tag:blogger.com,1999:blog-82429795259968731942024-03-18T07:03:34.446+01:00L'envoléeSi ets una d'aquestes persones que necessita posar fantasia a la seva vida, deixa't endur pel vol de la fada. Si la teva existència ja és màgica, aquí tens un espai per compartir-la.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.comBlogger73125tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-24138932012456543362010-09-10T19:12:00.003+02:002010-09-10T19:19:31.520+02:00... i van ser feliços i van menjar anissos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDfWiH1MrJdtx7VkSu1TsljXZw8CZt1Kxb_kSD1ywpLhljRYe7mjob4rwX4ylWtPAfyNwnFiylzmr9v9N1zj6pvKDUYFHG8E4LmnjYHTdr5CZqrbbnT1g4lwTRIVifUONNJRUeT8xmqA0/s1600/anissos.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDfWiH1MrJdtx7VkSu1TsljXZw8CZt1Kxb_kSD1ywpLhljRYe7mjob4rwX4ylWtPAfyNwnFiylzmr9v9N1zj6pvKDUYFHG8E4LmnjYHTdr5CZqrbbnT1g4lwTRIVifUONNJRUeT8xmqA0/s400/anissos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515334863205574146" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Il·lustració: Anne Julie</span><br /><br />Doncs, sí, tots els contes s’acaben. I el conte de l’Envolée també. Ha estat un conte de 73 capítols on hi ha hagut de tot: princeses, receptes de xocolata, viatges a llocs meravellosos, personatges entranyables que han ajudat la Fada a volar... Però sobretot hi ha hagut una colla de lectors incondicionals que han fet camí amb la Fada tot aquest temps, sense els quals tot plegat no hauria tingut tant de sentit i a qui he d’agrair la seva presència, els seus comentaris, el seu suport.<br /><br />I com que normalment preferim els finals feliços, i amb la potestat que m’atorga ser la mestressa d’aquest blog, he decidit que me’n vaig amb el meu príncep blau a menjar anissos i a ser feliços per sempre més (o almenys a intentar-ho).<br /><br />Gràcies a tots i a totes. Espero que aquest conte us hagi agradat.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com242tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-12163218097294572212010-08-14T14:51:00.004+02:002010-08-14T15:06:05.822+02:00Quan els somnis es fan realitat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJpUVNgNooldDv_jMPGyveFVizfWRm1RLpVMJG-Cb4fvDagvAFQcEpeI6Ui2TNxlr_jnMWMWHf8Mb3bA6hhDDoxZo3W3vdRwVr1bLy9KJ650QWuf9nlXMFJ-mRZp6Lm14CyngfiXf2yWM/s1600/Ventafocs+Delanssay.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 207px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJpUVNgNooldDv_jMPGyveFVizfWRm1RLpVMJG-Cb4fvDagvAFQcEpeI6Ui2TNxlr_jnMWMWHf8Mb3bA6hhDDoxZo3W3vdRwVr1bLy9KJ650QWuf9nlXMFJ-mRZp6Lm14CyngfiXf2yWM/s400/Ventafocs+Delanssay.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505250816996007698" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Il·lustració: Cathy Delanssay</span><br /><br />Representa que a l'estiu tens més temps. Però, inevitablement l'omples. Hem estat de Festa Major i ha estat fantàstic. Hem tingut família a casa. On normalment som cinc, posa-n'hi tres més! I cuina per vuit, és clar. I és bonic poder-los acollir i les estones de conversa, de platja, de rialles. Hem fet llargues partides al monopoli, al parxís, al rummikub, a cartes... I és clar, les estones d'ordinador, compartit amb la canalla, són minses. M'he arribat a plantejar de deixar-ho córrer. Puc escriure poquíssim, fins i tot ara que no tinc feina, i no puc seguir els vostres blocs com voldria. Però al final m'he dit que val més poc que gens i que si no entro tan sovint als vostres blocs o no tinc temps de deixar-hi comentaris, ja us en fareu càrrec.<br /><br />I ara, doncs sí, faré realitat un dels meus somnis per al 2010. Me'n vaig quinze dies a Roma a fer un curs intensiu d'italià i tot el que em doni la gana (en italià) sense més horaris que els que m'imposi jo mateixa. Quinze dies sense la sindrome de la Ventafocs, és a dir, a l'hora X la carrossa es transforma en carabassa. Gairebé no m'ho puc ni creure.<br /><br />Si puc des d'allà miraré de donar senyals de vida. Per si de cas, però, feu bondat!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-78389572445194835022010-08-02T19:27:00.004+02:002010-08-02T19:39:10.763+02:00Pedagogia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHwAGo_BWb3SzpKHc7L_yYuMlFKyMjZITeuZaD_ubDUCE7cvYPhjYlkq5JoPsU5zeoIxTbsonV933EhHgWC0tPVlD99XCMk-oxusFk4fZJSybm6s33ewESgpzeCfh-OkpTx-kZm3cygA/s1600/burano.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 257px; height: 196px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHwAGo_BWb3SzpKHc7L_yYuMlFKyMjZITeuZaD_ubDUCE7cvYPhjYlkq5JoPsU5zeoIxTbsonV933EhHgWC0tPVlD99XCMk-oxusFk4fZJSybm6s33ewESgpzeCfh-OkpTx-kZm3cygA/s400/burano.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500867419905420898" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:78%;">La foto és de l'illa de Burano i l'he haguda de copiar d'Internet perquè no sabem on hem posat el cable de la càmera...</span><br /><br />Doncs sí, hem anat de vacances i ja hem tornat. Itàlia m’apassiona. El Vèneto m’ha agradat moltíssim, però encara no he trobat res que superi la Toscana. No es tracta d’explicar tot el viatge, és clar, però sí que hi ha una cosa que m’agradaria comentar. A Itàlia ens han preguntat unes quantes vegades d’on érem. Quan dèiem que de Barcelona (per simplificar) hi havia bàsicament dues reaccions:<br /><br />A. Jo hi he estat i m’encanta.<br />B. Me n’han parlat molt bé i tinc moltes ganes d’anar-hi.<br /><br />En tots dos casos afegien, precedit o no de preposició, la paraula fatídica: Espanya.<br /><br />Aleshores començava la pedagogia. No, no som espanyols, som catalans. Alguns somreien i s’interessaven per un aspecte que no els era del tot desconegut; altres arronsaven les espatlles en un gest que volia dir “així aquest tema millor no tocar-lo...”; pocs feien cara de “no sé de què em parles”. Fos com fos, nosaltres ja ho havíem deixat anar i no volíem baixar d’aquest “burro”.<br /><br />A la tornada vam fer nit a Niça, perquè el trajecte amb cotxe no es fes tan llarg sobretot a la canalla. En un restaurant vaig preguntar en francès al cambrer per un ingredient que no coneixia. Ell m’ho va explicar en francès, evidentment, ho vaig entendre perfectament i li vaig donar les gràcies, però el noi com excusant-se em va dir que li sabia molt de greu però que aquella paraula no la sabia en italià! El que tampoc no va saber és com interpretar les rialles de tota la família felicitant-me per la proesa: havia aconseguit que no ens confonguessin amb espanyols (si més no fora d’Itàlia!).fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com52tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-57502153562195680482010-07-18T00:01:00.002+02:002010-07-18T00:03:48.438+02:00Vacances<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Gg27pUQhXIO6JY1sdCNXD3bdSxmOLhQB3OtPTSagoQNFidWI10V6wvz-0P6I1nH8f8uaqYHzfy0QHncOoEVLqC6dE-B3xDFIWRr1HibbgqAi10yoD4taR9MtMBzOsH3Tmv-gQviBW00/s1600/interrogant.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 121px; height: 91px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1Gg27pUQhXIO6JY1sdCNXD3bdSxmOLhQB3OtPTSagoQNFidWI10V6wvz-0P6I1nH8f8uaqYHzfy0QHncOoEVLqC6dE-B3xDFIWRr1HibbgqAi10yoD4taR9MtMBzOsH3Tmv-gQviBW00/s400/interrogant.jpeg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5494999129082872162" /></a><br />Me'n vaig uns dies de vacances. S'admeten apostes. Fins a la tornada. Feu bondat!