Hi havia una vegada...

dimarts, 4 de març de 2008
Hi havia una vegada... una fada que estava envoltada de gent. La fada no parava, amunt i avall fent encanteris de tota mena. Encanteris culinaris, encanteris casolans, encanteris literaris, encanteris festius, encanteris amorosos... I la fada ja no es recordava que era fada. Fins que un dia va conèixer una ballarina i va descobrir que la ballarina era suau, etèria, i que quan ballava gairebé no tocava a terra. La fada es va adonar que havia oblidat que tota bona fada de tant en tant s'ha d'enlairar. Des d'aleshores, la fada és més feliç i ara té la missió de fer enlairar persones estimades.

Avui estreno bloc. N'he d'aprendre molt. No és com a mi m'agradaria que fos, encara. Tot arribarà. Però avui ja no he pogut esperar més. He sentit la necessitat d'escriure i explicar coses tot i que de moment gairebé ningú no sàpiga que hi sóc. Agafo aire i començo...

Fa dies que em persegueixen les coses boniques i les coses dolces i les coses boniques i dolces alhora. I em trobo el Modernisme a tot arreu. Per Barcelona i al MNAC amb els alumnes, el Modernisme així, amb majúscula, i amb tot de noms propis (Llimona, Rusiñol, Casas, Nonell, Utrillo, Gual...). A l'exposició de Patchwork, el modernisme fet tapís, cobrellit o qualsevol altra cosa. Us podeu imaginar la transparència d'un vitrall fet amb robes de colors? Impressionant. I a més, gallinetes, peixos, onades, flors, cors i tantes i tantes coses boniques. I al museu de la xocolata, més modernisme. La Pedrera, el drac del parc Güell, la casa Amatller... Sort que estaven dins d'una vitrina, que si no... No em sé imaginar plaer més gran per als sentits que queixalar una xemeneixa de xocolata de la Pedrera.

I els amics, i les festes d'aniversari (dues en un cap de setmana) i la sortida familiar i un llibre de receptes de xocolata i el Harry Potter. I un cansament infinit de tant volar.

Torno a tocar de peus a terra. S'ha trencat l'encanteri.

Etiquetes de comentaris: , ,

 
escrit per fada a les 12:29, |

11 Comentaris:

visca! has escrit! :))

La veritat és que mai havia conegut una fada capaç de fer tants encanteris diferents i tan ben fets. I no m'estranya que et perseguisquen les coses boniques i dolces. És el que té ser així com tu...

Que descanses!
Nimue, tu sí que ets la meva fada padrina que deixant-me aquest missatge fas que el bloc sigui una mica més bloc.

I moltes gràcies per afegir el meu pobret bloc a la llista de llocs per on passeja Miranda.

B7s
I jo arribo del Palau de la Música i em trobo un encant de fada que m'ha deixat un missatge. I quina casualitat trobar-me tantes paraules sobre el modernisme després de molt temps de no veure les coses tan boniques que hi ha al Palau...
Gràcies per passar per chez Moulin. Casa teva.
Estàs segura que és casualitat, Violette?

Benvinguda, tu també.
Hola fada! arribo des de les llunes de la Nimue i em sembla que si em convidés aniré passant a veure què expliques. Espero que et continuin perseguin coses dolces i boniques. Benvinguda!
Si aquesta fada té temps, que passi per casa i em deixi un encanteri amoros. Que ja fa temps que el necessito. ;)
Benvinguda tu també, Esther. Gràcies pel comentari. Jo també espero continuar amb la bona ratxa;-) Pots venir a compartir la màgia sempre que vulguis! Fins aviat.


Ara mateix vinc, somiant la lluna! Deixa'm preparar bé l'encanteri amorós... I tu torna quan vulguis. Gràcies pel missatge.
Vinc des de casa l'Esther. Benvinguda a aquest món tan meravellós. Sóc girebé nova jo també, però n'estic molt contenta. Aniré passant a veure si em "cau" algun encanteri, sempre van bé! :)
  At 9 de març de 2008, a les 0:53 Anonymous Anònim ha dit:
Sempre que vulguis, Rita. És casa teva. Gràcies. Benvinguda tu també.
Hola fada. Quin bloc més preciós. Jo també vinc des de les llunes de Miranda. Enhorabona per l'estrena. Ja m'aniré passant a veure quines cosestes ens expliques. Estic encuriosida per aquests encanteris amorosos.
Gràcies, Audrey, per la benvinguda calorosa. Em sap greu, però només comparteixo les receptes dels plats que cuino, les fórmules dels meus encanteris són un secret molt ben guardat;-)
De tota manera t'envio un petó per si se t'encomana alguna cosa.