mullar tot recitant salmodiosament uns versos improvisats un any i que ja han esdevingut tradició:

No volem pals d’escombra,
ni potes de cadira;
volem anar a la fira
i fer una bona compra.
Direm al boletaire
que ens deixi el seu bastó,
per picar a l’esquena
i fer cagar el tió!

Sense abandonar el seu somriure i amb la manta ben col•locada, el tió suportarà resignadament les bastonades a ritme de cançó i en acabat trobarem tot de regals que ens acabaran d’endolcir les festes.


Amb aquesta foto dels petits de casa amb el nostre convidat especial, vull desitjar bones festes a tot el món blocaire. Una forta abraçada per a tothom!!

Etiquetes de comentaris: fotografia, hivern, món íntim

Imatge: Internet

I la Fada? On és la Fada? La Fada hiverna, com tota bona fada. Amb els primers freds, les fades clouen les parpelles, pleguen les ales i s’arrauleixen en algun racó de casa nostra. Si una fada gosa transgredir aquest estat de coses, és severament castigada per la reina de la neu blanca. No, no es tracta d’un epítet. He dit neu blanca i vull dir exactament això. La reina de la neu de colors va ser segrestada fa molts i molts anys per uns ocellots negres com el sutge que se la van endur lluny, molt lluny, ningú sap on. Mentre ella no sigui rescatada, els hiverns seran terribles per a les fades i es veuran obligades a hivernar.

Quan torni, tindrem hiverns tan bonics com la primavera, amb la neu de colors caient suaument, com si es tractés de confeti. Tindrem hiverns càlids, perquè la neu de colors és tèbia i és rebuda com una carícia pel tacte. I notarem una escalforeta que ve de molt endins i ens fa cantar i caminar somrients i saludar tothom amb la mirada enriolada.

Per això la Fada està tan fora de combat. No us penséssiu pas que té res a veure amb la muntanya d’exàmens de literatura per corregir, amb les avaluacions, amb la programació del segon trimestre, amb la preparació del curs per a adults que començaré a impartir dimarts, amb l’organització fallida del festival de Nadal... Res més lluny de la realitat. Simplement, la Fada hiverna.

Avui a casa algú s’ha descuidat la calefacció engegada. Des del meu estat letàrgic he percebut el canvi de temperatura i m’he despertat. Aprofito, doncs, aquesta petita treva per explicar-vos els meus pensaments hivernals.

No m’agrada:

tenir la punta del nas permanentment gelada.
que les companyes divertides tinguin accidents de cotxe.
que algú cridi a tort i a dret, indiscriminadament, a tota hora.
no poder menjar gelats.
haver de portar tanta roba al damunt.
que hi hagi tradicions importades penjades a cada balcó.

M’agrada:

el meu abric nou de colors llampants (al mal temps, bona cara).
acceptar nous reptes (encara que em facin venir pessigolles a l’estómac).
que en un cel estimat comenci a brillar un estel.
que la música continuï sonant tan brillant com sempre.
el pastís de crema pastissera més bo que he menjat mai.
tenir gent fantàstica al voltant.

I ara, amb el vostre permís, me’n torno al meu raconet, abans ningú no descobreixi aquesta petita escapada.

Etiquetes de comentaris: hivern, món íntim, reflexions