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-21939894450026293912010-07-09T22:44:00.007+02:002010-07-10T00:21:49.332+02:00Meditació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHtOB8ZU89vSvUHUl55nnPegp6PgkTujsoesZ5-n6GK4KmTGQVomWRN69updYxvLv_Wao80sYYJDvdgzRnHbSZ6JqQfr0MRn54JPa4BLfPN5SqGQbXlsSE9XwHIDwtMrSFzISx3bgzTZo/s1600/Om.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 135px; height: 135px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHtOB8ZU89vSvUHUl55nnPegp6PgkTujsoesZ5-n6GK4KmTGQVomWRN69updYxvLv_Wao80sYYJDvdgzRnHbSZ6JqQfr0MRn54JPa4BLfPN5SqGQbXlsSE9XwHIDwtMrSFzISx3bgzTZo/s400/Om.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5492010585198370274" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Imatge: Internet</span><br /><br />Com deia en l’entrada anterior, durant aquest període d’absència m’han passat moltes coses. Una de les millors ha estat començar la pràctica de la meditació. Ho he d’agrair a un bon amic que no va parar d’insistir-me fins que ho vaig provar. De la mà de dos companys que condueixen les sessions i d’un llibre fantàstic (<span style="font-style: italic;">Camí cap al silenci </span>d’Esteve Humet) he après a endinsar-me en mi mateixa per assolir una harmonia entre el cos, la ment i els sentiments i així harmonitzar també la meva individualitat amb tot el que m’envolta (família, amics, companys de feina, en definitiva qualsevol relació humana).<br /><br />Diu Esteve Humet en el seu llibre: “Meditar és aprendre a viure en profunditat, no sols durant la meditació sinó durant tot el dia”.<br /><br />El llibre, absolutament recomanable per a tots els públics, ofereix un seguit d’exercicis meditatius que es poden fer individualment o en grup. N’hi ha que em resulten més fàcils o amb què em sento més còmoda, alguns són molt imaginatius, d’altres més convencionals. Tant se val, la qüestió és arribar al nostre objectiu sense pressa, tranquil•lament. Ara, ja en temps de vacances, el centre ha tancat fins al setembre i em costa una mica més de trobar el moment per meditar. Aquest vespre, però, he agafat el carrer de casa, que porta directament a la platja, únicament les claus a la butxaca, i he arribat fins a la sorra. M’hi he assegut, les cames plegades, les mans damunt les cuixes, els dits polze i índex tocant-se per tancar el cercle i he clos els ulls quan encara hi havia una certa claror. Avui la meva meditació ha consistit a relaxar el cos, fixar-me en la respiració i obrir el sentit de l’oïda. He anat acompassant el ritme respiratori al vaivé de les onades, oberta, tanmateix, a la resta de sons que m’arribaven (els lladrucs d’un gos, veus de gent que passejava per la vora de l’aigua, una música llunyana, alguna rialla...) acceptant-los tots, sense jutjar-ne cap, integrant-los en el procés d’aprofundiment de mi mateixa. Quan he tornat a obrir els ulls ja s'havia fet fosc. Una experiència molt agradable que probablement repetiré i que recomano a tothom especialment a un nou amic, una altra de les coses fantàstiques que m'han passat durant aquest temps, que pot aprofitar-ho per reconciliar-se amb el mar.<br /><br />Bon cap de setmana a tothom.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com122tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-65285609882805047232010-07-02T11:15:00.006+02:002010-07-02T20:37:58.877+02:00La fada torna a volar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_0xPbzUyNwoMjz_dMubqrZPI2v_ldmGczqfN1ngep0SmweEzLQ5l6rRZoi3-9bC6UEQMHWopcZrHKuSh8p_yHC8F2NAlUs3Se1Mr3urgreVx_vna_db56o56tO-lbVLR_kZG9Kno-NI/s1600/Volar.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 396px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_0xPbzUyNwoMjz_dMubqrZPI2v_ldmGczqfN1ngep0SmweEzLQ5l6rRZoi3-9bC6UEQMHWopcZrHKuSh8p_yHC8F2NAlUs3Se1Mr3urgreVx_vna_db56o56tO-lbVLR_kZG9Kno-NI/s400/Volar.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5489377819482808642" /></a><br />Il·lustració Cathy Delanssay<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=7a658ba" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><br />Ha passat temps, molt de temps. No negaré que en algun moment he pogut entrar a tafanejar alguns dels vostres blocs, però res comparable al que m’hauria agradat. I han passat coses, moltes coses. I quan passen moltes coses, evidentment n’hi ha d’excel•lents, de bones, de mitjanetes, de dolentes, de nefastes... I sembla mentida que quan et creies a mig camí amb totes les certeses i les seguretats que això comportava, almenys en el meu cas, la barreja de moltes coses fa que et replantegis la vida i alguns fonaments trontollin.<br /><br />Ja sé que tot plegat pot semblar una mica críptic, però de moment tampoc no vull ser més explícita. Només puc dir que durant aquest període d’absència he estat a punt de deixar de ser fada per ser àngel, però la metamorfosi hauria estat molt dolorosa i per sort l’he poguda aturar, gràcies també a l’ajuda de dues persones fantàstiques que m’han donat molt i amb qui em sento, d’alguna manera, en deute. <br /><br />Gràcies també a tots vosaltres que em vau deixar els vostres missatges de suport i que em dèieu que m’esperàveu amb ganes. Intentaré deixar encanteris per les vostres cases, però l'ordinador en temps de vacances escolars és un bé molt preuat en una casa amb tres criatures. De moment us envio un petó.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-65324547446641194392010-04-26T15:09:00.008+02:002010-04-26T23:58:25.054+02:00Pausa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJhhK140bdKT-QcYpO8s9vIgp729qPmN-YWbQTXDcPal8B7VKKNYnRXDrFOvH_-asbjZRpIz4s_kqfQXk5Vz_D82JfExnFjDMcL6AZ0_LZ2urJiETGbIl22nrE_H1TQAjyPnkHhqo9Nwc/s1600/colgada.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 295px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJhhK140bdKT-QcYpO8s9vIgp729qPmN-YWbQTXDcPal8B7VKKNYnRXDrFOvH_-asbjZRpIz4s_kqfQXk5Vz_D82JfExnFjDMcL6AZ0_LZ2urJiETGbIl22nrE_H1TQAjyPnkHhqo9Nwc/s400/colgada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464432904081716626" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">Il·lustració: Anne Julie</span><br /><br /><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Hi sóc encara que no doni senyals de vida. Colgada de feina, sento com si m’enfonsés lentament en un terreny pantanós. Cada cop que aconsegueixo sortir-ne una mica una nova onada de feina em xucla cap avall. I ja ha passat Sant Jordi. El Sant Jordi més trist que recordo. Sort que va ploure una mica i les llàgrimes no es notaven tant. El drac de set caps continua remenant la cua. I cap cavaller m’ha vingut a salvar ni del drac ni del fang. Els exàmens plouen damunt del meu cap i els fulls es multipliquen sense poder-ho evitar. Histèria de preparació de classes intensíssimes perquè els exàmens són a prop. Els exàmens dels teus alumnes són també els teus exàmens (encara que no siguis tu qui posi l’examen) perquè s’hi juguen molt i tu els has de repartir les millors cartes i donar-los seguretat i ànim. Intensitat d’estudi: verbs, conjuncions, preposicions, pronoms... L’italià no és tan fàcil com menjar spaghetti i o fer-se una foto davant de la torre de Pisa. Se m’acumulen els encàrrecs de feina i no puc donar resposta a tot amb la rapidesa esperada. Però és que estic atrapada i ningú em ve a rescatar. Aviat me n’aniré de casa perquè alienígenes vestits de paletes, guixaires, pintors i lampistes ens envairan: no tindré ordinador i encara estaré més desconnectada. M’acabaré d’enfonsar. