L'envolée

Imatge: Anne Julie

A fons. Neteja a fons. Més que fer dissabte. La neteja de primavera és profunda: armaris, calaixos, rentar roba, empaquetar-la fins a l’hivern que ve, endreçar papers, posar ordre a moltes coses. Aquesta primavera he fet una neteja més intensa que mai.

Primerament, ho he buidat tot. Treure tot el que portava a dins. Quedar-me ben buida.
He llençat un grapat de coses. La inseguretat, el mal humor, el nerviosisme, la nostàlgia, el ressentiment. I he mirat satisfeta el que quedava. Però encara faltava una bona rentada: les llàgrimes van molt bé per fer neteja, s’enduen avall moltes coses. I un bon centrifugat, una sacsejada d’aquelles que et deixen nova.
Aleshores ha arribat el moment de tornar-ho tot a lloc.
En un ventricle, he classificat les emocions.
En l’altre hi he guardat uns quant secrets que només jo conec.
A l’aurícula esquerra, ben arrenglerats, hi ha els sentiments més pregons.
L’aurícula dreta està buida: he de tenir lloc preparat per a tot el que encara hauré de guardar.
Els sentiments més importants els tinc a l’hemisferi dret del cervell.
L’entusiasme, les ganes de viure, d’aprendre cada dia, de fer nous amics, a l’altre hemisferi.
Aquí i allà he deixat algunes boletes d’oblit per si cal en algun moment posar un remei d’urgència.
Les finestres ben obertes perquè hi entri el sol. I unes gotes d’essència d’espígol per no oblidar que és primavera.

Etiquetes de comentaris: món íntim, primavera