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Però tampoc no vull donar-vos una imatge totalment negativa. En tot el que faig hi trobo motius de satisfacció. Veure progressar els alumnes i percebre que a les classes s’ho passen bé és molt gratificant. Trobar-te davant d’un examen monstruós de set fulls i tenir el convenciment fonamentat que l’has fet com per treure més d’un nou et pot arribar a fer creure que no necessites cavallers, que tu sola ets una heroïna. Però estic cansada, esgotada, destrossada. Segurament no durarà gaire més. Ho espero, de debò, perquè necessitaria que el sol que només intueixo em toqués una bona estona sense haver de fer res més que parar-lo. Necessitaria trobar tres moments per anar al cinema. Necessitaria llegir algun llibre sense haver de fer-ne una fitxa de lectura o una valoració. Necessitaria emborratxar-me de poesia. Necessitaria poder passejar pels vostres blogs i entretenir-me en tot el que dieu, en tots els comentaris que es deixen, a descobrir gent nova. De moment l’únic que he pogut fer és una petita pausa per escriure aquestes quatre ratlles.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /><br />Em sembla que això no ho he fet mai, però us demano que si em llegiu, deixeu algun comentari, encara que sigui mínim. Necessito saber que hi sou i que quan surti d’aquí encara us trobaré al mateix lloc. Gràcies.<o:p></o:p></span></p>fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com65tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-39297182830449603832010-04-11T20:22:00.005+02:002010-04-11T20:25:34.900+02:00Glups!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhANTDBpdH4GSDLJbviH-8PAkH-Vkv5Y3XmM_0aYugk8Xk3WPJHNjW_-Dz7szqTvokchieQJRNliARwhSgQis8dawJHWcLh1jGnVySQXNbe-makwWkuBeNvUQ9sBdKckmlS0wbmtHarPAU/s1600/vas+d%27aigua.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 303px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhANTDBpdH4GSDLJbviH-8PAkH-Vkv5Y3XmM_0aYugk8Xk3WPJHNjW_-Dz7szqTvokchieQJRNliARwhSgQis8dawJHWcLh1jGnVySQXNbe-makwWkuBeNvUQ9sBdKckmlS0wbmtHarPAU/s400/vas+d%27aigua.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458947072505813650" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Foto: Internet</span><br /><br /><br /><br /> A vegades ens hem de beure un got d'aigua perquè algú no s'hi ofegui.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com152tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-5973955046185182952010-04-05T17:57:00.002+02:002010-04-05T18:00:11.784+02:00Balanç<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr42D78E_rVGx0aL8lIic-EzG1o-FzP6KXmmFRrBVbL_O3aiXRQOh-I7X6NzvEWCeKryxdv-Y54Lg1m7Uc4AghKFVAcGvh_ZoCycaiaplpoMgtTcOUFOcGcBA-eup-1NFc3mNxM9nr7LY/s1600/Satisfacció.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 180px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr42D78E_rVGx0aL8lIic-EzG1o-FzP6KXmmFRrBVbL_O3aiXRQOh-I7X6NzvEWCeKryxdv-Y54Lg1m7Uc4AghKFVAcGvh_ZoCycaiaplpoMgtTcOUFOcGcBA-eup-1NFc3mNxM9nr7LY/s400/Satisfacció.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456683588551119762" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Il·lustració: Waynne Thompson</span><br /><br />Quantes vegades no hem tingut la sensació que havíem fet molts plans per a les vacances i que un cop acabades descobrim que no han donat per a res, que la majoria de coses estan per fer i ens envaeix una certa frustració. Doncs, bé, després d’aquests deu dies (sóc docent, d’acord, ja sé que no tothom en té tants) puc dir que he aprofitat el temps al màxim.<br /><br />Trobades familiars de les que vénen de gust i alguna de més forçada.<br />Vuit hores de son com a mínim (i això per a mi és un rècord, tenint en compte que normalment no en dormo més de sis).<br />Lectures diverses. Recuperar dues grans autores i assaborir-les: Mercè Rodoreda (relectura de Mirall trencat) i Maria Mercè Marçal (Bruixa de dol). Endinsar-me en la faceta poètica de Cesare Pavese (només en coneixia la novel•la).<br />Cinema. El concierto em va encantar. Surts del cinema amb un somriure després d’haver estat a punt de vessar alguna llagrimeta. I alguna pel•lícula en italià per practicar.<br />He preparat classes, he fet els meus deures i he estudiat força (els verbs en tota llengua romànica són un maldecap per als estudiants).<br />He escoltat molta música. Antònia Font i els Manel han omplert les estones domèstiques d’aquests dies.<br />He pres el sol de cara al mar sentint les onades mentre llegia i les nenes corrien amunt i avall amb els patins.<br />I... alguna cosa més que no puc explicar perquè la majoria de vosaltres ja em vau deixar clar que no éreu capaços de guardar un secret!<br /><br />Bona setmana a tothom!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-13625486162455971912010-03-31T01:46:00.003+02:002010-03-31T01:49:25.294+02:00Secrets<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMHSIEPkMUdgrz311aQRMx6cpVI7L-yEeClsTir4Fx3pkHjmSN_urrr0Zrao2M7qT1tNofbiLc5grXAiwK9R7pklZ34-wwyaRR5cCenIA08_9dziLyqYLkYvJgqGh-PfH4f2BGUDZQSA/s1600/Secret.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 267px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMHSIEPkMUdgrz311aQRMx6cpVI7L-yEeClsTir4Fx3pkHjmSN_urrr0Zrao2M7qT1tNofbiLc5grXAiwK9R7pklZ34-wwyaRR5cCenIA08_9dziLyqYLkYvJgqGh-PfH4f2BGUDZQSA/s400/Secret.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5454577922564546690" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Il·lustració. Cathy Delanssay</span><br /><br />Només hi ha una cosa més bonica que tenir un secret guardat al cor: tenir algú amb qui compartir-lo.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-77930987246173673312010-03-22T17:22:00.002+01:002010-03-22T17:39:48.625+01:00Primavera via mail<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj00BoHFVl1ksFCKkJk8N6PYpabN0bAUG-HuidWkpwG0T-TGOry_Vpu6GK8b0Bt2Xd5ptFrf5XoxoA0edF_zjQfJQtVfGbMX30xgAlt32VtMJz4ZQYjxvBicFt6UHv2XlGX95xyRbR0zKA/s1600-h/delanssay.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 274px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj00BoHFVl1ksFCKkJk8N6PYpabN0bAUG-HuidWkpwG0T-TGOry_Vpu6GK8b0Bt2Xd5ptFrf5XoxoA0edF_zjQfJQtVfGbMX30xgAlt32VtMJz4ZQYjxvBicFt6UHv2XlGX95xyRbR0zKA/s400/delanssay.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451498645780887922" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Il·lustració: Cathy Delanssay</span><br /><br />Cada any m’han desitjat més d’un cop, i per mitjans diferents, que tingués un bon Nadal, unes bones vacances, una bona Pasqua i, en acabar el curs, un bon estiu. Però mai no m’havien enviat un correu desitjant-me una bona primavera.<br /><br />Un detall minúscul, però tan bonic...<br /><br />Us desitjo a tots una bona primavera!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-48764702482612985152010-03-14T18:35:00.004+01:002010-03-14T18:54:26.382+01:00Aniversari<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_e55SYvI5Z5hqK0pGA-CYTd3W71LTBFLmAVOLxxKwMRcLlKyTzVOBPl0ezhmeF4eOkAVTVohr2DE9gKR8CF-BWvlNlhYud41lEilOtyD8GB06LQRFvdS-WDqyTEqRVpzR6Y3Shv4mM7g/s1600-h/sitges.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 225px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_e55SYvI5Z5hqK0pGA-CYTd3W71LTBFLmAVOLxxKwMRcLlKyTzVOBPl0ezhmeF4eOkAVTVohr2DE9gKR8CF-BWvlNlhYud41lEilOtyD8GB06LQRFvdS-WDqyTEqRVpzR6Y3Shv4mM7g/s400/sitges.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448544560152380818" /></a><br />Foto: Internet<br /><br />Ja fa uns quants dies, però avui ens hem pogut reunir tots per celebrar-ho. Ma mare ha fet vuitanta anys. Fèiem goig. Ens sentim afortunats de poder estar tots junts. Fins i tot el nét gran –el meu nebot– que ha trobat feina a Mallorca i que s’hi està tota la setmana, ha pogut venir. Per unes hores hem oblidat els problemes que tots portem amb nosaltres i hem estat per ella. Perquè s’ho mereix. Perquè, qui ha estat sempre per tots, si no ella? I durant la conversa sorgeixen records, anècdotes, històries prou antigues que alguns ni tan sols hem viscut. Però hi ha un lligam, una persona que ho aglutina tot, perquè és al voltant seu que tot pren sentit. <br /><br />La foto que obre l’entrada és clar que no necessita presentació per a la gent del país, Sitges és Sitges. És on va néixer la meva mare ara fa vuitanta anys. Ha canviat molt en aquest temps; a ella mateixa li costa reconéixer-hi el Sitges de la seva infantesa, però hi ha una cosa que roman inalterable al pas del temps: la Punta. Per això li hem regalat un tapís amb una Punta, amb castell de focs inclòs, que he fet de patchwork en nom de tots. És una imatge tan infinitament vista que s’identifica fàcilment. Per a la Beba, a qui vaig prometre de publicar la labor quan la tingués acabada, i per si algun altre blogger o amic italià em visita, he posat també la imatge real perquè per a ells potser no és tan fàcil identificar-ho.<br /><br />Versione italiana (scusatemi per gli errori e per una sintassi più somigliante al catalano che all’italiano)<br /><br />Mia mamma ha fatto ottant’anni. Tutta la famiglia si è riunita per celebrare il compleanno. Ci eramo tutti, anche il nipote maggiore che ha trovato un lavoro da poco a Mallorca. Abbiamo lasciato fuori i nostri problemi e l’abbiamo avvolta con la nostra presenza e il nostro affetto. Perché lo meriti. Perché lei è stata sempre attenta alle nostre necessità. Per il suo amore incondizionato. Durante il pranzo abbiamo ricordato tanti anedotti, abbiamo raccontati tante storie che alcuni di noi non abbiamo nemmeno vissuto. Lei è la persona che da senso a tutto.<br /><br />Lei è nata a Sitges ottanta anni fa. Per ciò la fotografia più singolare di questo paese catalano. Sitges è diventato molto diverso nel trascorso di ottant’anni, non a niente a che fare con il Sitges della sua infanzia, ma questa immagine della chiesa è rimasta inalterabile. È conosciuta come “la Punta”. Cioè quello che le abbiamo regalato: un arazzo con una “punta”, nella notte della macchina pirotecnica, fatta di patchwork. Se fate uno scatto sopra la foto potrete anche vedere i punti fatti con l'ago da cucito. Aspetto che vi piacerà.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIEENCgyAtejsvTL55TzbxC_S89c908_fT8xBFlfXKYhVsD01jP2zJMwYO91XGMgDhqk15gmKVjICo1MsW34vBTAtrsnVgq8yuDnKc5RsCqgr_l9V_sCVwOZnGg22IuoOje3iKh7dcoaY/s1600-h/80+anys+001.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIEENCgyAtejsvTL55TzbxC_S89c908_fT8xBFlfXKYhVsD01jP2zJMwYO91XGMgDhqk15gmKVjICo1MsW34vBTAtrsnVgq8yuDnKc5RsCqgr_l9V_sCVwOZnGg22IuoOje3iKh7dcoaY/s400/80+anys+001.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448545493623628946" /></a><br /><br />Si cliqueu damunt de la foto podreu veure'n les puntades i tot! Espero que us agradi.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-62295059735526863662010-03-08T22:58:00.003+01:002010-03-08T23:04:40.252+01:00Mestres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk0od9KynKQfSAHLcxJn951luUhMqqeQvu7Tqb_bsKbeSMluBsi1L3wcNo_Xb-ycwUE435l8d5nUiUugeWiYOPGZAL_hZXFoaTjb-tkUmzWLqGK6o05W68PWCDHdHaLmpyRZ-Lx0YpXA/s1600-h/ulls+verds.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 132px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQk0od9KynKQfSAHLcxJn951luUhMqqeQvu7Tqb_bsKbeSMluBsi1L3wcNo_Xb-ycwUE435l8d5nUiUugeWiYOPGZAL_hZXFoaTjb-tkUmzWLqGK6o05W68PWCDHdHaLmpyRZ-Lx0YpXA/s400/ulls+verds.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5446386884506198626" border="0" /></a><span style="font-size:78%;"><br /></span>Foto: Internet<br /><br />Tots hem tingut un mestre o professor (o mestra o professora) que per una raó o altra ens han influït decisivament a l’hora de triar els estudis o en altres aspectes de la nostra vida. Són persones que esdevenen especials perquè ens fan estimar allò que ensenyen. Jo he tingut la sort de trobar-ne dos al llarg de la meva vida com a estudiant. Actualment, el meu professor d’italià, que m’està ensenyant més que una llengua estrangera. Estic aprenent d’ell tot un seguit de tècniques –que en part us he estat explicant– que em serveixen a mi com a docent i que em descobreixen tot un món de possibilitats.<br /><br />L’altre va ser un professor que vaig tenir al COU. Ens feia classes de literatura. Vivíem la literatura. Ens emocionàvem amb la literatura. Estimàvem la literatura. Vaig mantenir el contacte amb ell durant el primer any de carrera. Alguna vegada ens havíem trobat al pati de la facultat i, evidentment, parlàvem de literatura. Després, se’n va anar a Itàlia per continuar la seva tesi doctoral. Tenia un tema apassionant. Estudiava com es tractava l’enamorament al llarg de la història de la literatura. L’última vegada que vam parlar m’explicava la importància que hi té la mirada, els ulls. Ens enamorem a través de la vista, almenys en un primer moment? Hi ha ulls que enamoren? És només un tòpic literari? Ens escrivíem cartes en una època en què encara no existia Internet. Fins que un 8 de març, avui fa 23 anys, va morir en un accident de trànsit. Absurdament. Sense acabar la tesi. Sempre quedarà la literatura lligada al seu record.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com91tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-91454719511614622182010-03-02T22:22:00.001+01:002010-03-02T22:28:12.832+01:00DramatitzacióJa vaig comentar en una entrada de no fa gaire que m’estava interessant per un mètode d’ensenyament de llengües. Jo no tinc cap alumne per al qual el català sigui una llengua estrangera, per tant, el mètode el puc aplicar en part, però no totes les activitats em són vàlides. <br /><br />Hi ha una activitat, però, que m’entusiasma: és la dramatització. Consisteix a preparar una situació real de comunicació en què intervinguin dos personatges. Cadascun d’ells haurà de fer dues o tres rèpliques com a molt. L’ensenyant posa els alumnes en situació: normalment un dibuix a la pissarra i una explicació acompanyadada de mímica. Arriba el moment de la veritat, el moment en què el primer personatge es dirigeix al segon. Només a partir dels gestos i l’expressió de la cara, els alumnes han d’aventurar hipòtesis sobre allò que diu. No pararem fins que aconsegueixin reproduir la frase exacta que l’ensenyant havia pensat, encara que donin altres possibilitats correctes. Aleshores ho farem repetir en veu alta d’un en un i tots junts, mirant d’aconseguir una pronúncia el més acurada possible. L’ensenyant repetirà la dramatització acompanyada ara de paraules. Passarem a la resposta que dóna el segon personatge i seguirem el mateix procediment. Quan ja tenim el primer fragment de diàleg complet, triarem dos alumnes que faran la representació. I tornem-hi fins a completar el diàleg que teníem preparat o fins que el temps s’exhaureix. Ara bé, n’ha de quedar una mica per poder, ara sí, agafar paper i bolígraf i escriure’l.<br /><br />Doncs, bé, avui he pogut posar-ho en pràctica gràcies a la generositat de la meva bona amiga Júlia que ha posat a la meva disposició l’aula d’acollida i vuit dels seus alumnes: dues noies i dos nois magrebins, una noia xinesa i dos nois i una noia sudamericans de procedència diversa. Vuit en total, ideal per al treball en parella. Una de les claus per a l’èxit de l’exercici és la confiança que els alumnes han de tenir en el seu professor. I, és clar, ells a mi només em tenien vista pels passadissos. Ara bé, la bona sintonia entre la Júlia i ells ha fet que des del primer moment s’ho prenguessin bé i tinguessin ganes de veure què era allò que havien de fer amb totes les taules enretirades i les cadires col•locades en semicercle. <br /><br />Crec que l’experiència ha estat positiva. Per a mi, ha estat una satisfacció veure que era capaç d’aplicar el que estic aprenent de manera intuïtiva, perquè ho faig des de la banda de l’alumne, i poder-ho transmetre per si és útil de cara a lliçons posteriors. Pel que fa a ells, em fa l’efecte que a part de divertit, els ha servit per expresssar-se en una llengua diferent, per aprendre vocabulari, per distingir el tractament de tu i el de vostè, per practicar amb els pronoms febles. Suposo que en parlaran i ja m’arribarà la seva impressió. De tota manera s’ha produït un fet sorprenent. Ha sonat el timbre que indicava, no només la fi de la classe, sinó fins i tot l’inici de l’esbarjo i… no s’han bellugat! Els hem hagut de dir dues vegades que ja podien sortir i nosaltres ens hem quedat al•lucinades.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-8067324616108352912010-02-26T00:17:00.008+01:002010-02-28T09:50:19.604+01:00Mela profumata<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWiH9uNIjIFpscJcV4Nq0Z5AHfZ5ElhGO7kyvZW8Z5zmCMbbMjYc4GoG9WWVTi3IYp7eNT0h2G6sW5w4ELAz4BdhxTf-BySiZukVKktUAPI7zCaL2PgVVaQAvaT9xFbOOId4-HrrPhdH4/s1600-h/Portachiavi.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 254px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWiH9uNIjIFpscJcV4Nq0Z5AHfZ5ElhGO7kyvZW8Z5zmCMbbMjYc4GoG9WWVTi3IYp7eNT0h2G6sW5w4ELAz4BdhxTf-BySiZukVKktUAPI7zCaL2PgVVaQAvaT9xFbOOId4-HrrPhdH4/s400/Portachiavi.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442324553167419522" /></a><br /><br /><br />O el que és el mateix: poma perfumada. Aquesta és una iniciativa que he trobat en un blog que segueixo, el de la <a href="http://semplicementecomplicata-beba-beba.blogspot.com/" target="_blank">Beba</a>, en italià. L’anomenen “Giveaway”. Deixes un comentari, te’n fas ressò en el teu blog, i... qui sap on aniran a parar aquests clauers artesanals tan especials. M’ha robat el cor aquesta poma que porta un saquet d’olor a l’interior.<br /><br />Grazie, Beba, per le tue parole sempre dolce, per tutto quello che dici e fai, per la tenerezza dei tuoi post. Tantissimi complimenti per il tuo lavoro. La primavera si avvicina di più quando vedo queste cose meravigliose. Un caro abbraccio.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-6368332103348503462010-02-16T14:05:00.006+01:002010-02-16T14:25:16.568+01:00Quima Jaume<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrBqxEjk8RtnaKNJSdAR-Dxt2u52ahbwyiJ5U4pdvY2brpMf5OylyHDIzZwFkBjPG4Ukd4ZBEkxYvxSO2lrHGsKB76y94xf6nxQFNJQaVvx3PBIdqgePBG5JFbknpwHR18vD_W65qRZBA/s1600-h/Rere+el+vidre.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438830897478331938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrBqxEjk8RtnaKNJSdAR-Dxt2u52ahbwyiJ5U4pdvY2brpMf5OylyHDIzZwFkBjPG4Ukd4ZBEkxYvxSO2lrHGsKB76y94xf6nxQFNJQaVvx3PBIdqgePBG5JFbknpwHR18vD_W65qRZBA/s400/Rere+el+vidre.jpg" border="0" /></a> <span style="font-size:78%;">Foto: Google</span><br /><span style="font-size:78%;"></span><br /><div>Hi ha poetes esplendorosos de qui tothom parla. N'hi ha uns altres, igualment brillants, de qui en parlen ben pocs. Aleshores s'escau un aniversari -del naixement o de la mort- i a algú se li acut de fer tot un seguit d'actes commemoratius. Tinc la sensació que Quima Jaume és una d'aquestes poetesses que es mereixeria un reconeixement més gran. Va néixer el 1934 i va morir el 1993. Per tant, no ens trobem davant de cap efemèride. He gaudit moltíssim amb els seus poemes transparents, fràgils i emotius. Com a petit homenatge, doncs, em ve molt de gust deixar-vos aquest poema seu.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><em>No a l'oblit</em><br /></span><br /><span style="font-size:100%;">En el tombant de la tarda,</span></div><div><span style="font-size:100%;">rere els vidres entelats pel fred</span></div><div><span style="font-size:100%;">de la cambra on jauen els records,</span></div><div><span style="font-size:100%;">jo sento i veig intactes les petjades</span></div><div><span style="font-size:100%;">que deixaren els teus passos.</span></div><div><span style="font-size:100%;">No vull que pels camins</span></div><div><span style="font-size:100%;">foscos de l'oblit</span></div><div><span style="font-size:100%;">es perdin aquells mots</span></div><div><span style="font-size:100%;">que proferíem i</span></div><div><span style="font-size:100%;">aquells que restaren</span></div><div><span style="font-size:100%;">tremolant, sense ser dits.</span></div><div><span style="font-size:100%;">No vull que res es perdi</span></div><div><span style="font-size:100%;">per sempre en el no-res.<br /></span></div><span style="font-size:130%;"></span>fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-44833209818950330402010-02-10T11:56:00.008+01:002010-02-10T12:09:32.408+01:00Glotodidàctica<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyo5LldPx1FU-B8-Ekqpupht2GFGcC9smB7F1numqIfX-L98joMjCrczoAhQWQyzotwTf_A9Whp2mO9kcxS9QqH6ZA9oawezKD92mFX80zPeFUOUkigLwXaXxzgrT__Mj3buXmeaNXksE/s1600-h/aula+antiga.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 292px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyo5LldPx1FU-B8-Ekqpupht2GFGcC9smB7F1numqIfX-L98joMjCrczoAhQWQyzotwTf_A9Whp2mO9kcxS9QqH6ZA9oawezKD92mFX80zPeFUOUkigLwXaXxzgrT__Mj3buXmeaNXksE/s400/aula+antiga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436567085516584978" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Imatge: Google</span><br /><br />De la foto ençà no només ha canviat el material escolar. El món de l'ensenyament evoluciona constantment en tots els àmbits d'actuació. Evidentment no parlo de política ni de calendaris escolars, cosa que es podria tractar en una altra entrada si en tingués ganes però no en tinc. El que avui us vull explicar és tota una altra cosa.<br /><br />M’han passat un article sobre la producció lliure de textos tant escrits com orals del professor Christopher Humphris, presentat a Roma l’any passat en el 17è Seminari internacional per a professors de llengua. Segur que tots recordem aquells inicis de curs amb un paper blanc al davant i el temut tema: “Les vacances”. Per sort la manera d’aconseguir que els alumnes escriguin o parlin de les vacances o de qualsevol altre tema no només ha canviat, sinó que es poden obtenir resultats molt més satisfactoris per a l’alumne, i també per al professor.<br />(Si en comptes de continuar amb el rotllo teòric voleu una cosa una mica més divertida, podeu llegir la narració que vaig publicar en aquest blog <span style="font-style:italic;">Tornem a començar</span>, el setembre de 2008 -perdoneu però l'enllaç no se'm publica correctament-. I si voleu anar i tonar, jo continuo.)<br />Deia que també és satisfactori per al professor perquè les redaccions produïdes per alumnes que han escrit envoltats d’aquest mètode són molt més interessants, més riques, més viscudes.<br /><br />Tot i que la glotodidàctica és una ciència teoricopràctica per a l’ensenyament de llengües estrangeres, té alguns aspectes interessants que he pogut aplicar a les meves classes. És molt gratificant comprovar que després de disset anys ensenyant llengua (crec que ja he comentat alguna vegada que sóc professora de català), encara aprens tècniques per millorar l’aprenentatge dels alumnes, per arribar-hi millor, per connectar amb ells. He posat en pràctica fer la classe amb els alumnes asseguts en semicercle, treballant primer individualment i després per parelles que van variant al llarg de l’exercici. Així s’obliguen a escoltar la proposta de l’altre a rebutjar la pròpia o, al contrari, a haver de defensar-la. Canvi de parella. El nou company pensa com jo: salvats! O el meu company pensa com el que acaba de marxar: em replantejo seriosament l’opció que he triat. L’ambient és distès, els alumnes riuen, però sobretot aprenen i, encara més, retenen aspectes que altrament haurien estat un exercici de tants fet i corregit, entès o no del tot, però que gairebé segur hauria passat inadvertit. I tot plegat aplicat a l’àrid tema dels pronoms febles que segur que tots heu patit alguna vegada. El grau de satisfacció per totes dues bandes és altíssim. A la classe següent reclamen tornar-hi. Però aquell dia tu has d’explicar sociolingüística. Saps, però, que ho esperen i un altre dia hi tornarem.<br /><br />Això és només un tast. Aprofundir en aquest aspecte promet molt i la veritat és que tinc moltes ganes d’aprendre’n. Us ho aniré explicant.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com100tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-84708885345743671322010-02-06T21:19:00.003+01:002010-02-06T21:22:22.285+01:00Somnis<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlI5t0oF8xFJVXJhPQikwXYIIllMu6fp0GECCKggy6rkGpht9jgu9xQSF_Bs0-5h4HSfue5k4LNn4c-i0DHxv8e2XY9vTY_4Cvgm8TeJ-cag3coK_8iz9EGLg8SO2RZyUkPnhbrwTDagg/s1600-h/a1c8ba010c3eef[1].jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 282px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlI5t0oF8xFJVXJhPQikwXYIIllMu6fp0GECCKggy6rkGpht9jgu9xQSF_Bs0-5h4HSfue5k4LNn4c-i0DHxv8e2XY9vTY_4Cvgm8TeJ-cag3coK_8iz9EGLg8SO2RZyUkPnhbrwTDagg/s400/a1c8ba010c3eef[1].jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435228068992778450" /></a><br />L’altre dia em preguntaven pels meus somnis, pels meus projectes, per allò que m’agradaria veure acomplert durant aquest any. Així de cop, costa una mica de dir, et quedes en blanc, però has de parlar, has de dir alguna cosa perquè t’hi va la nota de l’examen oral. Mai no m’he caracteritzat per saber callar, o sigui, que engegues i te’n surts, més o menys airosament, però te’n surts.<br /><br />Al cap de les hores, dels dies, però, la pregunta roman. Somnis? I t’adones que sí, que en tens uns quants. Per aquest any o més a la llarga, qui ho sap?<br /><br />Tinc tres contes, tres històries boniques que parlen d’estels en mans de l’editor. Si la idea que té es materialitza, també en serà bonica l’edició. Ja ho veurem.<br /><br />Tinc una cuina vella i un projecte dibuixat amb les parets taronges que és una passada.<br /><br />Tinc la quimera d’anar-me’n un mes sencer a Itàlia per agafar agilitat parlant.<br /><br />I m’agradaria tenir un octubre tranquil, sense esguinços ni talls que passats tres mesos encara fan mal.<br /><br />Somiar és bonic. Que els somnis s’acompleixin també. Però què fas quan el teu somni pot arribar a ser el malson d’un altre?fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-37280295894714075402010-01-18T22:18:00.006+01:002010-01-18T22:38:15.574+01:00Ara que tot és tan imperfecte<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiA6Sn_8TjQU9GNajm7ggq154qzR20bTfij8kE4CX3AjOaOVY_vGD40EtmCRcvaVuwn6Jzg2rvwHaHIIIyVQ3oJO30g9XsFeySdD0aC1az1SJYUa-hJRohN4SCZWCNn40ICFoL0NLJMHk/s1600-h/Ci+siamo+cos%C3%AC+ignorati.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 288px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiA6Sn_8TjQU9GNajm7ggq154qzR20bTfij8kE4CX3AjOaOVY_vGD40EtmCRcvaVuwn6Jzg2rvwHaHIIIyVQ3oJO30g9XsFeySdD0aC1az1SJYUa-hJRohN4SCZWCNn40ICFoL0NLJMHk/s400/Ci+siamo+cos%C3%AC+ignorati.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428196817587012802" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Imatge: Cathy Delanssay</span><br /><br /><br />Ens ignorarem.<br />No serveix de res parlar-ne.<br />Perquè ens enganyem a nosaltres mateixos.<br />Perquè no som feliços.<br />I brindarem per la nostra estupidesa tan especial.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-84570791653724055032010-01-07T18:06:00.005+01:002010-01-07T18:41:45.711+01:00Sintra<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTbdEDB0D_1iAGwerFX9cJ-VsF8WTrjxSQoKFMyVEHrBXbiYxxq821V1afp1nwVmjpUwd2x4tZDll1ZE8LrHPuomEQX6HsXWT67hiqLK9T2z7lzGHnVIEFPzt9IV7ItETRhnk1Scv2_w/s1600-h/Sintra.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimTbdEDB0D_1iAGwerFX9cJ-VsF8WTrjxSQoKFMyVEHrBXbiYxxq821V1afp1nwVmjpUwd2x4tZDll1ZE8LrHPuomEQX6HsXWT67hiqLK9T2z7lzGHnVIEFPzt9IV7ItETRhnk1Scv2_w/s400/Sintra.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424046021837691106" /></a><br /><br />Segurament no aportaré cap ajuda a la teva cerca però si més no que no quedi per provar-ho. Aquí hi ha la foto. Tant de bo que el noi de la gorra i el paraigua la vegi i es posi en contacte amb la <a href="http://14llunes.blogspot.com/" target="_blank">Nimue</a>. Molta sort!!!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-78608106668205180042009-12-14T16:37:00.004+01:002009-12-14T18:31:28.498+01:00Amb la lletra PFa dies que no escric, que amb prou feines us deixo comentaris, tot i que vaig passant pels vostres blocs. A mesura que el curs avança el temps de lleure es redueix, però no vull deixar-ho del tot. I sé que em perdonareu si no estic tan present per la comunitat. I avui se m’ha acudit que tenia tres bones raons per escriure sobre la lletra P i compartir-les amb vosaltres. <br /><br />Hem tingut notícies del P., el nen del cor que estimava tant. El P. millora, lentament. En un primer moment es va dir a la família que no superaria les dues embòlies que havien seguit a l’operació de cor. Després, els van haver de dir que quedaria en un estat vegetatiu. Quan va començar a bellugar i a parlar, els metges mateixos no s’ho creien. Ara com ara, porta fèrules a les cames per reaprendre a caminar, té el nivell intelectual d’un nen de tres anys quan en realitat va camí dels vuit, no ha recuperat encara tota la visió. I lluita com un tità. El seu petit cervell té algunes parts lesionades irreversiblement, així que la resta de parts han d’acabar d’aprendre les seves funcions i assumir les de les parts afectades. Tot plegat és demanar-li molt a un cervell encara en formació. Té un mestre que va a casa seva cada tarda i mira de despertar en ell tot el que ha quedat adormit. I té l’amor immensíssim de la seva família que l’ha recuperat quan ja no s’ho esperava i que lluitarà amb ell fins on calgui.<br /><br />La segona raó són els Panellets.M’han quedat bonics i boníssims.Potser més bons que altres anys, perquè són panellets de fora de temporada. Em vaig quedar amb les ganes ja l’any passat perquè vaig caure de la bici i em vaig fer un esguinç al canell dret. Aquest any ja tenia tots els ingredients comprats i em vaig fer un tall en un dit que em va afectar el nervi. Encara ara em fa mal i m’han dit que la recuperació completa pot trigar mesos, però m’hi he vist amb cor i aquí els teniu, en plena època de polvorons, panellets!<br /><br /></p><p class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggUBoHVXosj-hGTokqAI7xxobd9xIcEDqXUuORl_ch4C3VsI3jqCms3Oonl0fdT9cbt8TMrKlKcc5WID0mMpRvBKjBWJ7twd5BBI4Xfz4X8liTes1Ai95x3cSrPjKg0lDarHze7PHpaqY/s1600-h/panellets.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggUBoHVXosj-hGTokqAI7xxobd9xIcEDqXUuORl_ch4C3VsI3jqCms3Oonl0fdT9cbt8TMrKlKcc5WID0mMpRvBKjBWJ7twd5BBI4Xfz4X8liTes1Ai95x3cSrPjKg0lDarHze7PHpaqY/s400/panellets.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415116751046804450" border="0" /></a><br /><span style="" lang="ES"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><br /><br />I la tercera raó, la pluja. La pluja de debò ens ha aigualit una mica el referèndum. A Vilanova la participació no ha estat gaire gran, però és que som una mica àrea metropolitana, perifèrica, però ho som. No s’han pogut fer els actes festius al carrer, però per als que hem anat a dir que sí, que volem tenir un estat propi, sense complexos, amb naturalitat, brillava el sol. Què voleu sinó, quan n’hi ha que han viscut una guerra, una dictadura, la prohibició de la llengua, un intent de cop d’estat...? L’altra pluja és una cançó que m’ha calat ben endins i que en parla metafòricament: Gocce di memoria. L’he escoltada tantes vegades que em sembla que sí, que me l’he après de memòria. <br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/h39l9DDnuao&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/h39l9DDnuao&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />I per què no, un petó ben gran per a tothom! Bona setmana!fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com70tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-72520297897756127312009-11-22T00:58:00.005+01:002009-11-22T01:18:19.058+01:00La trobada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ZE2Z1C5ZHAyHbZOSPd3vDs4vUCDxdDME3BJt9EY1-I0Wf56Jh0l3K8Ma0S2znBY3UnUFwPDDHeuFjpsHgaIem66SqYG8-R8YHs1kq5HmbtoLn81f6rT5XVdI8fCTZFJvOHLV-KdjgFE/s1600/Castell+Geltr%C3%BA.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 295px; height: 339px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ZE2Z1C5ZHAyHbZOSPd3vDs4vUCDxdDME3BJt9EY1-I0Wf56Jh0l3K8Ma0S2znBY3UnUFwPDDHeuFjpsHgaIem66SqYG8-R8YHs1kq5HmbtoLn81f6rT5XVdI8fCTZFJvOHLV-KdjgFE/s400/Castell+Geltr%C3%BA.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406715324575505874" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">Foto: Google</span><br /><br />Finalment, hi ha hagut trobada. La majoria hi hem estat tota l’estona. Alguns han marxat abans i alguns s’hi han afegit després. En tot moment, però, he tingut la sensació d’estar envoltada de gent fantàstica, d’omplir-me amb els mots que cadascú aportava. <o:p></o:p><p></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Ens hem trobat a l’estació. Com si ens coneguéssim de tota la vida. Hem enfilat la Rambla del Castell i ens hem plantat a la Geltrú. Una Geltrú amb els carrerons arreglats, però que conserva tot el seu aire medieval, sobretot davant de la porta del castell.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">I hem continuat cap a Vilanova. </span><span style="" lang="ES">La Rambla, aquest cop, la Principal. De dalt a baix. Un quilòmetre de recta flanquejat per plàtans. I de sobte, la música. Efectivament, primer una batucada i després la Banda han sortit per fer més animada la Festa Major de Blogsville. Tot un detall per part seva que hem d’agrair.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">I sense parar de xerrar, fins al port. I després a dinar. Un local molt agradable. Una cuina excel·lent. Una companyia immillorable. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">I després, Passeig marítim. I el cafetó. I el moment estel·lar amb les magdalenes fetes pel Raül de la Nimue. I un record del dia. Un bon record de festa major: un punt de llibre amb la mulassa de Vilanova fet per la </span><a href="http://sedalina.blogspot.com/" target="_blank">Sedalina</a><span style="" lang="ES">. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">No sé si cada cop que mengin magdalenes pensaran en nosaltres, en el dia d’avui, en la trobada vilanovina. Però segur que cada cop que obrin el llibre, sí que hi pensaran. Però això Proust no ho sabia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoListBullet" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;"><span style="" lang="ES">I ha arribat el moment del comiat. Havien passat cinc hores llargues i ens han passat volant. Ens ha quedat la sensació que hauríem pogut estar-nos-hi més temps. Però per assaborir les coses també cal que s’acabin.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Gràcies </span><a href="http://lamevaillaroja.blogspot.com/" target="_blank">Rita</a><span style="" lang="ES">, </span><a href="http://jordicine.blogspot.com/" target="_blank">Jordicine</a><span style="" lang="ES">, </span><a href="http://llibreprimer.blogspot.com/" target="_blank">Fra Miquel</a><span style="" lang="ES">, </span><a href="http://somriueselmillorquepotsfer.blogspot.com/" target="_blank">Eli</a> <span style="" lang="ES">i </span><a href="http://14llunes.blogspot.com/" target="_blank">Nimue</a><span style="" lang="ES"> per ser-hi. Gràcies a tots els que hi hauríeu volgut ser. Certament, ha estat un dia ben especial.<o:p></o:p></span></p>fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com72tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-29008876865388375012009-11-09T23:28:00.005+01:002009-11-11T09:42:25.067+01:00Confirmació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwP6pBDxDmZjnJGu2dlI-pAIsdVmAOcuAV5bbrzllknTbrlZPAJNZcbPS6JhJWpryG6VNHGpNdc8GT9mPx267wyLYxhAw_eLamdNw05WEJxvOUQEYNv__Kwu_YtZ9ZDOJTTeDdfk3On1Y/s1600-h/tren.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwP6pBDxDmZjnJGu2dlI-pAIsdVmAOcuAV5bbrzllknTbrlZPAJNZcbPS6JhJWpryG6VNHGpNdc8GT9mPx267wyLYxhAw_eLamdNw05WEJxvOUQEYNv__Kwu_YtZ9ZDOJTTeDdfk3On1Y/s400/tren.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402237297364848786" border="0" /></a><br />Penjo aquest post per ja quedar d'acord per al dia 21. El pla seria una trobada tranquil·la dels blogaires que us animeu. Mantenim l'hora de trobada a les 12.30 a l'estació de Vilanova.<br /><br />Els que vingueu, podeu deixar un comentari confirmant-ho i dient també algun detall que us identifiqui.<br /><br />Jo portaré un abric llampant de colors verds (clar i fosc) i vermell.<br /><br />Us donem de temps fins al dia 18 per poder encarregar la taula.<br /><br />Fins aleshores, doncs. Petons per a tothom.fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com72tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-36401211165568274952009-10-28T22:48:00.003+01:002009-10-28T22:52:03.447+01:00Efemèrides<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSUVmxTfi5rsHCW_ze8c0lPpTqNCkDFoB6zfPqrA5n9Pt0O6NWBw1kUs537KmHZiv53rMy6YydaB2ztxImijeBq6JmXpG7kTsjuWBbrJ5gh9bSBcRrDLQ0FewPrNpj2TbccfDmIzKHTFI/s1600-h/magdalenes.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 260px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSUVmxTfi5rsHCW_ze8c0lPpTqNCkDFoB6zfPqrA5n9Pt0O6NWBw1kUs537KmHZiv53rMy6YydaB2ztxImijeBq6JmXpG7kTsjuWBbrJ5gh9bSBcRrDLQ0FewPrNpj2TbccfDmIzKHTFI/s400/magdalenes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397771501909315746" border="0" /></a><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /><br />El 22 de novembre és santa Cecília, patrona dels músics. Segurament això ja ho sabíeu molts de vosaltres. El que segurament ja no sabíeu és l’efemèride que se celebra el dia abans, que enguany s’escau en dissabte 21: és ni més ni menys que el dia mundial de la castanya torrada i la magdalena!!<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Per això, i coincidint amb la demanda que m’ha fet el Xexu perquè posi ordre, he decidit:<br /></span></p><p class="MsoNormal"><br /><span style="" lang="ES"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">1. Proposar que el 21 de novembre sigui a partir d’ara la Festa Major de blogsville.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">2. Desmentir tota teoria que defensi que les magdalenes –amb xocolata o sense– engreixen.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">3. Celebrar una diada tan especial com aquesta amb tots i totes les blogaires que s’hi vulguin afegir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">ON?<span style=""> </span><span style=""> </span><span style=""> </span>QUAN?<span style=""> </span><span style=""> </span>COM?<span style=""> </span><span style=""> </span>PER QUÈ?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">A Vilanova i la Geltrú. S’hi pot arribar amb tren o amb cotxe, però sisplau no vingueu a peu, perquè arribareu fets una magdalena.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">El dia 21 de novembre a partir de les 12.30. Però no gaire més tard, si arribeu amb comptagotes, se’n farà fosc i se’ns cremaran les magdalenes.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Ens trobarem a l’estació. Comprarem unes quantes castanyes torrades per anar obrint la gana, farem un passeig per una de les viles més boniques de la costa catalana, anirem a dinar (apte per a totes les butxaques, ho prometo), farem un cafè i menjarem magdalenes (fetes pel Raül o pel Jimmy o per tots dos). A partir d’aquí l’organització (que té una edat i unes obligacions familiars) ja no es fa càrrec de res més, tot i que la festa pot continuar sempre que no decidiu anar a una altra de les viles més boniques de la costa catalana (ja m’enteneu, oi?) perquè es pot desfermar la ira de la Fada i acabar tots convertits en magdalena.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Perquè em ve de gust. Perquè sempre que he conegut algun blogaire ha estat una experiència molt enriquidora. Perquè ja tinc ganes de posar un punt i final al tema de les magdalenes i menjar-ne alguna. I perquè el Xexu vol que posi ordre i perquè es convenci que jo no faig por, que per alguna cosa sóc una Fada i no una bruixa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">I doncs? Us hi animeu?<o:p></o:p></span></p>fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-8242979525996873194.post-5418137956486404912009-10-23T14:48:00.004+02:002009-10-23T15:01:36.774+02:00Aniversari anunciat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQIod_4PXiPmhIcwFPLVx697jgrc0wJPRlHNQMTUaKnIWrwL5p0hQWw5SeNp_8TMM49RYIp-q4-xyWkjxeGxA8XBGX774o0KPTS-v0Vj2RUQScn6BluoNkdEwoyzzXcY-0DsPz8xqJ5u8/s1600-h/aniversari.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQIod_4PXiPmhIcwFPLVx697jgrc0wJPRlHNQMTUaKnIWrwL5p0hQWw5SeNp_8TMM49RYIp-q4-xyWkjxeGxA8XBGX774o0KPTS-v0Vj2RUQScn6BluoNkdEwoyzzXcY-0DsPz8xqJ5u8/s400/aniversari.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395779535757943746" border="0" /></a><br />No pensava fer-ne matèria de post, però és clar que després d'una felicitació com la que he rebut aquest matí bé n'havia de parlar. La Nimue ha esbombat per tota la blogosfera que avui és el meu aniversari. Ha estat discreta, això sí, a no desvetllar el nombre. Doncs, a mi em ve de gust dir-vos que ara fa vint anys que vaig fer els mateixos anys que el dia de l'aniversari. O sigui que ningú no podrà dir que el 43 no sigui un número ben rodó. No disposo de massa temps, perquè el divendres és el dia que agafo el tren i me'n vaig a Barcelona a fer una maratoniana sessió de quatre hores de classe d'italià. Gràcies a tots els que m'heu felicitat aquí i allà i especialment a tu, princeseta entremaliada. Espero gaudir-ne amb calma durant el cap de setmana.<br /><br /><span style="" lang="ES"></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">I us deixo també el que va passar ara fa justament 43 anys en clau de bombolla que alguns ja sabeu que m'agraden.<br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">No hi ha color.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Dins la bombolla, tot és foscor.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Se sent de fons<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">el dringar de veus<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">que esdevindran estimades,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">alguna cançó de bressol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">M’embolcalla una humitat tèbia,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">protectora, vital.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Cloc les parpelles,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">vul desentumir els músculs,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB">replegats.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="EN-GB"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Cada dia que passa <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">es redueix l’espai.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Pugno per alliberar-me<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">no sé ben bé de què.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">Maldo per fugir<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">no sé ben bé a on.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">La bombolla esdevé presó.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">En un esclat de sang<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">l’esberlo definitivament.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">I un xiscle agut<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="ES">em fereix les oïdes.</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">(I no sé per què em separa les línies així de malament. Quan més pressa tens... )<br /><span style="" lang="ES"><o:p></o:p></span></p>fadahttp://www.blogger.com/profile/02734212754809395720noreply@blogger.com96